#38 100 Cims FEEC. 943m. Puig Castellar. Ex 100 Cims FEEC. Puig de Solana 561m.

El Puig Castellar és una muntanya de 943 metres que es troba al municipi de La Llacuna, a la comarca catalana de l'Anoia. És el vuitè cim més alt de l'Anoia (després dels cims de Montserrat) i el primer de la Serra de la Llacuna.

El Puig de la Solana és una muntanya de 561 metres que es troba al municipi de Ponts, a la comarca de la Noguera.

Poblat iberic de Castellar.

El jaciment ibèric del Castellar pertany al municipi de La Llacuna, dins la comarca de l’Anoia i se situa a 905 msnm, en un dels cims de la Serra d’Ancosa, al costat del Puig Castellar situat a 943 msnm.
Es troba en un turó esperonat que ocupa aproximadament mitja hectàrea, a 20 metres per sobre dels camps cultivats, essent el desnivell més pronunciat a la part sud, mentre que a la nord és més suau. Les habitacions excavades als anys vuitanta del segle passat per l’arqueòloga Núria Rafel de la Universitat de Lleida es troben en l’extrem sud d’aquest turó, adossant-se al mur que l’envolta.
El Castellar forma part del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva i forma part dels projectes de recerca del Departament del Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Des de l’any 2014 es realitzen excavacions arqueològiques, coordinades per Mireia Sabaté de la Llacuna Recupera/ArqueoVitis i Jordi Morer de Món Iber Rocs, i diversos camps de treball nacionals i internacionals, on la socialització de la recerca amb la participació de joves esdevé la pedra angular del projecte. El recolzament de l’Ajuntament de la Llacuna i la Diputació de Barcelona està facilitant la posada en valor d’aquest espai per la seva visita i integració a l’oferta de patrimoni cultural del municipiLa recerca d’aquest fortí cal emmarcar-la en l’ibèric final (segles II-I aC), on la fi del sistema ibèric està lligada a la incorporació d’aquest territori al domini romà, després de la segona guerra púnica.
Durant la campanya del 2020 s’ha descobert un dipòsit votiu de caràcter ritual avocat dins una sitja, situada en un dels àmbits de la torre de l’entrada fortificada. El conjunt està compost per mitja dotzena de bols i plats de ceràmica importada de la Campània, Grècia i Roses, així com vasets, gerres, tenalles i una àmfora vinària de producció ibèrica. A més, s’hi van dipositar també elements de decoració personal, armes i eines com una petita podadera per a fer la verema.