6 Fonts de Sant Fost

Sortida circular per algunes fonts de la Serra de Marina, per Conreria i Sant Fost .
Un altre raó la veurem en caminar per les dues urbanitzacions per les que passarem, la de la Conreria i la de Mas Llombard.

Sortim del Seminari de la Conreria, en direcció als Castanyers, en 5’ trobem la primera de les Fonts, la de les Monges, trobem unes ruïnes; son les restes del bar o berenador que hi havia a la font de les Monges; unes degradades escales ens baixen fins l’indret de la font, situada a sota mateix del camí.
Del seu antic esplendor ens en parla les dues columnes amb capitell que aguanten una amplia arcada on hi havia la font. Indret totalment degradat, amb bardisses, grafitis, brutícia... Abans hi havia bancs i una bonica esplanada.
Inclús en un costat de la font hi havia un mosaic amb rajoles de ceràmica amb una llegenda escrita. Només es poden llegir algunes paraules, ja que la majoria de rajoles estan trencades i les que no ho estan, estan pintades de grafiti.
Tornem al camí dels Castanyers i l’anem seguint; després d’un parell de revolts ens plantem davant de les ruïnes d’un antic forn de ceràmica. Cap rètol, cap indicació, cap panell explicant la seva història; i el seu estat de conservació ... doncs com la font de les Monges.
Pocs metres després arribem a una triple cruïlla, hem de seguir pel camí dels Castanyers, que puja suaument per l’esquerra.
Arribem a una nova triple cruïlla; aquí hem d’abandonar el camí dels Castanyers per a girar a la dreta i començar a baixar pel carrer del Vallès.
Després d’un parell de pronunciats revolts arribem a una nova cruïlla de carrers.
Aquí hem de deixar el “carrer”, asfaltat, del Vallès i girar a la dreta per “l’avinguda” Muntanya, pista sense asfaltar, i que no surt en els mapes.
Anem caminant per la gran avinguda Muntanya, i a la dreta intentant trobar el camí o corriol que ens baixi a la font del Corró o del Porró.

En un revolt hi ha una mena de baixador ple de deixalles d’obres i per allà baixem quatre o cinc metres, i efectivament enllacem amb el que sembla un corriol que potser havíem d’haver agafat abans.
El seguim i molt aviat arribem a una cruïlla. Aquesta serà una cruïlla d’anada i tornada. Ara seguirem per l’esquerra i acabarem de baixar fins la font del Corró o Porró (segons quins mapes o referències).
Seguim amb la mateixa tònica. Indret abandonat, la font no raja, però surt aigua per on no hauria de sortir; per baixar a la font hi ha quatre graons completament degradats, igual que tot l’entorn de la font. La font surt d’una mina o dipòsit que hi ha annexa; mina o dipòsit que deuen estar plens de sorra que tapona la sortida de l’aigua.
Anem per la tercera la Font Better o d’en Better, a veure si hi ha més sort, ja que de petit quan es sentia parlar d’aquesta font la gent feia senyals d’admiració.
Deixem la font del Corró i anem a la propera cruïlla i ara seguim el camí. Aquest és un bonic camí per dins del bosc, sembla poc transitat, però es pot seguir sense cap problema.
Aquest camí desemboca en una pista que seguim per l’esquerra; però només hi caminarem vint metres com a molt, perquè, aquesta vegada si, hem de girar a la dreta per a seguir un marcat camí que trobem sense cap problema.
Aquest camí també és molt bonic i molt ben traçat i que ens canvia de urbanització ja que ens deixa al carrer de la Zona Esportiva de la urbanització de Mas Llombard.
Ara farem una curta anada i tornada a la font. Seguirem aquest carrer per l’esquerra i a la propera cruïlla (amb el carrer del Bosc) també girarem a l’esquerra.
Pocs metres anirem per aquest carrer ja que en el primer revolt hem de girar a la dreta per a seguir un curt camí que ens deixa a la font Better, situada al final del carrer del mateix nom de l’esmentada urbanització.
La font actualment és una gran pedra de la que brolla l’aigua amb un banc de fusta al costat, i l’indret es veu net i cuidat. A la font hi ha una placa que esmenta que va ser restaurada l’any 2009 gràcies a la actuació dels veïns. Tan de bo a les dues altres fonts també hi hagués el mateix rètol!
Vista la font Better, ara toca anar per la quarta font, la del Rossinyol.
També començarem la “remuntada”, ja que fins ara, des de la Conreria no hem fet rés més que baixar, i ara toca començar a tornar-hi a pujar.
Primer tornarem fins la cruïlla d’anada i tornada, i una vegada allí seguirem caminant pel carrer de la Zona Esportiva fins la intersecció amb el carrer Nou.
Ara girem a la dreta i comencem a pujar per aquest darrer carrer.
Sense cap mena de diferencia el carrer Nou passa a dir-se Camí Antic de Sant Fost. Imagino que el canvi de nom es deu a que hem canviat de urbanització.
El carrer a estones fa molta pujada amb revolts tancats. Si neva o glaça aquets revolts tancats amb tanta pendent deuen ser un problema!
Aquest carrer arriba a una cruïlla, on el carrer gira 180 graus i per l’esquerra segueix el “flamant” carrer “Del camí de la Font del Rossinyol”, aquesta vegada han estat “modestos” i en diuen “camí”, abans hem passat per “l’avinguda” Muntanya.
Seguim aquest carrer-camí per l'esquerra, que tal com diu el nom ens portarà a la font homònima.
Per trobar aquesta font estic seguint el traçat de wikiloc i en un revolt d’aquest camí assenyala que la font està a 18 metres a la dreta, i en el punt d’interès hi ha un títol de “restaurada pels veïns”; el traçat en qüestió és del desembre del 2014.
Sis anys en un racó humit d’una muntanya dona per a molt, i en el cas de la font del Rossinyol no ha estat una excepció. Està molt malmesa.

Ara anem cap a la cinquena, cap a la font de l’Hort dels Monjos.

Arribem al final del carrer i efectivament d’allà segueix un camí.
El camí, més aviat corriol que comencem a seguir travessa una zona molt emboscada, on el corriol en prou feines es va obrint camí.
Aquest camí acaba en arribar a un nou carrer de nom Camí del Torrent.
Ara ja estem pràcticament a sota mateix de la Conreria.
Ara la vegetació s’aclareix en travessar un primer replà, on hi ha un grup de grans i alts plàtans.
Darrere aquest replà en arribem a un segon, i és en aquest on al fons a la dreta hi ha la mina de la font de l’Hort dels Monjos i una basa al costat. L’indret segueix la tònica de degradació que ens ha acompanyat en totes les fonts.
Aquesta font tampoc raja, però podem entrar fins la boca de la mina, on hi ha la marmita que hauria de recollir l’aigua de la font; però vàrem quedar sorpresos de la profunditat de la mina i estava completament plena d’aigua amb una profunditat aproximada de mig metre de profunditat i una mica més d’amplada.
Realment els “monjos” ja sabien on havien de plantar l’hort! Cal dir que els cartoixans mentre construïen el convent a Montalegre es varen instal•lar provisionalment a l’antic convent de monges, on ara hi ha l’alberg.
Seguirem un ampla camí una mica abandonat i arribem a una cruïlla que és el final d’un carrer que ens portaria al coll de la Conreria fent una mica de volta.
Però primer anirem uns metres a la dreta perquè en una nova esplanada hi ha les restes de dos forns de calç, òbviament en un estat lamentable.
Ara acabarem de pujar a la Conreria, però ens estalviarem el revolt del carrer, fent una curta drecera.
Un cop al Coll de la Conreria, creuem la carretera i anem per darrere del restaurant El Cau, anem seguint el GR-92, en uns 500 metres trobem una drecera a l’esquerra, un corriol que travessa un bosc molt bonic. Ens dura fins el Restaurant Mas Corts, un cop allà pugem en direcció a la urbanització per el carrer Montblanc, al final del carrer agafem un corriol que anirà baixant fins arribar a la Font de la Dinamita, ja en portem sis .
Aquesta font està en bon estat, encara que hi ha molts matolls.
Sortint de la font agafem el camí en direcció a la Font Sunyera, malauradament, no em trobat el camí i al final hem anat fins la Torre de Vigilància Alpha.
I ja de tornada hem anat seguint la pista del GR-92 fins arribar al Seminari de la Conreria.
Total 14,43 km , desnivell 513 m i 4 hores Circular