3 x 100 cims FEEC: Tosseta de l'Esquella (Pic de Calm Colomer) + La Carabassa + Tossa Grossa (Pelat de Talltendre)(IBP = 202)

Ruta tan exigent com espectacular que, en un itinerari circular en sentit antihorari, permet assolir 3 dels 100 cims del repte de la FEEC (https://www.feec.cat/activitats/100-cims/). Havíem previst inicialment fem el cim de la Carabassa, però la recent inclusió del Pic de Calm Colomer i del Pelat de Talltendre en el repte dels 100 cims ens ha fet modificar els plans i dibuixar aquesta ruta desafiant però assolible amb bona preparació i condicions meteorològiques òptimes.

La distància real que hem fet (segons verificació amb Google Earth) és de 26,0 Kms i el desnivell positiu real de 1800m. He catalogat aquesta ruta com a "molt difícil" pel nivell d'exigència física, no pas per la tècnica, per haver superat els 200 punts de l'índex IBP (veure nota més avall).

Estacionem el vehicle a l'aparcament habilitat al Pla de Campllong, on arribem per la pista que sortint de Girul puja al refugi de Malniu, i que fins aquí està perfectament asfaltada. El primer tram de la progressió en direcció nord va pel fons de la vall, paral·lel al riu Duran, i en 5kms amb pendent moderats (mitjana 15%, rang 5%-25%) i camí ben fressat i sense opcions de pèrdua ens duu fins al Refugi d'Engorgs (2370 msnm; no guardat), que està ubicat a l'inici del circ homònim, d'una bellesa extraordinària. La progressió continua ara cap l'oest tot seguint a partir del refugi el GR-11, tot pujant als successius estanys fins que al costat de l'Estany dels Minyons, on hem d'abordar de forma decidida el primer dels dos grans pendents del dia, la forta però curta pujada (100m, 48% desnivell mitjà) fins a la Portella d'Engorgs. Aquí abandonem el GR i virem a la dreta per anar resseguint la carena de la Serra de l'Esquella, més endavant cresta, passant per la Tosseta de l'Esquella (2835msnm) fins al Pic de Calm Colomer 2863 msnm). Tot plegat fem aproximadament 1/3 de la cresta d'Engorgs, ascendint amb grimpades molt fàcils i poc aèries, per un itinerari escassament fitat però on és fàcil imaginar la progressió. Un cop assolit el cim retornem sobre els nostres passos per encarar el tram més llarg de l'itinerari, de 9kms de carena contínua de contínues pujades i baixades força suaus, a una alçada mitjana de 2650msnm i amb amb vistes de 360º durant la pràctica totalitat del recorregut. A banda d'una processó d'altres elevacions, passem pel Bony del Manyer Sud (2809 msnm), La Carabassa (2735msnm) i el Roc de Puigcerdà (2328 msnm). Finalment encarem la suau pujada al Tossal Gros del Pelat de Talltendre (2256 msnm) abans d'emprendre el retorn a l'inici de la ruta. Per reduir al mínim les pujades, així com suavitzar les baixades, decidim tornar fins al Roc de Puigcerdà, i just a sota del mateix dibuixar una envolvent a la dreta (anem virant de nord cap a est) i anem baixant progressivament per la carena fins al Coll de Pan, on ens trobem amb el camí 104. Una successió de pistes i camins ens portarà pel Bosc de Meranges, a trams molt dens, ombrívol i un xic perdedor, a l'estacionament passant per tres torrents fàcilment superables amb ponts de troncs que conviden (com hem fet nosaltres) a parar una estona per refrescar-se.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]