6 veïns 6 rutes: Santa Eulàlia de Ronçana

Creuar torrent de la Font del Bou

Deixar el carrer Santa Eulàlia, davant del número 28 aproximadament, per creuar el torrent de la Font del Bou i endinsar-se al bosc.

Camí del Bruguer

Coincidència amb el PR®-C 10.

Si no es vol fer tota la pista, un corriol de molt bon fer més o menys paral·lel a ella permet estalviar-se'n un tram.

Camí de Salve Regina

Deixar el PR®-C 10.

Parc de les Olors del Serrat

Parc de les Olors és una iniciativa privada amb vocació social, també és una marca que inclou una idea d’econegoci i de productes per potenciar les aplicacions de les Plantes Aromàtiques i Medicinals i l’agroecologia. Té el seu inici l’any 2007, amb el projecte pilot del Parc de les Olors de Vall de Ros (Riells del Fai) com un petit jardí visitable creat i impulsat per la Pilar Comes, en aquell moment encara professora de la UAB i actualment administradora de l’empresa que té la marca registrada Parc de les Olors.

El Parc de les Olors del Serrat és actualment la seu central de la Xarxa i és des d’on s’articulen els diferents serveis que ofereix la marca.

L’objectiu de Parc de les Olors és impulsar un camp viu, on grans jardins de pagès plens de biodiversitat serveixin per tornar productives terres ermes. Donar valor a la nostra flora medicinal oblidada tot creant productes de molta qualitat i sostenibilitat. Generar llocs de treball estable i rendes agràries justes. I tot això fer-ho amb la col·laboració de la comunitat de persones que volen conèixer aquest món de les PAM mitjançant les experiències ( tallers escolars, festes, tallers temàtics, visites guiades .cursos…).

Font de Can Vidal

La font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal. La font està constituïda per un mur d'obra de poca alçada, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. Des d'aquest l'aigua cau formant un toll al seu davant.

Camí de Can Rosàs

Punt de confluència amb el PR®-C 10.

Seguir per la pista en direcció a ponent. No es deixarà el PR®-C 10 fins a trobar-se amb el GR®97.

Can Rosàs

Rosàs és una masia del segle XVI que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre el segle XVI i XVIII es va consolidar com una masia clàssica de tres crugies. La part primitiva del mas sembla correspondre's amb la crugia esquerra, que es prolonga amb un cos perpendicular que incorpora una finestra d'estil renaixentista. Al llarg del segle XVI es va construir la façana actual, consolidada amb el nivell de les golfes i la crugia de ponent a mitjans del segle XVIII. A través de les llindes conservades a les portalades laterals, podem determinar que durant el segle XVII van construir-se les corts per al bestiar fins a tancar la casa formant un pati frontal.
br/> És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis presenta la particularitat de seguir un perfil sinuós en el seu costat de ponent, tot i que s'hi manté la composició clàssica de les obertures segons eixos, totes elles d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis en destaca la llinda de pedra inscrita amb l'anagrama de Crist IHS i "JOAN 1721 ROSAS". L'accés a la masia es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat que presenta un relleu amb una orla decorativa i l'anagrama IHS. Seguint el seu mateix eix trobem una finestra amb guardapols, intradós i ampit motllurat, datada del "1575" i una orla intercalada amb l'anagrama IHS. A llevant d'aquesta finestra n'hi ha una de mateixes dimensions i característiques, gravada amb l'anagrama IHS i l'any "1571". A l'eix central, a nivell de les golfes, hi ha una nova finestra amb la llinda gravada amb l'any "1784", sobre la qual encara hi ha fixada la biga que sostenia la corriola. Al costat de ponent de la façana hi ha adossat un cos perpendicular que per les seves característiques constructives podria correspondre's amb la part més antiga del mas. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. En destaca una finestra renaixentista situada al primer pis, d'arc carpanell amb incisió conopial i les impostes treballades, així com els carreus escairats a les cantonades. Al costat de ponent hi ha una finestra amb incisió conopial "19(?)12", que podria haver-se afegit amb posterioritat. Adossat a aquest cos hi ha la portalada d'accés al pati, que és coetània amb la que es situa al costat de llevant i que juntament amb les corts de migdia tanquen la casa frontalment formant un pati. Totes dues portalades són amb llinda de pedra inscrita: "JOAN VIDAL ROSAS", una orla amb l'anagrama IHS intercalada i l'any "1669" a sota en la primera; i l'any "1669" entre rosetes decoratives i de nou una orla amb l'anagrama de Crist en la segona. El parament dels murs és eminentment de pedra lligada amb argamassa, tot i que en alguns trams s'observa la tàpia; revestits amb morter de calç. En algunes de les corts de migdia també es pot veure el parament de tàpia.
br/> A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. Des de l'entrada s'accedeix al menjador i la cuina a través de portes emmarcades amb pedra, així com a les escales que condueixen al primer pis. Malauradament, l'esfondrament de la part esquerra de la masia ha provocat la pèrdua de l'antiga campana de la xemeneia, de la qual tan sols en queda la columna de pedra que la sostenia. Al pis encara es manté la distribució d'una alcova, així com els festejadors de les finestres.
br/> A ponent del recinte de la masia s'hi conserva una pallissa del segle XVII, així com l'antic pou situat en un camp de llevant.

Font de ca n'Artiguetes

La font de Ca l'Artiguetes està situada entre el camí i el torrent de la Vall. La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona. En un intent de recuperar la font, es va arranjar l'espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s'emmagatzema l'aigua, tot i que no hi ha brollador. En un dels costats s'ha gravat la data "15-11-07". També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí.

GR®97

Punt de confluència amb aquest sender de gran recorregut.

Deixar GR®97

Deixar el GR, que segueix a la dreta, i seguir de front per un camí que es converteix en el carrer Masroig

Font de can Vendrell

L'espai del torrent de la Vall de llevant del Mas Vendrell va ser arranjat a mitjans del segle XX com un espai de lleure. En el marge dret del torrent es van construir murs per contenir la terra, en un dels quals hi havia la font. Des d'aquí pugen unes escales d'obra fins a la feixa superior, on hi ha una taula feta amb una gran mola.

La Font d'en Nico

Seguir el camí de Caldes o la carretera de la Font d'Abril a l'esquerra, en lleugera baixada, cap a gregal.

Font d'Abril

La font d'Abril està situada en una pineda sobre el torrent del mateix nom, que avui ha quedat encaixada entre dues parcel·les de l'urbanització.

La font es troba en una cota inferior del nivell natural del terreny, pel que per accedir-hi s'han de descendir unes escales. Sobre el mur hi ha fitxat un brollador metàl·lic, sota el qual trobem adossada una petita pica quadrangular de pedra on cau l'aigua, amb un banc de pedra al costat. La font està coberta per una estructura d'obra amb volta de mig punt.

A l'entorn de la font hi ha una taula circular de pedra, sota l'ombra de tres grans àlbers.

Vista de can Maspons de la Vall

Can Maspons de la Vall és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas medieval àmpliament documentat, de la qual no se n'observen vestigis. No hem de descartar, tanmateix, que el parament d'encofrat de tàpia present en l'actual celler pugui correspondre's amb aquesta. Durant els segles XVIII i XIX es va consolidar l'actual mas de tipologia clàssica, a partir del creixement horitzontal i vertical visible entre el revestiment de les façanes. La darrera reforma es va fer a mitjans del segle XX, en què va dotar-se de diversos elements d'estil neogòtic, com són algunes obertures i les gàrgoles.

Can Puig de la Vall

Can Puig de la Vall és una casa forta medieval de la qual se'n conserva bona part de l'estructura. A nivell exterior, el tipus de parament de petits carreus escairats i l'abundant presència d'espitlleres, apunten a l'existència d'una construcció fortificada. Dins de la masia s'hi conserven almenys tres grans arcs de diafragma de pedra, un ogival i dos de mig punt; a més d'un portal de factura romànica i un portal d'arc escarser. Sobre aquesta estructura primitiva va consolidar-se la façana actual durant el segle XVI, a partir de l'obertura de finestres i l'ampliació del nivell de les golfes.

Torrent de can Figueretes

El torrent de la font d'Abril és un petit curs d'aigua que neix a la zona de la font d'Abril. Transcorre per la part de migdia del Pla de Masmitjans, passant entre la Vall i la Serra Granada fins a Can Sabater, on poc després desemboca al Tenes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors i obté diversos noms en funció dels llocs on passa, com torrent de Can Figueretes i de la Vall.

Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes.

Carretera BV-1435

Atenció!!! Creuar la carretera, hi ha bona visibilitat però és una carretera molt transitada.

Can Pou

Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola

Font de Sant Cristòfol

La font de Sant Cristòfol està situada en un marge a la dreta del Tenes, sota el carrer del mateix nom, entre els quals hi ha unes escales que salven el desnivell i permeten d'accedir-hi. La font antiga està constituïda per un tub metàl·lic que està fixat directament en el marge, que actualment és poc visible a causa de la vegetació que el cobreix. A mitjans del segle XX la font es va arranjar amb la construcció actual, quedant així anul·lada la primera.

És una estructura rectangular escalonada, que queda rematada per un capcer esglaonat. De la part central en sobresurten els cinc brolladors en forma de tub metàl·lic, sota els quals hi ha una pica rectangular on s'emmagatzema l'aigua. En un costat d'aquesta hi ha una petita canalització per on desaigua riera avall. L'estructura està arrebossada amb pòrtland, llevat del remat de còdols que es ressegueix amb una imbricació ceràmica.

Parc de can Font / Gual de Sant Isidre

Uns metres riu amunt hi ha la resclosa de Can Comas. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Can Comas, que transcorre soterrat fins als camps de Ca l'Amell, Can Roca i Can Comes de Lliçà. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. Al costat de llevant, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. Abans del pont podem veure els primers metres del rec de Can Comas, una sèquia que proveïa d'aigua la masia lliçanenca des de finals del segle XVIII . Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. El seu recorregut comença a la resclosa de Can Font i gairebé des del començament segueix soterrat per la riba esquerra del Tenes. Al llarg del seu traçat hi havia diversos pous per on es netejava periòdicament. Després de salvar el desnivell de la timba de Can Just per un aqüeducte, el rec entra en terme de Lliçà i fins arribar a Can Comas.

Resclosa de la Casa Vella

La resclosa de la Casa Vella és una resclosa del Tenes situada a tocar del barri de la Campinya. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Baix o del molí d'en Vendrell, que s'utilitza per a regar els camps i que antigament també servia per al funcionament del molí. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu, reforçada amb un contrafort per costat. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi dos salts d'aigua destacats. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec, damunt del qual hi consta "ANY / 1922". Està construïda amb murs de maçoneria revestits amb ciment.

Pont de can Donat

Punt de confluència amb el PR®-C 10. La ruta i el sender segueixen ambdós remuntant el Tenes per la seva dreta.

Font de la Figuereta

La Font de la Figuereta es tracta d'una font natural que ha estat canalitzada amb un petit tub de plàstic, que fa de brollador i que s'ha recobert parcialment amb còdols. Es va recuperar en unes actuacions d'arranjament de la llera del riu Tenes amb tècniques de bioenginyeria en el seu pas pel terme municipal d'aquesta població al llarg de l'any 2011.

Camí Fluvial de Bigues

Es deixa el PR®-C 10 i es creua el Tenes per un pas de pedres.

El pont de ca l'Unyó, a cavall de Bigues i Santa Eulàlia de Ronçana, és un pont de dos ulls format per arcades rebaixades construïdes amb cinc filades de maó massís sobre pilars de pedra. La resta fins a arribar a la cota de paviment és de pedra irregular, coronat amb dues filades de maó col·locat a sardinell. Sobreposat hi ha un congreny de formigó on es subjecten les baranes que són metàl·liques. Dóna servei a la carretera BV-1435, que uneix la Cruïlla a Lliçà de Munt i Bigues creuant Santa Eulàlia de Ronçana.

L'any 2022 ha estat eixamplat per la Diputació de Barcelona.

Rotonda del Flix

Punt de confluència amb el PR®-C 227.

Es deixa el Camí Fluvial per dirigir-se cap a la urbanització de la Font del Bou.

Local social Font Del Bou