314 - Balmes de la Molera d'Ausió al Bosc de Cànoves de sant Julià de Vilatorta.

Tot mirant rutes pel “wiki” vaig veure aquesta volta per unes balmes que no les havia sentit anomenar mai, penjada per APM Albert i es poden veure en aquest enllaç:

Sant Julià de Vilatorta: Baumes

L’endemà mateix hi vàrem anar encuriosits, doncs no coneixíem aquesta zona.

Aparquem al costat del Parc de les 7 Fonts de Sant Julià de Vilatorta per pujar primer al castell de Bellpuig i desprès continuar cap el Perer, on comença la pista cap la bassa del Budrom o Bordoi, completament seca, on es troba el primer dels molts encreuaments de la ruta.

Cal anar atent al track, doncs amb la manca de senyalització, es fàcil despistar-se.

S’alternen el pas per pista i per corriol, tot pujant per roureda de roure martinenc, amb clarianes pujant per la carena, des d’on es veu l’emblanquinada que ha rebut la serralada dels Pirineus.

En un revolt de la pista surt un caminoi a la dreta, ben fressat però envoltat de bruc, que puja fins el caire de la cinglera on seguirem uns 200 m. fins un mirador a llevant, sobre la zona d’Osormort, continuant després pel sender que baixa per l’esquerra, fent uns 200m. més.

Aquí cal anar ull viu i cercar un camí de baixada a la dreta, doncs les balmes son uns metres sota el camí, que tot seguint un entramat de corriols entre la vegetació, es van seguint la munió de balmes petites , algunes sota roques amb relleus curiosos testimoni fruit de l’erosió de les margues,.

Després d’un recorregut laberíntic entre esquerdes i galeries d’uns 270 m. es torna al camí principal, a l’esquerra, per fer el retorn cap la plana dels Camps de Puigsec, on vorejant entre camp i pujol es torna al poble, fins l’aparcament.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
P.D.
Març de 2024,
De casualitat, avui he trobat la resposta al seguit de balmes d'aquest indret.
Resulta que havia estat una antiga "molera" o pedrera per la elaboració de moles, fet que aquests gresos tenien unes característiques ideals pels molins fariners. Surt documentada l'any 1337 en un plec conservat a l'Arxiu de Moià.
En aquest enllaç trobareu més documentació: Les Moleres d'Ausió-Francesc Roma