Activity

6 Veïns 6 Rutes: Figaró-Montmany

Download

Trail photos

Photo of6 Veïns 6 Rutes: Figaró-Montmany Photo of6 Veïns 6 Rutes: Figaró-Montmany Photo of6 Veïns 6 Rutes: Figaró-Montmany

Author

Trail stats

Distance
10.8 mi
Elevation gain
2,257 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,257 ft
Max elevation
2,255 ft
TrailRank 
54
Min elevation
1,512 ft
Trail type
Loop
Time
4 hours 42 minutes
Coordinates
1326
Uploaded
November 17, 2023
Recorded
September 2023
Be the first to clap
Share

near Bigues i Riells, Catalunya (España)

Viewed 173 times, downloaded 5 times

Trail photos

Photo of6 Veïns 6 Rutes: Figaró-Montmany Photo of6 Veïns 6 Rutes: Figaró-Montmany Photo of6 Veïns 6 Rutes: Figaró-Montmany

Itinerary description

La sisena i darrera sortida del cicle 6 Veïns 6 Rutes és, sens dubte, l'excursió més exigent del cicle, però uneix els indrets més emblemàtics del municipi de Figaró-Montmany situats a la dreta del Congost.

Si es fa a l'estiu, al principi hi ha un parell de punts d'aigua (Font de Dalt i Santuari de Puiggraciós), però després ja no en trobem més. Fins a la Cuspinera (quilòmetre 9'5), és força ombrívola, però després els trams solells van guanyant presència, per la qual cosa es recomana portar aigua i bona protecció solar.

Descripció

De l'espai situat davant l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras (509m) ens dirigim cap a la propera urbanització del Serrat de l'Ametlla, ja en terme de l'Ametlla del Vallès, pujant pel camí cimentat que mena a can Ciurans, on continua, sempre en sentit ascendent, la carretera de Sant Bartomeu fins a la Plaça de Sant Bartomeu (0.60km; 562m; 0:09h), fàcilment identificable per la seva mida i per tenir un abet al bell mig. Seguim la direcció llevant pujant fortament pel carrer Eduard Toldrà, passant per sota Puig-Llonell (0.67km; 577m; 0:10h). Després d'una placeta amb alzines, deixem el carrer Eduard Toldrà (0.92km; 589m; 0:13h) i pels fonaments d'un inici de contrucció saltem per trobar una drecera entre el bosc al carrer Joaquim Rodrigo (0.99km; 601m; 0:14h). De front, seguint un carrer/camí paral·lel al tancat de la finca de Puig-Llonell, seguim pujant fins al Camí de can Mestres (1.15km; 619m; 0:16h), que seguirem a migjorn. Després de passar pel costat de la Font de Dalt, arribem a la carretera de Puiggraciós (1.25km; 625m; 0:18h), que en breus instants deixa de ser asfaltada, just abans d'arribar al Serrat de l'Ocata (1.50km; 642m; 0:22h). Sense deixar-la, entrem al municipi de Figaró-Montmany i arribem al Santuari de Puiggraciós (2.31km; 687m; 0:32h), el primer gran element d'interès de Figaró-Montmany, on decidim fer l'aturada per a l'esmorzar.

Ja recuperats d'aquest primer esforç, deixem el santuari per la pista de Montmany, que baixa a tramuntana. Al començar a divisar-se els Cingles de Bertí, deixem la pista per un camí planer a ponent (2.60km; 654m; 0:37h), que va recorrent la Baga de Puiggraciós -cal estar atents a la següent bifurcació, cal seguir en sentit descendent-. Arribem a una nova bifurcació (2.99km; 625m; 0:43h) on seguim de front per l'anomenat camí de la Rovira, en suau descens, que en breu gira a ponent per resseguir la cinglera a mitja alçada fins arribar a l'Era de la Rovira (3.33km; 602m; 0:48h). Es deixa el camí principal, que baixa a Montmany, i seguirem a ponent, resseguint la cinglera. És un camí en lleuger ascens que, a mesura que avança, es va convertint en corriol, i que, si fa no fa, dibuixa el termenal entre Figaró-Montmany i, atenció, Sant Quirze Safaja. Té algun punt on la vegetació permet gaudir del paisatge abans no corona el Coll de la Terma (4.52km; 661m; 1:07h), just després de rebre un corriol que baixa del grau de Montmany. Aquí comença un fort descens per la capçalera del Torrent del Bosc Negre, una zona molt humida i ombrívola, primer a tramuntana i sota la Casanova girant a llevant, fins arribar a l'ample camí del Bosc Negre (5.24km; 581m; 1:18h). La ruta continua a tramuntana i gregal, per una zona solitària, boscosa, dominada pels Cingles de Bertí i la Trona. Deixem de baixar al creuar torrent de la Font del Boix (6.30km; 566m; 1:38h), punt que també significa girar a llevant i deixar de resseguir la divisòria entre Figaró-Montmany i Sant Quirze Safaja per resseguir ara la divisòria de Figaró-Montmany amb Sant Martí de Centelles. Caldrà estar atents a no passar-nos de llarg el PR®-C 33 (6.81km; 608m; 1:47h), ja que l'hem de seguir en sentit descendent llençant-nos cap al segon gran objectiu del dia, el Sot del Bac. Abans, les runes de Ca l'Andreu (7.23km; 534m; 1:57h) queden a l'esquerra del camí força engolides per la vegetació i després de creuar el camí de Valldaneu a Puiggraciós (7.37km; 505m; 2:00h) i el torrent del Bosc Negre (7.45km; 490m; 2:02h) arribem, finalment, a la capçalera del Sot del Bac (7.53km; 495m; 2:04h).

En aquest punt tenim d'opció de baixar al fons del Sot del Bac. Si ho fem, seguim el PR®-C 33, que s'endinsa al Sot tot zig-zaguejant per una zona completament obaga i abrupta. Al deixar de zig-zaguejar deixem el PR (7.61km; 470m; 2:09h), on hi ha un corriol a l'esquerra que baixa fins al Salt del Prat (7.73km; 462m; 2:11h), al fons de la vall, i al costat de les Agulles del Salt. La ruta seguirà des de dalt el Sot, així que desfarem el camí fins al punt quilomètric 7.53 per seguir la ruta (7.98km; 495m; 2:18h).

La ruta continua per un camí que surt a la dreta del PR i que ràpidament s'orienta a llevant en el que és un llarg ascens per sobre la vessant obaga del Sot del Bac. Un cop passat el Tap de Xampany (8.48km; 531m; 2:30h), una de les característiques agulles de la vall, el camí va allunyant-se d'ella fins arribar a la carena del Turó de la Cospinera (9.30km; 607m; 2:43h). És recomanable desviar-se un moment a llevant per arribar-se a la Creu de la Cospinera (9.41km; 612m; 2:46h), que és un mirador de la vall del Congost i del poble de Figaró. L'itinerari segueix ara per l'ampla pista de la Cospinera, primer a migjorn i després a ponent, per la solella del Sot de Montmany. Anirem endevinant l'Ullà, l'església de Sant Pau, la torre de Puiggraciós, tot clos pels Cingles de Bertí, un paisatge excel·lentment descrit per Raimon Casellas a "Els Sots Feréstecs". Ignorem el camí de la Casa Blanca (10.99km; 544m; 3:10h), que mena al castell de Montmany, i sempre en sentit descendent, s'arriba a la carretera BV-1489 (11.39km; 501m; 3:15h), que gira a migjorn per anar vers l'Ullar de Montmany (12.42km; 537m; 3:29h), un indret que podria ser idíl·lic i, desgraciadament, no ho és.

Ens trobem en el tercer punt d'interès (qui ho diria!) de la ruta, el centre neuràlgic dels Sots Feréstecs. Si seguim a ponent arribarem a l'església (o al que queda d'ella) de Sant Pau de Montmany (12.71km; 545m; 3:35h). És una zona que, en el seu conjunt, sembla abandonada a la seva sort, sense que ningú sigui capaç de posar-hi remei.

Retornats a l'Ullar (12.96km; 537m; 3:40h), ens enfilem a ponent pel camí de Puiggraciós fins a tres revolts tancats concatenats. Just sortint del tercer (13.98km; 620m; 3:54h), a xaloc un petit corriol s'enfila breument fins a coronar la carena de Puiggraciós (14.12km; 647m; 3:57h) i, ja per la solella, baixar fins a Mas Miquel (14.51km; 607m; 4:06h), on destaca la curiosa imatge de la torre de Puiggraciós alterosa damunt el mas. Seguint a ponent, trobem el camí de les Planes a Mas Miquel, marcat com a PR®-C 33 (14.82km; 599m; 4:10h), que seguim en lleuger descens fins que el deixem a l'esquerra en una bifurcació on seguirem a la dreta (15.57km; 563m; 4:19h) just abans de sortir a la carretera de Puiggraciós (15.92km; 577m; 4:24h). Ja només ens queda seguir pel carrer d'Eduard Toldrà fins a trobar el camí d'anada (16.46km; 589m; 4:30h) i tornar sobre els nostres passos fins a Sant Bartomeu de Mont-ras (17.40km; 509m; 4:45h).

Índex IBP: 72.

Waypoints

PictographMonument Altitude 1,898 ft
Photo ofPuig-Llonell

Puig-Llonell

Puigllonell, que, atesa l'etimologia, com demostra Joan Coromines, hauria de ser Puigllunell, és una masia històrica de l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental.

És una casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danés). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871, en un brancal de la façana. De 2 plantes, la façana i les parets són de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç, mentre que les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Per estabilitzar de la façana sud degut a la seva alçada existeixen uns contraforts, mentre que finestres que presenten són de morfologia gòtica. El portal principal d'accés a la masia amb és adovellat de grans dimensions. Una galeria situada a la façana sud, amb vistes a la vall Roja i la vall del Tenes, dóna un aire senyorívol al conjunt i data del 1851. Els sostres de la masia són amb embigat i llates, i en d'altres parts amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana.

PictographFountain Altitude 2,043 ft
Photo ofFont de Dalt

Font de Dalt

Font antropitzada situada a l'extrem meridional del Serrat de l'Ocata, ran de camí. És dels pocs punts d'aigua que es poden trobar en aquesta ruta.

PictographMonument Altitude 2,109 ft
Photo ofEl Serrat de l'Ocata

El Serrat de l'Ocata

El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata. Està situat al nord del terme municipal, a tocar dels termes municipals del Figaró i de Bigues i Riells.

El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggraciós, que s'estructurà com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Estava dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten íntegres una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel, Can Joan Badia) si bé les feines agrícoles han estat abandonades.

PictographReligious site Altitude 2,255 ft
Photo ofSantuari de Puiggraciós

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany.

Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l'esmentada parròquia de Montmany. La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com reflecteixen els Goigs. La imatge que es venera, que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada.

Rere el Santuari, al principi del camí que se'n va cap a Bertí, hi ha un punt d'aigua.

PictographIntersection Altitude 2,145 ft

Baga de Puiggraciós

Al costat d'un pal amb unes banderoles, deixar la pista principal, que segueix el seu vertiginós descens vers Montmany, per seguir pel camí que planeja a l'esquerra, vers ponent. Al següent trencant, prendre el camí de la dreta, en fort descens.

PictographIntersection Altitude 2,052 ft

Camí de la Rovira

Deixar a l'esquerra un camí pedregós que s'enfila cap al coll d'en Tripeta, mentre que a la dreta hi ha uns prats. Seguir cap a ponent, i ben aviat el camí, molt còmode, gira cap a tramuntana.

PictographRuins Altitude 1,977 ft
Photo ofEra de la Rovira

Era de la Rovira

Sobre els límits del terme municipal del Figaró hi ha aquest antic mas enrunat; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja.

Es conserven algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada.

PictographMountain pass Altitude 2,169 ft
Photo ofColl de la Terma

Coll de la Terma

El coll de la Terma és un important coll del terme municipal de Figaró-Montmany. El coll separa les parets verticals dels Cingles de Bertí amb el Serrat de la Terma, que discorre de garbí a gregal per convertir-se en el Serrat de la Cuspinera després del Castell de Montmany. Aquests serrats separen el Sot de Montmany, també conegut com els Sots Feréstecs, situats a la solella d'aquests serrats, del Sot del Bac, situat a l'obaga.

PictographPhoto Altitude 1,907 ft
Photo ofCamí del Bosc Negre

Camí del Bosc Negre

Camí que volta tota la zona del Bosc Negre. A la vessant septentrional destaca la Trona, un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona.

PictographIntersection Altitude 1,997 ft
Photo ofPR®-C 33

PR®-C 33

Ruta senderista del Centre Excursionista Garriguenc que enllaça La Garriga i Figaró pels contraforts del massís de Montseny pel sector situat a l'esquerra del Congost i pels Cingles de Bertí pel sector de la dreta del Congost. En aquest tram, el sender baixa de l'esperó rocós de la Trona fins al Sot del Bac, en un tram força dret i erosionat.

PictographRuins Altitude 1,752 ft
Photo ofCa l'Andreu

Ca l'Andreu

Edifici en ruïnes, molt amagat per la vegetació, que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades.

PictographRiver Altitude 1,609 ft
Photo ofTorrent del Bosc Negre

Torrent del Bosc Negre

El torrent del Bosc Negre és el més important dels cursos d'aigua que menen al Sot del Bac.

PictographPhoto Altitude 1,627 ft
Photo ofSot del Bac

Sot del Bac

El Sot del Bac és una petita i aspra vall tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figueró i Santa Eugènia del Congost, dins el terme de Figaró-Montmany (Vallès Oriental), al peu dels Cingles de Bertí.

Durant el secundari, el mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d'aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n'han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses, com les de la Vall Roja. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus, conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures, com les Germanes, les Agulles del Salt o el Tap de Xampany.

El torrent del Bosc Negre és el més importants dels cursos d'aigua que menen al Sot del Bac, on destaca el Salt del Prat, on es manifesta una magnífica cua de cavall en les èpoques més generoses d'aigua d'uns 30 metres d'alçada.

PictographWaterfall Altitude 1,519 ft
Photo ofSalt del Prat

Salt del Prat

El torrent del Bosc Negre és el més important dels cursos d'aigua que menen al Sot del Bac, on destaca el Salt del Prat, on es manifesta una magnífica cua de cavall en les èpoques més generoses d'aigua d'uns 30 metres d'alçada.

PictographPhoto Altitude 1,743 ft
Photo ofTap de Xampany Photo ofTap de Xampany

Tap de Xampany

La formació rocosa coneguda com el Tap de Xampany és una peculiar columna rocosa que és el resultat de l'erosió de calcàries triàsiques formades fa 200 milions d'anys. Les seves les parets han estat escola per molts escaladors. Aquestes roques presenten evidències de passos d'escalada i és freqüent la presència de nous escaladors.

PictographRuins Altitude 1,993 ft
Photo ofLa Cospinera

La Cospinera

Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 1 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa o altres estructures annexes. Amb tot aquest edifici tindria unes dimensions força reduïdes i no es pot pensar que es tractés d'un gran mas o casal.

PictographSummit Altitude 2,010 ft
Photo ofCreu de la Cospinera Photo ofCreu de la Cospinera

Creu de la Cospinera

El turó de la Cuspinera és el punt culminant d'un petit relleix que sobresurt dels Cingles de Bertí i que separa els Sots Feréstecs (o el Sot de Montmany) del Sot del Bac. Amb poc més de 600 metres d'alçada, des d'aquest punt es domina tota la població del Figaró i bona part del congost format pel Congost, que separa els ja esmentats Cingles de Bertí del massís del Montseny.

PictographIntersection Altitude 1,645 ft
Photo ofSot de Montmany o Sots Feréstecs (Ctra. BV-1489)

Sot de Montmany o Sots Feréstecs (Ctra. BV-1489)

El Sot de Montmany és un entorn natural situat als peus dels Cingles de Bertí fins al riu Congost, limitant al nord amb el Castell dels Moros i el Sot del Bac i al sud amb el Santuari de Puiggraciós.

El municipi de Figaró-Montmany era essencialment agrícola i ramader, els camps de pastures i explotacions forestals eren accessibles des d'una xarxa de camins rurals sovint condicionats per l'orografia pròpia del terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori. La majoria de torrents estan excavats en valls profundes i sots feréstecs. Els espais d'interès natural es concentren bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual es concentren les fonts. Aquest territori sovint està perdut o cobert de vegetació; i aquesta sovint impedeix l'accés directe al curs d'aigua amb un poblament dispers actualment ocupat per petites explotacions o segones residències.

En aquest espai natural s'inspirà la novel·la de Raimon Caselles (1855-1910) que porta per títol Els Sots Feréstecs. L'aparició d'aquesta novel·la l'any 1901 marca l'inici d'una de les millors èpoques de la literatura catalana. Escrita per Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), va ser publicada en 20 entregues, a mesura que les anava escrivint, a La Veu de Catalunya, on exercia de crític d'art,no gaire més tard ja es publicà com a llibre.

PictographPhoto Altitude 1,638 ft
Photo ofAturada itinerari geològic de Montmany

Aturada itinerari geològic de Montmany

La carretera discorre per una zona amb pastures i camps de cultiu. El relleu és molt suau, contrastant amb els penya-segats de la parada anterior. En general, el Muschelkalk mitjà està format per roques fàcilment erosionables: lutites, gresos i guixos a la part basal. Aquesta unitat té una potència de poc més d'un centenar de metres. Els afloraments són escassos per estar generalment coberts de vegetació i es localitzen al costat de la carretera asfaltada o en el camí que la segueix. Els colors són predominantment rogencs i en alguns punts pot assemblar-se a les fàcies Buntsandstein.

PictographTree Altitude 1,678 ft
Photo ofÀlbers de Montmany

Àlbers de Montmany

Hi ha un àlber que podem catalogar de monumental, acompanyat d'uns quants exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom dels Àlbers de Montmany.

Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.

L'àlber principal té una alçada de 17 metres i una volta de canó de 3,4 metres amb un diàmetre d' 1,08 metres. La volta de soca és de 3,5 metre i la primera ramificació son tres branques que neixen a 1,50 metres. L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i, tot i que no és molt alt per ser un àlber, es ramifica molt avall.

PictographMonument Altitude 1,765 ft
Photo ofL'Ullar de Montmany

L'Ullar de Montmany

Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar de Montmany (Uià segons la fonètica de la zona) és situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i és habitada. L'edifici està inclòs dins el catàleg d'edificacions d'interès històric i artístic del municipi de Figaró-Montmany.

En els darrers anys s'han construït diverses edificacions que no respecten les tipologies constructives tradicionals i que presenten un greu impacte paisatgístic. A causa de que no es van emprendre mesures legals en el moment de la seva construcció bona part de les infraccions urbanístiques comeses ja han prescrit.

PictographReligious site Altitude 1,791 ft
Photo ofSant Pau de Montmany Photo ofSant Pau de Montmany

Sant Pau de Montmany

El temple que ha arribat als nostres dies va ser construït entre els anys 1600 i 1606 en estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis poligonal, que junt amb les dues capelles del creuer estan cobertes amb voltes de nervis. Mesura 11'28 metres de llarg per 5'10 d'amplada, mentre que els braços laterals ténen una longitud de 3'20 metres i una amplada de 3. L'alçada aproximada de la nau és de 6'5 metres. Els arcs i els pilastres de les capelles laterals, així com els marc de la portalada, que és coronada per un frontó amb tríglifs i mètopes, són de pedra picada. A l'any 1910 fou definitivament abandonada al traslladar-se el culte al Santuari de Puiggraciós.

PictographIntersection Altitude 2,034 ft

Deixar el camí de Puiggraciós

Tot just sortir de la tercera llaçada, un camí pedregós s'enfila a migjorn. Ben aviat es corona la carena i es continua en descens vers garbí, ignorant els dos camins que just a la carena surten a la dreta de la marxa.

PictographMonument Altitude 1,993 ft
Photo ofMas Miquel Photo ofMas Miquel

Mas Miquel

Mas Miquel és un antic mas vigilat per la torre de senyals de Puiggraciós, que s'alça dominant pràcticament sobre seu.

Edifici de planta baixa, primera planta, una planta sota teulada. Coberta a doble vessant est-oest. La casa és de planta quadrada, amb un cos afegit a migdia, a l'oest de la porta principal. Els murs són de pedra irregular, en alguns casos desbastada, lligat amb fang; posteriorment es va arrebossar (pràcticament ja no en queda res); les cantonades estan diferenciades amb pedres regulars de mida més grossa. Presenta una portalada adovellada de mig punt i una finestra gòtica orientades a llevant.

Des d'aquest punt, la muntanya ens priva de veure el proper Santuari de Puiggraciós, no obstant, podem contemplar la plana vallesana vers la Garriga.

PictographIntersection Altitude 1,968 ft
Photo ofCamí dels Plans a Mas Miquel (PR®-C 33)

Camí dels Plans a Mas Miquel (PR®-C 33)

Seguir pel de l'esquerra en sentit descendent.

PictographIntersection Altitude 1,847 ft
Photo ofCamí dels Plans a Mas Miquel (Deixar PR®-C 33)

Camí dels Plans a Mas Miquel (Deixar PR®-C 33)

Seguir pel que va tombant a la dreta, en lleuger ascens.

PictographPavement ends Altitude 1,895 ft
Photo ofCarretera de Puiggraciós

Carretera de Puiggraciós

Seguir uns metres en sentit descendent i posteriorment girar a ponent pel carrer Eduard Toldrà, que baixa.

PictographReligious site Altitude 1,668 ft
Photo ofSant Bartomeu de Mont-ras

Sant Bartomeu de Mont-ras

Sant Bartomeu de Mont-ras és una capella que es troba a un extrem de la urbanització del Serrat, en el límit dels termes municipals de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, en la vessant meridional del Puig-Graciós a la zona de la Vall Roja, a uns 510 metres d'alçada. És accessible a partir de la carretera de Sant Bartomeu, que és un trencant de la que va de l'Ametlla al Santuari de Puig-Graciós.

Edifici d'origen romànic, edificat al segle XII, consta d'una nau de planta rectangular dividida en quatre parts mitjançant arcs torals, i absis carrat a la zona de ponent. L'antiga porta romànica es troba al mur de migdia. Les reformes que van fer-se a l'ermita durant el segle XVII consistiren el la construcció d'una nova porta d'accés, de llinda plana, i de la d'un campanar d'espadanya amb dues arcades de mig punt al mur de llevant, on hi havia l'antic presbiteri. Al mur de llevant també hi trobem un petit ull de bou.

Comments

    You can or this trail