342 - Coll de la Casanova - Sant Martí Xic - Font de la Casanova - Mirador de Baulenes

Caminada similar a la Serratosa - Sant Martí Xic - Font de la Casanova - Mirador de Baulenes (Geològica)però amb inici al Collet de la Casanova per estalviar-se la pujada i baixada des de Serratosa.

Per arribar al punt de sortida d’aquesta volta, se surt de sant Hipòlit de Voltregà per la BV-4608, popularment coneguda com “carretera de la Trona” direcció a sant Boi de Lluçanès i entre els qms. 15 i 16 es troba un indicador a l’esquerra que diu ”Serratosa”.

Es puja cap el mas Serratosa i després d’un gran dipòsit d’aigua, a la dreta comença la pista forestal sinuosa, amb terra pedregós i ferm irregular, fins arribar al collet de la Casanova, amb aparcament als vorals.

Es camina per la pista direcció sud pel Serrat de sant Martí fins el coll homònim i ja s’arriba al recinte del Morro Llong, on en poc metes s’apleguen miradors, l’ermita, el castell, poemaris, zona de pic-nic....

Cal fer esment del magnífic estat d’aquest indret, doncs en mantenen cura els Amics de Sant Martí Xic, que han marcat poèticament l’entorn amb plaques amb poemes de Verdaguer i de Martí i Pol, i que des de 1994, el dia de sant Esteve es celebra un recital obert a tothom, de poemes de Nadal.

Continuem pel sender que baixa envoltat d’aulet per l’esquerra dels Serrat fins la singular font de la Casanova, amb una gran aulina tombada sobre la bassa però que es manté viva ben arrelada.

A les runes de la Casanova es puja per pista fins el collet homònim amb cruïlla de pistes, per continuar per la de l’esquerra amb els senyals del GR-3 carenejant fins sota el Mal Pas, amb el Mirador de Baulenes envoltat d’obres artístiques fetes amb estructures de pedra seca que no deixen indiferent a qui les veu.

Després d’admirar aquestes estructures només cal desfer camí per la pista fins tornar al coll de la Casanova.
--------------------------------------
Poema d'en Miquel Martí i Pol


Caminant que t’atures a llegir /
i em fas do de la teva companyia, /
benvingut a la llum d’aquesta plana /
que ens acull a tots dos i ens agermana. /
Per breu que sigui el temps que compartim /
tindrà la ressonància i el misteri /
d’una llarga conversa si en sabem /
preservar la memòria i fer-ne /
reductes de claror i de llibertat /
que ens ajudin a créixer i a comprendre. /
Tot està dit, però per tu i per mi /
sempre hi haurà un espai de privilegi /
que ens permetrà, potser secretament, /
de retrobar l’escalf de les paraules /
i l’encís del silenci, el dels instants /
en què la intimitat i el sentiment /
ens han unit en un mateix paisatge.