336 - Casol de Puigcastellet - Castell sant Llorenç dels Munt - Salt de la Minyona

Volta on es visiten 3 llocs emblemàtics i amb història situats entre Folgueroles i Vilanova de Sau.

Aparcament a prop del Pont del Vent, al voral de la pista de pujada als Munts.

Es reculen uns 300 m. per la carretera a Folgueroles fins trobar un caminoi a l’esquerra,que fa de tallafocs sota el cables elèctrics fins el Masdencoll, on seguint el trac es puja per una drecera fins una pista amb terra de blocs de pedra que sembla una antiga via romana.

En poca estona s’arriba al poblat ibèric del Casol de Puigcastellet,
És una fortificació ibèrica de barrera que data de entre el 250 i el 200 aC, coincidint amb l’època de la conquesta romana.

Està formada per un gran pany de muralla rectilínia de 64 m., amb una torre central adossada i onze murs que compartimentaven àmbits destinats a habitatges i magatzems.

La construcció es va fer servir durant poc més de 50 anys

Es continua per la pista del Pla del Bronze que enfila cap la carena del Serrat del Pi i passat can Barretina enllaça amb una pista amb senyals del GR 2 que seguint-les et guien fins el Castell de Sant Llorenç del Munt.

En aquest indret enlairat, inhòspit i encinglat, el poblament humà hi va arrelar per motius militars, religiosos i civils, que surt documentat al 884 com lloc de defensa del territori i al segle Xll passa a la comunitat benedictina que hi fan un monestir, conegut en aquell moment com Sant Llorenç de Planeses.

A mitjan segle XV el papa Climent VIII va secularitzar el monestir després que l’abandonessin les últimes comunitats agustinianes. Posteriorment es va incorporar al seminari de Vic el 1760.

El 1845 va ser desamortitzat i va passar a mans privades en un estat
d’abandonament total. Actualment el propietari és l’arqueòleg Francesc Farrés que ha estat l’impulsor de la restauració amb fons propis.

Continuant per la pista es veu un turó de gresos vermells, amb forma piramidal i que la història diu que sobre d’aquest puig hi havia el Castell de Meda, dominant una de les entrades entre la Plana de Vic i les Guilleries.

Uns 600 m. més endavant es deixa la pista per enfilar per la dreta per un conglomerat de gresos, camí que passa per sobre el túnel de la carretera a Vilanova de Sau i tot gaudint de bones vistes s’arriba dalt la carena, on seguim el camí sobre la timba fins el mirador del Salt de la Minyona.

Comencem la tornada seguint la pista de formigó durant 1,6 qms. per continuar per un sender a l’esquerra, marcat amb una fita de pedres al començament, que passant pel Puig Estamper després baixa pel caire carener fins arribar de nou a la pista i en pocs minuts ja som de nou al punt de sortida.
-------------------------------------
SALT DE LA MINYONA

el Salt de la Minyona té la seva llegenda pròpia, histories difícils de creure, que han anat passant de boca en boca al llarg del temps.
La llegenda diu que una minyona va saltar des de dalt de la cinglera, més de 150 metres de caiguda vertical, i en va resultar il•lesa.

Els motius que la van portar a fer el salt, van lligats a l’església de la Verneda que era la seva parròquia, uns diuen que va saltar perquè arribava tard al seu casament, d’altres que era molt devota i no faltava mai a missa, un diumenge que anava molt tard, quan encara era a dalt del cingle, va sentir que tocaven les campanes de començar la missa.

No s'ho va pensar dues vegades, i va saltar la cinglera per fer més via.

Aquesta ultima història s'allarga una mica més, i com la majoria de temes eclesiàstics i llegendaris, acaba sortint pel mig el diable, que la va temptar a què repetís el salt a canvi d’algun present, la innocent minyona va tornar a saltar, i d’aquesta segona vegada no se'n va sortir.

De la situació en podrem treure dues dites, la que diu que “segones parts, mai són bones”, i que “no cal temptar la sort, dues vegades”.