6 Veïns 6 Rutes: Sant Quirze Safaja

Pas de la Foradada i Pont del Rossinyol

Per assegurar-ne la subsistència, sobretot quan ell faltés, Gombau de Besora va donar el monestir de Sant Miquel del Fai al conegut monestir provençal de Sant Víctor de Marsella. Aquest fet es produïa l'any 1042 i durant els segles següents, el Priorat del Fai es va mantenir gràcies al suport i la vigilància de l'abadia mare. Però Marsella va anar perdent importància dins l'Església i al 1567, el Papa va posar el Fai sota la tutela de la Catedral de Girona, època en què es va construir el pont sobre el Rossinyol i el pas de la Foradada, ja que fins aleshores s'accedia al monestir per un difícil pas amb graons conegut, des de l'any 1303, com les Escales de Sant Miquel. Aquests datarien del 1592, ja que la inscripció que hi ha a la llinda del pas de la Foradada així ho acredita.

Caseta de Sant Miquel

Edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent i consta de planta baixa i primer pis. Davant la casa hi ha un patí ballat amb una barana de fusta. El frontis s'hi obre un portal d'arc rebaixat i una finestra amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres també amb llinda de fusta. Totes les obertures estan emmarcades amb morter de calç. A la façana posterior, orientada a llevant s'hi obren cinc finestres, tres a l'alçada de la planta baixa i dues al primer pis amb els mateixes característiques tipològiques. Els murs estan construïts amb pedra irregular i petita a excepció de les cantonades, de pedra regular i col·locada a mode de cadena cantonera.

Desviació Roca Gironella

Roca Gironella

El Saltant de Roca Gironella juntament amb la Balma de Roca Gironella formen un paisatge natural i emblemàtic dins la zona dels Cingles de Bertí, al nord de Sant Miquel de Fai. El saltant rep les aigües del torrent del Rossinyol, afluent del Tenes i forma una gran cascada, de 37 metres d'alçada, principalment després de pluges

Els Cabanyals

Els Cabanyals és un mas de principis d'època moderna situat a la vora del camí que porta a Sant Miquel del Fai. Es tracta d'un mas de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i primer pis. El frontis s'hi obren dues portes i una finestra, actualment tapiat i tres finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de llevant, ja en època contemporània, s'hi va afegir un segon cos amb la coberta a una vessant per ampliar l'espai de vivenda. La zona d'estable i magatzem s'hi accedeix per una porta d'arc rebaixat situada a la façana de tramuntana.

L'any 1552 l'indret dit dels Cabanyals era propietat d'Antoni Sarrà, qui va vendre un tros de terra a Mateu Bernat Moreu, del bisbat de Saint-Gaudens, el qual després la va vendre a Salvador Soler de Bertí. L'any 1556 apareix documentat el mas Cabanyals que es va unir a la parròquia de Sant Quirze, malgrat que antigament estava unit a la parròquia de Sant Martí del Fai i posteriorment a Sant Miquel. A partir de l'any 1794 el mas era habitat per la família de Josep Argemí, masovers del mas Sarrà.

Camí a la dreta

Drecera a l'esquerra i pista

Can Sants / Ctra. C1413B

És una antiga masia del segle XVIII de planta rectangular i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Al frontis s'obra un gran portal adovellat d'arc de mig punt i diverses finestres d'arc pla, algunes d'elles decorades amb un arc conopial. El portal dona accés a un distribuïdor amb les escales que donen accés al primer pis i golfes, a la cuina per la banda dreta i als antics estables per l'esquerre. Conserva part de l'embigat i alguna de les llindes interiors de pedra decorada amb arcs conopials. El seu origen cal trobar-lo en els Sants de Castellcir i els Serratacó i els Serracarbassa de Sant Quirze Safaja.

Collet de can Sants

Collet al camí de puig d'Olena, abans d'arribar a l'edific del sanatori.

Puig d'Olena

El puig d'Olena és una muntanya de 823,4 metres d'altitud del terme municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès.

Està situat a la part central-oriental del terme, a l'esquerra del torrent de la Rovireta i a ponent de la carretera C-1413b, al sud-oest del turó de la Carassa. En el vessant sud-occidental hi ha l'antic sanatori antituberculós de Puigdolena.

En el seu cim hi ha un petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Puig i un mirador.

Sanatori de Puigdolena

Puigdolena és el nom d'un antic sanatori antituberculós, convertit actualment en un centre residencial d’acció educativa, de Sant Quirze Safaja.

Està situat al nord del sector central del terme i a migdia del sector nord, en el vessant sud-occidental del puig d'Olena. És a l'esquerra del torrent de la Rovireta i a ponent de la carretera C-1413b en el punt quilomètric 7.

En aquest sanatori morí i passà els últims anys de la seva vida el poeta Màrius Torres.

D'ençà de 1988 funciona com a centre residencial d’acció educativa (CRAE) que porta per nom CRAE Mare de Déu del Roser - Puig d’Olena i és de titularitat de les Germanes Dominiques de l'Anunciata.

La Culalta

Aquí cal parar atenció, ja que la pista de tota la vida s'ha tallat i hi ha un indicador de fusta amb la inscripció "Sant Quirze Safaja" que fa sortir per la tangent del camí a la dreta.

Fins aquí cap problema, i al moment de realitzar nosaltres aquesta ruta, tampoc cap problema. La qüestió és que hi ha unes estaques de fusta que indiquen que es tancarà aquest pas, segurament l'alternativa serà voltar-les (s'intuïen els límits).

En qualsevol cas, preguem estigueu atents en aquest punt.

La Rovireta

Masoveria de puig d'Olena, situada al vessant nord-occidental de puig d'Olena, a la dreta del torrent de la Rovireta. Nom de casa provinent del diminutiu del cognom de l'antiga família propietària del mas Rovira, probablement perquè va construir-se per a un fill.

Pujant a la dreta

Mirador de l'Estret

Aquesta zona on es situa aquest mirador se la coneix com l'Estret. És la part de sobre el Collell, que fa un contrafort encinglerat, allargat i estret a la part superior, que es va estrenyent més a mesura que avança vers el sud, cap al Tenes, on domina els camps del Collell.

La visió des d'aquest punt és força àmplia i variada, des del nucli de Sant Quirze Safaja passant per tota la vall del Tenes en aquesta part fins al Puig d'Olena.

Baixant a l'esquerra

Balma de l'Espluga

La Balma o Bauma de l'Espluga es troba situada a la vall mitjana del torrent de l'Espluga, a llevant del Turó del Pi Gros. La balma és un gran abric de roca calcària, amb una formació estalagmítica que divideix l'espai en dos grans zones. L'any 1960 es van realitzar dues intervencions arqueològiques sota la direcció de Dr. Batista i posteriorment, l'any 1979 Llongueras i Guilaine va realitzar noves intervencions. Les excavacions van permetre documentar diversos fragments de ceràmica cardinal, ceràmica llisa, nombroses peces de sílex, punxons d'os i destrals de basalt.

L'any 1960 el Dr. Batista va dur a terme un seguit de cales a l'interior de la Balma per tal de determinar l'existència de restes arqueològiques. Arran de la troballa de fragments de ceràmica i sílex treballat es van prosseguir a la realització de dues campanyes arqueològiques el mateix any, una a l'agost i una segona al setembre.

Pujant a la dreta

Sant Quirze Safaja

El poble vell de Sant Quirze Safaja consta de poques cases agrupades en un únic carrer coronat al nord-est per l'església parroquial de Sant Quirze i el cementiri, es troba acinglerat dalt d'un esperó rocós que es dreça a l'esquerra del Tenes. El riu arriba al nord-est del poble, ressegueix tot el seu costat nord, el de ponent, i després tot el meridional, i se'n separa pel costat sud-est.

Ajuntament de Sant Quirze Safaja

Modernament ha nascut al pla, prenent com a eix la carretera BV-1341, un poble modern, a l'entorn de la Tenda, Cal Pastor i Can Pereredes. Encara més tardanament s'ha format un nou petit nucli davant i a migdia de la Casa de la Vila, on s'ha situat la farmàcia del poble. En aquest punt hi trobem una font.

El Tenes

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderrós, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderrós, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.

Pont de les Ferreries

El pont de les Ferreries, que rep el nom del veïnat proper, és un pont de tres ulls edificat el 1889 per on la carretera de Sant Feliu de Codines a Centelles salva el curs del riu Tenes, una mica més d'un quilòmetre riu avall del nucli urbà de Sant Quirze Safaja.

Poua de les Ferreries

Poua de planta cilíndrica, amb un diàmetre d'uns 9 metres, i que es coberta amb una cúpula que es situa a uns 9 o 10 metres d'altura. La curiositat d'aquesta poua és que la cúpula no es manifesta a l'exterior de forma esfèrica, sinó de tambor. Els murs són de paredat comú i també s'ha aprofitat la roca natural. A la part de la cúpula hi ha tres obertures, orientades d'est a oest i una al nord, al nivell inferior de la poua. De les tres obertures superiors, dues són lluernes inclinades sobre la volta i la tercera, la més gran, presenta la torreta del torn per extreure el glaç, que va ser allargada com a xemeneia (actualment esfondrada) quan el pou va funcionar com a incineradora. A nivell inferior hi ha una altra obertura, a la cara nord, que s'hi va obrir per treure les restes cremades de les deixalles.

Les Torres

Les Torres és una important masia de Sant Quirze Safaja, situada a la dreta del riu Tenes i poc abans del molí de Llobateres. La primera referència és de l'any 1285, quan és adquirida per Guillem de la Torra. Des de llavors ha estat propietat de la família durant 25 generacions. La casa va ser cremada l'any 1714, durant la Guerra de Successió, pels austriacistes donat que la família s'havia posicionat a favor de Felip V. Guanyada la guerra, el rei va ordenar reconstruir-la, l'any 1719.

És un edifici molt ben conservat, amb finestrals emmarcats amb carreus de pedra motllurats i amb ampits sobresortits, i portal adovellat de punt rodó. Integrada a l'edifici hi ha una capella dedicada a sant Antoni, amb campanar d'espadanya.

Molt a prop de la casa, a l'altra banda del camí, hi ha les restes d'una antiga bassa i un safareig.

Molí de Llobateres

El molí de Llobateres es troba a la serra de les Planes, al sud del terme de Sant Quirze Safaja, a la vora dreta del Tenes. Se l'ha conegut, també, pels noms de molí de Centelles, de la Torre i de Fontubal.

Originalment no era mogut per l'aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d'aquest riu (la font Tubal), que neix just al costat. Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, va construir-se una resclosa al Tenes dins la propietat del veí mas Torres, que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.

És sabut que en el segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que a l'any 1328 l'arrendava Arnau Flequer. Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament i a partir del 1486 s'estableixen enfiteus, que vindria a ser com una privatització. També se'n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.

L'origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme.

El molí de Llobateres guarda quasi íntegrament l'estructura original, que n'és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:
* Bassa amb cup o poual al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l'aigua anés a la màxima pressió possible. * La torre, que era on hi havia el molí i l'habitatge original. Té una alçada d'uns 10 metres, amb un costat interior de 3'45 metres i la gruixudària dels murs es comptabilitza en 1'30 metres aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada, essent l'original un terrat amb un mur merletat. A l'època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure's són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s'adapta a l'habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
- Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
- Planta baixa o pis de les moles. Es troba coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
- Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s'hi entrava per una porteta d'arc de mig punt que es troba a uns 3'5 metres del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s'hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l'interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
- El mas, datat a l'any 1694.

La documentació existent parla de molins, en plural. A l'any 1371 s'esmenta un molí sobre un altre, pel que es creu que el molí superior havia d'estar dins de la torre, mentre que l'inferior es trobaria en un petit edifici adossat a ella, on ara hi ha el mas. Inicialment, era un molí fariner.

Va tenir residència d'amos i masovers fins a la dècada del 1960, quan va ser fins quan va estar en funcionament. Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.

Planejar de front

Baixant a l'esquerra

Ctra. BV1485

La carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai, codificada com a BV-1485, és l'accés més modern a aquest antic priorat, ja que anteriorment només podia accedir-s'hi a peu mitjançant el tradicional camí que puja de Riells o a través de la Foradada, accés obert el 1592.

La carretera va acabar-se l'any 1974 i té una longitud de 7 quilòmetres, dels que la majoria remunten la vall de Sant Miquel per culminar fent una gran volta per creuar el Tenes abans d'arribar a Sant Miquel del Fai. En aquest darrer tram, la carretera discorre pràcticament per sobre de l'antic priorat i encaixada dins una balma.

Sant Miquel del Fai

Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'Església romànica construïda en una profunda balma. Es troba en un bell paratge natural, que el literat, historiador i polític Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals, va definir com un lloc on “las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes”.

En aquest punt, el Tenes i el seu principal afluent, el Rossinyol, es precipiten al buit per unir-se al fons de la vall i obrir-se a la plana del Vallès creuant la vall de Sant Miquel mitjançant diversos gorgs. A nivell religiós, aquí va construir-se un priorat que, tot i no ser mai massa important en quan a nombre de monjos, si que ha tingut importància política i religiosa, ja que es troba situat al tradicional límit dels bisbats de Barcelona i Vic i dels comtats de Barcelona i de Centelles. Trobar-se entre dos cursos d'aigua i el fet que plori aigua per diversos punts feia que la comunitat pogués tirar endavant en un territori tan inhòspit i complicat.