6ª Etapa del Camino Primitivo, Grandas de Salime-A Fonsagrada

Etapa 6a ... dia 18 d'Agost: Un nou dia on el sol s'ha resistit a sortir, amb constants boires que impedeixen albirà el bonic paisatge i on s'abandona les terres asturianes per continuar el camí per les gallegues. L'etapa avança per un territori més tranquil que el dels precedents, per zones rurals, agràries i ramaderes, passant per nombrosos i petits llogarrets, alguns amb serveis per als pelegrins. La jornada està marcada per un perfil de llarga pujada, uns 840 m. d'ascens acumulat, fins al cim del Alto del Acebo i una baixada que finalitza amb una nova però curta pujada final A Fonsagrada.
Es surt de Grandas de Salime deixant enrere la col·legiata de Sant Salvador per passar pel costat de la Capilla del Carmen. Els primers quilòmetres són força planers i no presenten dificultats, sempre a prop de la carretera AS-28, creuant-la diverses vegades, i a estones caminant per la vorera de la mateixa, combinant-ho amb trams de camí forestal i estretes pista asfaltades, es van passant per un rosari de llogarets com la Farrapa, Cereijeira, Malneira (amb la capilla de la Esperanza), Castro, (deixant a mà dreta les ruïnes del Castro de Chao Samartín, un assentament de l'Edat del Bronze, i l'accés al seu modern museu). Padraira, amb la seva ermita de San Lázaro a les afores. Encara que de moment el camí va en moderada ascensió, a partir de Gestoselo la pujada fins el Alto del Acebo comença a ser més patent.
Es segueix en pujada fins Peñafuente, on a l'entrada del llogaret, hi ha la església de Santa Maria Magdalena i, al seu costat, una generosa font d'aigua amb ombra, que a l'estiu és una benedicció per als pelegrins.
A la sortida de Peñafuente es prossegueix l'ascensió del Monte Do Zarro, que en la seva primera part, potser sigui el tram amb més duresa, després es fa més suportable. Un cop creuada la carretera, es prossegueix, exigint un major esforç pel desnivell, cap El Alto del Acebo situat al Monte Da Curiscada amb la seva línia d'aerogeneradors en el seu cim.
Un xic més endavant, ja a la baixada, s'abandona Astúries per entrar a Galícia, on incomprensiblement canvia el sentit indicatiu de les vieires de les fites ... A Astúries, la petxina de pelegrí indica el camí a seguir en el sentit en què aquesta es tanca, mentre que a Galícia la petxina de pelegrí indica el camí a seguir en el sentit en què aquesta s'obre, és a dir, just a l'inrevés. Coses del camí ... Finalment s'arriba en baixada a O'Acebo, on només hi ha una casa amb una petita botiga / bar. (Al fons ja s'albira A Fonsagrada sobre un turó).
Tot i que ara el camí transcorre per terres gallegues, el traç de l'etapa segueix sent el mateix, caminant a estones per camins forestals, més o menys pedregosos, a estones per carretera (poc transitades) o per estretes pistes asfaltades, es van enllaçant petits llogarets o nuclis de població molt disseminades com Cabreira, Fonfria, amb la seva gèlida font, Silvela i la capella de Santa Bàrbara, Paradanova amb una capella del mateix nom, fins que per fi, després de una curta però dura pujada final s'entra a a Fonsagrada, arribant fins a la Església de Santa Maria, al costat del alberg on es pernocta ... i demà, més !!
__________________________________________________________________________________________
Etapa 6ª... día 18 de Agosto: Un nuevo día donde el sol se ha resistido a salir, con constantes nieblas que impedían admirar el bonito paisaje y donde se abandona las tierras asturianas para continuar el camino por las gallegas. La etapa avanza por un territorio más tranquilo que el de las precedentes, por zonas rurales, agrarias y ganaderas, pasando por numerosas y pequeñas aldeas, algunas con servicios para los peregrinos. La jornada está marcada por un perfil de larga subida, unos 840 m. de ascenso acumulado, hasta la cima del Alto del Acebo y una bajada que finaliza con una nueva pero corta cuesta hasta Fonsagrada.
Se sale de Grandas de Salime dejando atrás la colegiata de San Salvador para pasar al lado de la Capilla del Carmen, los primeros kilómetros son llanos y no presentan dificultades, siempre cerca de la carretera AS-28, cruzándola varias veces, y a ratos caminando por el arcén de la misma, combinándolo con tramos de camino forestal y estrechas pista asfaltadas, se van alcanzando un rosario de aldeas como La Farrapa, Cereijeira, Malneira (con la capilla de la Esperanza), Castro, (dejando a mano derecha las ruinas del castro de Chao Samartín, un asentamiento de la Edad del Bronce, y el acceso a su moderno museo). Padraira , con su ermita de San Lázaro en las afueras, aunque de momento el camino va en moderado ascenso, a partir de Gestoselo la ascensión al Alto del Acebo comienza a ser más patente.
Se sigue en subida hasta Peñafuente, donde la entrada de la aldea, está la “aplastada” iglesia de Santa María Magdalena y, junto a ella, una generosa fuente de agua con sombra, que en verano es una bendición para los peregrinos.
A la salida de Peñafuente se prosigue la ascensión por la ladera del monte do Zarro, que en su primera parte, quizás sea el tramo con más pendiente, luego se hace más llevadero. Una vez cruzada la carretera, se prosigue, exigiendo un mayor esfuerzo por el desnivel, hacia el Alto del Acevo situado en el Monte Da Curiscada con su línea de aerogeneradores en su cima.
Algo más adelante, ya en la bajada, se abandona Asturias para entrar en Galicia, donde incomprensiblemente cambia el sentido indicativo de las vieiras de los mojones...En Asturias, la vieira indica el camino a seguir en el sentido en la que ésta se cierra, mientras que en Galicia la vieira indica el camino a seguir en el sentido en la que ésta se abre, o sea, justo al revés. Cosas del camino... Finalmente se llega en bajada al caserío de O’Acebo, donde sólo hay una casa con una pequeña tienda/bar. (A lo lejos ya se divisa A Fonsagrada sobre un cerro).
Aunque ahora el camino transcurre por tierras gallegas, el trazo de la etapa sigue siendo el mismo, caminando a veces por caminos forestales, más o menos pedregosos, a veces por carretera (poco transitadas) o por estrechas pistas asfaltadas, se van enlazando pequeñas aldeas o núcleos de población muy diseminadas como Cabreira, Fonfria, con su gélida fuente, Silvela y la Capilla de Santa Bárbara, Paradanova con una capilla del mismo nombre, hasta que por fin, tras duro repecho final se entra en A Fonsagrada, llegando hasta la Iglesia de Santa María, junto al albergue donde se pernocta….y mañana, más!!