#33 100 Cims FEEC. 659m. Punta Redona desde l'Ermita de Santa Madrona (Corbera d'Ebre). Cova de Sant Marc i Trintxeres.

La Punta Rodona, a uns 659 metres sobre el nivell del mar, es troba a la partició del terme municipal de Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai, a l’est de la comarca de la Terra Alta. Aquesta punta ens ofereix unes magnifiques vistes sobre el nord de la comarca i part de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

Ermita de Santa Madrona.

L'Ermita de Santa Madrona és una petita església del municipi de Corbera d'Ebre (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La restauració, com tot el referent a Corbera, fou necessària a conseqüència de la guerra del 1936 en ser un lloc clau durant la Batalla de l'Ebre. La rehabilitació realitzada per l'escola taller terra alta no ha seguit cap criteri de conservació de l'estructura compositiva de la façana. El petit campanar ha estat totalment substituït per un de nou més gran i pintoresc. S'han modificat les posicions de les obertures amb la intenció d'organitzar les obertures amb una retícula. No es conserva cap indici de la distribució anterior de les obertures s'ha pintat la façana de color Blanc. El sòcol de l'edifici i el campanar s'han recobert de pedra. El rellotge de sol també està canviat de lloc, ara centrat a la façana principal.

Tot i que una fortificació amb el nom de Corbera apareix esmentada per primer cop el 1153 en la carta de donació del Castell de Miravet feta per Ramon Berenguer IV als templers, hom li atribueix un origen ibèric. Encara existeixen unes restes del castell, trossos de muralla i una magnífica galeria de columnes templeres. Després de l'abolició d'aquest orde militar, el 1317, els seus béns van passar als hospitalers i depenia de la castellania d'Amposta.
El 1463, en la guerra contra el rei Joan II, l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Urrea, va sotmetre Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i la Fatarella, partidàries de la Generalitat. S'hi han documentat combats, en la guerra dels Segadors, entre tropes castellanes i miquelets, a la part alta del terme. Durant la Guerra de Successió les tropes franceses i castellanes van ocupar Corbera el 6 de febrer de 1707. A la primera guerra carlina va ser partidària dels carlins, com la resta de la comarca, a excepció de Gandesa, favorable als liberals.
Durant la Guerra Civil espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.
Després de la batalla de l'Ebre i del final de la Guerra Civil, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població. Amb el pas dels anys, els corberans va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i es va anar traslladant a cases noves edificades a la part baixa del turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008.