4 Ermites de la Vall del Bac ( Sant Andreu Pruneres-Sant Miquel Torre - Ermita de LLongarriu - Sant Feliu del Bac )

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY d´ EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Per avui dilluns l'amic i company Manel Vila del Olmo que es el líder i capdavanter dels Excursionistes del Dilluns ens ha proposat una ruta molt interessant , encara que excessivament llarga, per les nostres possibilitats , però que malgrat tot hem pogut fer sencera i en un temps acceptable.

Es tracta d'una ruta circular des de la Vall del Bac passant per:
- Ermita de Sant Andreu de Porreres (1.8 km)
- Coll del Triadú (2.2 km)
- Ermita de Sant Miquel de la Torre (5.0 km)
- Font de l'Hostal del Bac (6.0 km)
- Ermita de Llongarriu (7.1 km)

- Ermita de Sant Feliu del Bac (12.3 km)
- Pont dels Esquellerincs (14.8 km)

Es tracta de seguir la Traça segons l'itinerari que va fer el Company de Wikiloc Erill , que hem seguit gairebé integrament. Aquí posem la seva excel·lent descripció del recorregut.
"Bonica i interessant excursió per la Vall del Bac, en la que seguint quasi sempre camins i corriols de bon fer i sense asfalt, hem pogut visitar les cinc ermites que hi ha en aquesta tancada i preciosa vall.

Nosaltres, hem començat la marxa al pont de Porreres, al costat d’una pedra amb la inscripció “el Masover de la Coma” des d’on hem començat la pujada per un bon camí que ens ha permès arribar amb poc temps, a l’ermita de Sant Andreu de Porreres, que hem visitat i des d’on hem gaudit de molt bones vistes de la vall i les muntanyes de l’entorn. Sant Andreu de Porreres és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
L'església de Sant Andreu de Porreres es troba aïllada, a la riba esquerra de la Vall de Bac. Durant molts segles va ser el principal temple de la vall. Actualment es troba en un estat de conservació lamentable. L'església original era d'estil romànic que queda amagat entre els diversos cossos afegits (sagristia, rectoria i d'altres) que s'han anat fent al llarg del temps.

L'element més identificable d'època romànica és l'absis semicircular amb cornisa i fris sostingut per mènsules, aguantat per dos contraforts afegits després dels terratrèmols del segle xv. L'antic cloquer d'espadanya amb dos ulls va ser transformat en una torre quadrada amb teulat a dues aigües.

Història
Porreres ja era conegut l'any 904 però no s'esmenta el Sant. L'any 146 Sant Andreu de Porreres ja era conegut com a límit d'una finca que limitava amb Sant Feliu del Bac, llegada per Goifred al monestir de Camprodon. L'any 977 el bisbe Miró donà l'església a Sant Pere de Besalú. La primera visita pastoral documentada és de l'any 1329, feta pel bisbe Gascó de Moncada, que manà cobrir l'església fent-hi un teulat. A la visita pastoral de l'any 1738 es manà allargar l'església pel costat del presbiteri trencant l'arc triomfal. Antigament es venerava una talla romànica de Santa Maria possiblement perduda durant la guerra civil. Fins a l'any 1936 s'hi varen exercir les funcions parroquials

Seguim a munt fins al coll de Triadú, on agafem un petit corriol, hi ha marques, que ens permet anar davallant primer per un corriol dret i espedregat i tot seguit pels camps de sobre Sant Miquel de la Torre, fins a arribar a l’ermita. Sant Miquel de la Torre, és una Església que també rep el nom de Sant Miquel d'Avellanacorba, Sant Miquel de Vellanacorba i Sant Miquel de Sacorba. Es tracta d'una església romànica situada al nucli de població de la Vall del Bac del municipi de la Vall de Bianya dins a la comarca de la Garrotxa. Està situada just a tocar de la masia coneguda com la Torre de la Vall del Bac, nom que per si sol ja evoca l'origen de l'edifici: un vell castell medieval que fou patrimoni de la família Bac. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d'estil romànic de finals del segle xii inici del XIII tot i que va tenir alguna reforma el segle xviii. És un senzill temple d'una sola nau amb campanar d'espadanya sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera.

Es tracta d'un edifici de finals del segle xii o principis del XIII d'una sola nau amb orientació de llevant (capçalera) a ponent amb absis carrat i per tant, és un edifici sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera. Al mig hi ha una finestra obturada. La porta d'entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues finestres d'arc de mig punt i de doble esqueixada. A ponent hi ha el campanar en espadanya, de dos ulls, que descansa sobre la paret, al mig de la qual hi ha una finestra estreta i allargada amb esqueixada única i acabada amb arc de mig punt. La coberta és de teula aràbica però sota es conserven restes de la primitiva coberta de lloses.

Desprès de fer una parada per esmorzar, reprenem la caminada anant cap al pont del Ferrer i la font l’hostal de la vall del Bac, on enllacem amb el GR-1, que seguim fins a Llongarriu, on hi ha l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Santa Maria de Llongarriu també denominada Santa Maria de Sacot, Santa Maria del Cot, Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu és una ermita romànica situada al nucli de població de la Vall del Bac del municipi de la Vall de Bianya dins a la comarca de la Garrotxa. Es troba a 740 m d'altitud dominant la riera d'Oix, al costat de l'antiga casa pairal de Llongarriu. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una ermita d'estil romànic que data del segle xii o començaments del XIII però que té reformes del segle xvii. És un senzill temple d'una sola nau amb campanar en espadanya.

Es tracta d'una església d'una sola nau amb volta d'ametlla i amb capçalera rectangular al costat est. Les seves característiques corresponen al romànic del segle xii o començaments del XIII. En l'esmentada àbside rectangular hi ha una finestra central amb arc de mig punt. En el frontispici, a l'oest, hi ha la porta d'entrada de llum rectangular, en la llinda de la qual hi ha escrit que el 1672 es feren obres a l'església, a càrrec de Pal·ladi Joncar de Llongarriu, si bé la mà executora, qui feu la feina, fou Joan Aulon, segons una interpretació de la inscripció que hi figura. A la paret de migdia hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. Sobre la porta hi ha una finestra amb arc de mig punt. Per sobre la porta d'accés, al teulat, hi ha un campanar en espadanya amb dos ulls que acaben amb arc de mig punt. A l'interior els murs són resseguits per un banc. El 1936 l'església fou incendiada i es perdé el retaule antic (s'ha proposat que del segle xvi) on hi havia representada l'Assumpció de Maria i que confusament ha fet que hom apliqués a l'església el nom o advocació de Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu. L'església ha estat recentment restaurada, acabant-se les obres el 1989.

Continuem la marxa i per una pista que passa pel mig d’una bonica fageda, arribem primer a la masia del Coll, on ens desviem a la dreta per anar a visitar l’ermita de Santa Magdalena del Coll, situada dalt del turó que hi ha darrera la casa. El seu estat, és completament ruïnós , aguantant únicament les parets, però mantenint la seva bonica silueta.

Santa Magdalena del Coll és una església d'origen romànic que està situada prop de la masia del Coll, al nucli de població de la Vall del Bac del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església presenta un estat de conservació molt dolent.

Descripció
Petita església romànica al cim d'un pujolet, a tramuntana de la masia del Coll. En runes. Resten les parets i la façana amb una petita porta dovellada, davant la qual hi havia hagut un senzill porxo. La finestra de mig punt que s'obre damunt la porta és remarcable, ja que la pedra que forma l'arc és tota d'una peça. La petita espadanya encara es conserva, però no la volta, que s'ha enfonsat. De la factura romànica conserva l'absis carrat, els murs de ponent i el reconstruït campanar. L'any 1776 es realitzaren modificacions i es construí la sagristia a continuació de l'absis.

Ben a prop, trobem la quinta de les ermites visitades, Sant Feliu del Bac, situada a dalt d'un turonet, en bon estat i amb la porta oberta (com totes les que hem visitat) que ens ha permès visitar el seu interior. Sant Feliu del Bac és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici situat a la banda sud-oest de la Vall del Bac, sobre un turonet, en una zona boscosa.

L'església de Sant Feliu del Bac fou restaurada l'any 2012 per la Diputació de Girona. Dins d'aquest projecte es va portar a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar les característiques de la teulada i constatar que no s'han conservat elements de la teulada de lloses original

Deixem el GR-1, per baixar per un seguit d’encreuaments de corriols, per anar al Camp Magre, on creuem la riera del Bac, que porta molt poca aigua i saltant un filat, enllacem amb la carretera, que seguim un petit trams, fins a un indicador, on la deixem, per anar al pont dels Esquellerincs. Creuem el pont i a l'esquerra, trobem un corriol que passa pel voral dels camps de la masia de Pagès i que ens permet arribar al punt de sortida d’aquesta esplèndida caminada.

Ruta circular des de la Vall del Bac passant per
- Ermita de Sant Andreu de Porreres (1.8 km)
- Coll del Triadú (2.1 km)
- Ermita de Sant Miquel de la Torre (4.9 km)
- Font de l'Hostal del Bac (5.9 km)
- Ermita dels Àngels de Llongarriu (6.9 km)

- Ermita de Sant Feliu del Bac (11.9 km)
- Pont dels Esquellerincs (14.5 km)

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-del-bac-cinc-ermites-s-andreu-porreres-s-miquel-torre-els-angels-sta-magdalena-coll-s-feliu-ba-150772548