6 veïns 6 rutes: Sant Feliu de Codines

Camí de la Pineda (PR®-C 227)

Molí de la Pineda

El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior.

Riu Tenes

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderrós, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderrós, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.

Camp del Corb

Cara de l'Indi

Prop del límit entre l'estrat dels conglomerats rojos i les calcàries blanques, en l'angle que l'obre cap a Sant Feliu de Codines, l'erosió dels anys ha generat una curiosa formació que la cultura local ha batejat amb el nom de la Cara de l'Indi.

El Cagarro del Diable

Prop del límit entre l'estrat dels conglomerats rojos i les calcàries blanques, davant per davant de la urbanització del Racó del Bosc, l'erosió dels anys ha generat una curiosa formació que la cultura local ha batejat amb el nom del Cagarro del Diable (i en els mapes surt referenciat de la mateixa manera).

Salt de Sant Miquel Xic

Salt d'aigua que es manifesta en escasses ocasions que forma part de la riera de Vallbona o el Torrent de Sant Miquel Xic. Aquesta raconada està dominada per una petita zona de travertins que ha anat format l'aigua amb el pas dels anys.

Camí de Vallbona (Deixar PR®-C 227)

Parc Usart

Des dels orígens, als anys 20 del segle XX, per part de Nicolau Usart, de qui pren el nom, el parc va ser una atracció per incentivar el turisme barceloní. Inicialment s'hi va celebrar la Festa de la Llar, on es recuperaven fills del poble que vivien a Barcelona, en una època en què Sant Feliu era un important centre d'estiueig. Més endavant, molts santfeliuencs recorden els aplecs de sardanes, que des de mitjans de la dècada dels 90 del segle XX es deixaren de fer, entre altres coses per la quantitat de cotxes que volien arribar al parc. És un lloc amb excel·lents vistes de la vall del Tenes.

Sant Miquel Xic

Antiga casa de la que actualment només en queden algunes restes de parets, un safareig i algunes altres estructures esparses. Des de l'emplaçament de la casa, un corriol permet remuntar el torrent dels Horts i, al cap de poc, es troba l'inici d'un canal que marxa cap a llevant mig penjat sobre alguns arcs, avui envaït per la vegetació.

Camí del Cim d'Àligues (GR®5)

La Balma d'en Xec

La balma d'en Xec es troba al camí de la Bassella. Un antic salt d'aigua, ha anat erosionant els Cingles de Bertí fins a formar aquestes balmes. A més, l'esforç titànic de la pagesia, va fer que es convertís en una zona agresta i inexplorable en feixes fèrtils i amb gran abundància d'aigua, gràcies a la pluja que s'hi escorria. Aquesta balma va servir de refugi per als pagesos i el bestiar. Actualment, està molt ben cuidada, es mereix ser visitada.

Deixar GR®5

Sant Climent del Flequer

La capella de Sant Climent del Flequer és un edifici d'estil historicista que es troba en una zona rural rodejada de bosc i camps de conreu, a la vessant de ponent del Turó de Puiggròs, a prop del Flaquer. És de planta rectangular i absis circular amb arcuacions llombardes adossades i arrebossades. El mateix tractament té el capcer de la façana, que està coronada per un campanar d'espadanya amb dos buits. La portalada i finestra que hi ha en aquesta façana són d'arc de mig punt que, com les arcuacions llombardes, imiten elements romànics.

La primera cita relativa a aquesta capella la trobem en el "Libro de Visita" de l'any 1508. Es trobava situada en el Mas Flaquer, tal com es diu en els Goigs que es canten en el dia del sant titular: "També assí en lo Mas Flaquer teniu vos santa capella...". Es troba al costat de l'antiga capella documentada des del segle XV. Els marquesos de Dou, propietaris de la capella, la feren reedificar l'any 1776.

Alzina de la Creu (El Perer)

Al segle XI ja trobem documents relatius al Perer de les Planes. El nom "Perer" està relacionat amb la genealogia dels Parer (o Perer), antics i actuals propietaris, mentre que el "de les Planes" és un toponímic que ens diu on es troba situat el mas. La casa fou cremada pels francesos quan la guerra de la Independència, i fou restaurada i en part construïda de nou pel canonge de Solsona Joan Perer, parent de la família propietària. Sobre la llinda de la porta hi ha una inscripció que diu: "Françesc Perer de Plantes. 1810".

Actualment és un conjunt d'edificis, de diferents èpoques, al voltant d'un pati central tancat, en una zona rural rodejada de camps de conreu, al nord de la població de Sant Feliu de Codines. Té planta baixa i dues plantes. El portal d'entrada és de pedra i amb un arc de mig punt adovellat. Junt a l'edifici principal hi ha una torre de secció quadrada d'igual alçada que el cos principal. La coberta és a dues vessants.

Mirador del Perer

Mirador des del qual hi ha una extraordinària vista pràcticament als quatre punts cardinals. A ponent, els Cingles de Gallifa i la Serra de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola i el Montcau. Si anem tombant cap a migjorn, el Pic del Vent és l'element dominant. La Vall del Tenes a xaloc, Riells del Fai i els Cingles de Bertí cap a llevant, amb Vallderrós i el Turó de les Onze Hores, el seu inseparable sentinella, i el Puiggraciós més enllà centren l'atenció quan estem mirant cap a llevant. A tramuntana, la Vall de Sant Miquel i el monestir de Sant Miquel del Fai tanquen el panorama.

Sot de la Bassa (GR®5)

Carretera BV-1485

La carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai, codificada com a BV-1485, és l'accés més modern a aquest antic priorat, ja que anteriorment només podia accedir-s'hi a peu mitjançant el tradicional camí que puja de Riells o a través de la Foradada, accés obert el 1592.

La carretera va acabar-se l'any 1974 i té una longitud de 7 quilòmetres, dels que la majoria remunten la vall de Sant Miquel per culminar fent una gran volta per creuar el Tenes abans d'arribar a Sant Miquel del Fai. En aquest darrer tram, la carretera discorre pràcticament per sobre de l'antic priorat i encaixada dins una balma.

Pont del Rossinyol (Seguir enllaç PR®C-227 amb GR®5)

Per assegurar-ne la subsistència, sobretot quan ell faltés, Gombau de Besora va donar el monestir de Sant Miquel del Fai al conegut monestir provençal de Sant Víctor de Marsella. Aquest fet es produïa l'any 1042 i durant els segles següents, el Priorat del Fai es va mantenir gràcies al suport i la vigilància de l'abadia mare. Però Marsella va anar perdent importància dins l'Església i al 1567, el Papa va posar el Fai sota la tutela de la Catedral de Girona, època en què es va construir el pont sobre el Rossinyol i el pas de la Foradada, ja que fins aleshores s'accedia al monestir per un difícil pas amb graons conegut, des de l'any 1303, com les Escales de Sant Miquel. Aquests datarien del 1592, ja que la inscripció que hi ha a la llinda del pas de la Foradada així ho acredita.

Sant Miquel del Fai

Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'Església romànica construïda en una profunda balma. Es troba en un bell paratge natural, que el literat, historiador i polític Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals, va definir com un lloc on “las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes”.

En aquest punt, el Tenes i el seu principal afluent, el Rossinyol, es precipiten al buit per unir-se al fons de la vall i obrir-se a la plana del Vallès creuant la vall de Sant Miquel mitjançant diversos gorgs. A nivell religiós, aquí va construir-se un priorat que, tot i no ser mai massa important en quan a nombre de monjos, si que ha tingut importància política i religiosa, ja que es troba situat al tradicional límit dels bisbats de Barcelona i Vic i dels comtats de Barcelona i de Centelles. Trobar-se entre dos cursos d'aigua i el fet que plori aigua per diversos punts feia que la comunitat pogués tirar endavant en un territori tan inhòspit i complicat.

Costes de Sant Miquel (PR®C-227)

L'antiga central elèctrica del Tenes és un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revoltó ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annexe a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada.

Encara es conserven parts de la canonada que duia l'aigua de l'embassament que es va construir abans dels saltants de Sant Miquel, així com el mateix embassament.

L'ermita de Sant Martí és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, capçada per un absis semicircular. Els paraments interiors estan enguixats. Presenta finestra de esqueixada a l'absis i una finestra en forma de creu a ponent. La portalada és adovellada. Queden restes d'un campanar de cadireta de doble ull, bastit sobre l'arc triomfal. Un envà tapiava l'absis convertint-lo en sagristia. El 1967 en desmuntar l'envà van aparèixer unes pintures murals de traç gòtic. L'arquitectura de l'edifici el situen en un moment avançat del segle XII. Ja apareix citada en un precepte del rei Lluís el Tartamut l'any 878.

L'àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és un ocell rapinyaire gran, una mica més petit que l'àguila daurada. Els trets que ens permeten diferenciar l'àliga cuabarrada dels altres rapinyaires són els següents: una taca blanca a l'esquena que contrasta amb la resta de l'esquena de color marró xocolata; la panxa blanca amb un pigallat marró del coll fins a la panxa. També es pot destacar per la cua amb barra terminal fosca, d'on ve que se la conegui com a àguila cuabarrada. Els joves presenten un altre tipus de plomatge, de color vermellós. A Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.

La Madella (Deixar PR®C-227)

Masia amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat.

A la façana principal també hi ha un rellotge de sol. L'espai d'accés a la casa, que queda un xic enterrat respecte el camí, està pavimentat amb lloses de pedra i pedres de molí.

Plaça de Riells del Fai

L'església de Sant Vicenç de Riells del Fai és una església de nau única, amb absis rectangular i tres capelles laterals. La nau principal està coberta amb una volta de llunetes. L'església té estructura de nau basilical, amb la torre del campanar, i una segona torre a ambdós costats de l'absis. La torre del campanar, de planta octogonal, és segurament d'època barroca.

En la façana principal hi ha la porta d'accés, coronada per un timpà amb la data 1703, i una fornícula amb la imatge d'un sant. Damunt la fornícula hi ha un ull de bou de grans dimensions i, situat a l'esquerra de la fornícula, un rellotge de sol.

No conserva restes notables de l'edifici romànic, només conserva part del mur nord-oest, sota el campanar.

Entre el mobiliari hi trobem una creu patriarcal reliquiari, amb ànima de fusta i cobertura de plata, conservada actualment al Museu Diocesà de Barcelona.

El primer esment el tenim el 971, ja abans que el 1045 el bisbe de Barcelona l'uneixi al monestir de Sant Miquel del Fai. Cinc segles després, el XVI, s'uneix a Bigues com a sufragània, i el 1618 es reforma i s'amplia fins a esdevenir l'edifici actual, completat el segle XVIII. Finalment, el 1957 passa a mans del Bisbat de Vic.

Riells del Fai - Aparcament del Regasol