3 castells al voltant de barberà del vallès. Santiga, taió y Barberà

Horta municipal

Pont Sobre El Riu Ripoll

Pont torrent de llobateras

El torrent és conegut també com a Torrent dels Álbers, perquè hi havia força exemplars d’aquesta espècie encara en resten alguns, així com plataners de considerables dimensions.

Bassa de anfibis

Font de Can Llobateres

La font és molt antiga i de gran renom, amb aigua de mina. En aquesta zona es van descobrir importants restes paleontològiques, enterraments de l’edat del ferro i un poblat i diversos forns ibèrics. Zona molt agradable de propietat municipal, amb una extensió aproximada de 5.700 m2 on es pot observar la típica vegetació de ribera.

Intersección

Cal creuar la carretera de Sabadell a Santa perpetua

Intersección

Intersección

Pi de les tres branques

Castell de Santiga

El castell de Santiga és una masia fortificada (s. X-XI) de planta quadrada amb tres crugies i de tres pisos d’alçada, envoltada d’un mur amb un portal adovellat d’accés d’on penja un escut d’armes amb les ensenyes de les cases nobiliàries dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Declarat bé cultural d’interès nacional

Font del Safareig

Ermita de santiga

L’església de Santa Maria l’Antiga o Santiga és l’altre element patrimonial a destacar, declarat pel Ple municipal bé cultural d’interès local (BCIL). Segons l’estat actual del coneixement, podem parlar d’ocupació de l’espai que ocupa l’església des d’època romana (s. I-V dC) tal com ho demostra una sitja i conduccions d’aigua que hi ha sota la rectoria i un tros de paviment romà trobat sota el campanar medieval. A partir del s. XII es construeix la nau central de l’actual església romànica. Un segle després s’amplia el temple amb la construcció d’una capella lateral al sud i el campanar de planta quadrada al mur de tramuntana.

Foto

Foto

Pas per sota del pont de la carretera de Sabadell a Santa perpetua.

Intersección

Intersección

Intersección

Torre Ferrussa

El Centre de Fauna de Torreferrussa es va crear l’any 1980 i és un dels primers centres de recuperació de tot l’Estat espanyol. Situat a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Oriental, consta de dues zones físicament separades: la zona hospitalària (recuperació clínica i alimentació de cries i pollets) i la zona de cria en captivitat.

Bassa de anfibis de torre ferrussa

Pas per sota AP-7

Panorámica

Hipica can taió

Castell de Can Taió

El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis i Güell, el seu propietari. Contagiat pel romanticisme del segle XIX, Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929.

Can Clapés

Ecoparc 2

L'ecoparc 2 de Can Cabanyes es va posar en marxa al 2004 i tracta 260.000 tones de deixalles l'any. Diàriament hi arriben 250 camions d'escombraries procedents de municipis del Vallès Oriental i Occidental, el Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat, donant servei a una població aproximada de 700.000 habitants. L'ecoparc de Montcada i Reixac és l'únic de l'AMB que tracta tres fraccions de residus: envasos, resta i matèria orgànica.

Font de Can Cabanyes

Depuradora de Ripollet

Foto

Parc dels Pinetons

Depuradora E.T.A.P. Nicolás de barberà del vallès

Pou Nicolàs i Planta potabilitzadora de Barberà del Vallès Instal·lació que recull l'aigua de l'aqüífer del riu Ripoll, a través d’una xarxa de pous que gestiona Serveis i Aigües de Barberà (SABEMSA), i la tracta en la seva estació potabilitzadora. És un dels pous de més importància del territori metropolità. L'aigua tractada representa el 50% del consum anual de la localitat. La resta es compra a aigües del Ter-Llobregat. En aquesta planta hi ha el pou, de 14 metres de fondària, l’antiga potabilitzadora i la nova potabilitzadora, que mitjançant processos de decantació, espessiment i deshidratació, elimina ferro, arsènic, manganès i compostos orgànics volàtils de l’aigua. La planta Nicolás té una producció: 5.016 m3/dia i pot tractar un cabal màxim de 114 m3/hora.

Font de Can Magí

Castell de Barberà del vallès

Els primers documents on apareix el castell són del segle X. Segurament, als seus inicis va ser una torre de guaita fortificada de la línia defensiva del comtat de Barcelona, dins la Marca Hispànica. Va ser feu del Vescomte Guitard i va ser destruït durant la ràtzia de l’any 985. Durant l’Edat Mitjana, es va convertir en un castell feudal amb tots els elements i estructures defensives que tenim al nostre imaginari col·lectiu: fossat, dos ponts llevadissos, muralla, merlets, sageteres, capella... I passà a anomenar-se Castell de Santa Coloma.

Foto