450 - Búnquers a la Jaça Vella i a les Omaneres

Sortida a les Omaneres i a la Jaça Vella per anar a “tafanejar” els búnquers de la zona que algun es veu des de la carretera estant, però fent recorregut a peu se’n troben més.
Aquest indret formava part com a Punt de Suport del CR-12.

Els treballs de les obres d’aquesta zona els va dur a terme Miguel Vega, un constructor basc contractat el 1945 com a encofrador que va treballar gairebé dos anys i mig entre Garriguella i Roses.

La Línia "P" era coneguda com a Línia Pirineus, Pérez, Gutiérrez... encara que els historiadors militars atribueixen la "P" al cognom del seu promotor i impulsor, el cap del comandament d'Enginyers del Pirineu de l'època, general Juan Petrirena Aurrecoechea segons el "Diario Oficial Ministerio del Ejercito".

Aquest general, aleshores era el cap del Servei de Colònies Penitenciaries Militaritzades creat el 8 de setembre de 1939, amb l'objectiu teòric de facilitar que la població reclusa es pogués redimir de la condemna fent treballs "d'utilitat nacional".

Un eufemisme per aconseguir "ma d'obra barata".


Gairebé vaig pujar directament a la zona alta de la Jaça Vella on vaig seguir-ne uns quants, però mirant la ruta des de la “ortofoto”del ICGC ampliada al wikiloc, se’n veuen més que caldrà localitzar-los en una altra ocasió.

En fer una volta per primer cop a la zona baixa a les Omaneres, vaig fer-ne sols 4 per tornar-hi una altra vegada i veure’n la resta, que surten a la 451 - Búnquers a les Omaneres i falda del Montperdut.

A la part alta de la Jaça, després de la casamata nº 10 podreu veure l’excavació d’una trinxera per construir-hi una estructura però que va quedar abandonada.

Seguint el “trac” o traça els podeu anar fent tots, tenint en compte els matolls que poden fer esgarrinxades.

Fent una mica de recull d’història, a la primera imatge podeu llegir el pressupost redactat a Burgos per fer 42 Centres de Resistència per personal de tropa o “sapadors”, amb desglossament dels materials a emprar.

Cada C.R. estava pressupostat en 400.000 ptes. però segons un informe datat l’any 1945, la despesa final es va inflar i cada Centre de Resistència costava la xifra astronòmica de 736.000 pessetes.

Els búnquers havien d'estar defensats per metralladores Hotchkiss i Alfa; morters de 50 i 81 mil•límetres; bateries antiaèries Oerlikon de 20 mil•límetres i canons del model 75/13. El centre de resistència estàndard es completava amb un perímetre defensiu protegit amb fossats, mines i filferro d'arç, i estava preparat per destinar-hi un batalló de 600 homes.(?)