340 - Posició de 48 volcans de la Garrotxa

Sant Jordi

El centre eruptiu d’aquest volcà no s’ha reconegut i només es troben els dipòsits piroclàstics que va expulsar. El cràter és per sobre de la cota 475,

can Tià

Con volcànic del tipus "maar" amb un cràter d’explosió circular d’uns 270 metres de diàmetre amb una clotada de 20 m. de fons.

Sant Marc

Té un con volcànic de 130 m. d'alt, format per piroclastos que es veuen a la seva gredera, amb una antiguitat d’uns 30-28.000 anys. Hi ha un petit oratori amb la imatge de Sant Marc on se celebra l'aplec el darrer diumenge d'abril. També era anomenat volcà d'Artigues Roges.

Puig Roig

S'hi pot veure una antiga pedrera de basalt, roca formada pel refredament d'una colada de lava, va ser una de les principals pedreres d’on es tragueren la majoria de llambordes del poble a principis de segle XX.

Traiter

Es troba a Cogolls, agregat de les Planes d'Hostoles, format per tres edificis volcànics (el Traiter superior, el Traiter inferior i el Puig de la Codina) i

Puig Jordà

Situat a 600m. d'altitud, amb forma de ferradura esbocada cap a ponent

Puig Subià

És a 691 m. d'altitud i resta tapat, sense cràter.

Can Simon

Es a 558 m. d'altitud

Mallola

Pla del Torn

Prospeccions amb tècnica radiomètrica fetes el 2011, fotos del Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa. Prospeccions geològiques al volcà

Roca Negra

Cràter estrombolià amb forma de ferradura on es poden veure el piroclàstics de lapili de color negre molt fosc; és a 654 m. d'altitud. Segons el geòleg Xavier de Bolós, l'erupció va tenir lloc fa 6.000 anys i el classificaria com el més jove de la zona.

Puig de Martinyà

És a 657 m. d'altitud i amb con esbocat

Pla sa Ribera

Fontpobra

Volcà estrombolià amb el cràter esbocat i ple de vegetació, amb un dic basàltic en forma de ferradura.

Puig de Mar

A peu de la muntanya de Pedres Agudes.

Racó

Té un cràter circular producte de l’activitat freatomagmàtica que va tenir durant l’erupció. Això passa quan el magma es troba amb aqüífers d'aigua subterrània i produeix grans explosions que fan fluxos piroclàstics de gran velocitat i a 500 º de temperatura.

Comadega o de Torrent

Situat darrere de Fontpobra, és a 706 m. d'altitud amb cràter esbocat cap a llevant

Aigua Negra

Al costat de la gredera del volcà, es troba aquest singular pi solitari (pi blanc-Pinus halepensis ) de 2 m. de perímetre de tronc i 7 m. d'alçada.

Cairat

Cairat

Repassot

Puig de l’Os

Puig Safont

Pujalós

El Pujalós també sense cràter visible, és a 782 m. d'altitud

Puig s’Agonia

Cràter obert a la plana per una erupció lateral i possiblement alimentat per la xemeneia volcànica del Croscat

Puig de la Costa

Situat a 727 m. d'altitud, amb con esbocat cap el nord i llavi del cràter amb forma de ferradura

Cabrioler

Montolivet

El seu con té forma de ferradura i va tenir 2 erupcions, una d'estromboliana explosiva que va generar el con i la segona que va produir una colada basàltica que va arribar a la riera de Riudaura.

Garrinada

Aquest volcà té tres cràters: la Mosquera, que és el superior i fa 150 metres de diàmetres, la Garrinada, de 300 metres de diàmetre i vorejat per un dic basàltic anul·lar, i el Bufador, amb un diàmetre de 423 metres. És el més antic de la zona amb uns 130.000 anys d'antiguitat . Va tenir diferents fases d’erupció, amb dues erupcions estrombolianes i una de freatomagmàtica.

Puig de la Garsa

També és conegut com a Puig de Cugull, o puig de Rebolleda, es a prop del barranc de Garrofars.

Turó Pomereda

A la colada de lava que va fluir del volcà se li atribueix una edat de 11.500 d’anys. Al mapa es pot observar l’alineació de la Pomereda amb el volcà de Santa Margarida, del Croscat i del Puig Astrol, la qual es correspon amb una falla suposada de direcció nord-oest/sud-est.

Can Barraca

Ha 567 m. d'alçada, el corona un mas que li dona el nom.

Tuta Colltort

La "cova" ovalada d'aquest volcà feta per una erupció freatomagnètica, mesura uns 100 x 130 m. per uns 60 de fondalada amb parets quasi verticals, fou "descoberta" l'any 1997

Montsacopa

Montsacopa, un volcà estrombolià que va registrar l'última activitat fa 100.000 anys i té el cràter més singular de la zona amb 120 m. de diàmetre ; està alineat amb el Garrinada i Montolivet com un "tres en ratlla". El 1875 s’hi va construir al capdamunt, l’església de Sant Francesc.

Sta. Margarida

Era un volcà de tipus mixt que va registrar fases eruptives de caràcter explosiu, una de les quals va obrir un ampli cràter circular de 330metres de diàmetre ocupat per prats verds i una petita ermita romànica.

Croscat

Volcà Croscat, el volcà més gran i alhora dels més joves de la península Ibèrica. La seva última erupció es va registrar fa 11.000 anys. La intensa explotació com a pedrera de greda a la qual va ser sotmès fins al 1991 va deixar un enorme tall de 100 metres d'altura que permet contemplar els materials piroclàstics de tons negres i vermellosos emesos per l'erupció de magma.

Puig Astrol

El Puig Astrol està a 651 metres d'altitud i té 125 m de circumferència i uns 3 m de profunditat

Repàs

Volcà de la Canya

De forma quasi plana, amb piroclastos que confereixen roques de color rogenc, es en una zona envoltada de fonts i verlets de l'aigua subterrània, que baixa del pla d'Olot i en aquest indret aprofita el canvi de permeabilitat.

Volcà de Claperols

Volcà Bac de les Tries

Volcà de Bisaroques

Es comenta que el seu nom prové de l'ocell "bisaroca"; te forma de ferradura i va tenir una erupció estromboliana i una altra d'efusiva amb colada de lava fins el riu Fluvià.

Volcà de l'Estany

Crosa del Pla de l'Estany

Una "crosa", pronunciada "closa" per deformació, dita popularment pels pagesos de la Garrotxa i del Gironès, es una depressió aproximadament circular, formada per l'esfondrament del volcà; en aquesta del Pla de l'Estany s'ha omplert d'aigua formant una bassa.

Volcà de Bellaire

Volcà del Traiter

Es troba a Cogolls, agregat de les Planes d'Hostoles, format per tres edificis volcànics (el Traiter superior, el Traiter inferior i el Puig de la Codina) i

Llacunagra

Llacunagra que és un volcà freàtic d’explosió que va formar un cràter circular de 220 m. de diàmetre .

Volcà de can Gingi

Antigues grederes al sud del petit con del Gingi

Volcà de les Medes

Aquest volcà va tenir tres episodis d'activitat consecutius: el primer va donar lloc al con volcànic estrombolià del puig de les Medes que té forma de ferradura; el segon episodi, de caràcter freàtic, va donar lloc al cràter circular d'explosió de Llacunagra de 220 m. de diàmetre i que va escapçar el puig de les Medes i el tercer episodi d'activitat, de caire estrombolià novament, va formar el puig Rodó, dit també puig de les Tosques, amb forma arrodonida.

Puig Rodó o Redon

El Puig Redon, amb una alçada de 843 m, es localitza a l’extrem oest de la serra del Corb.