#7 100 Cims FEEC Puig D'en Cama 717m. Cami del rec, ermita de Sant Pere del Puig, la Selva del Camp

El Puig d'en Cama és un pujol situat al terme de la Selva del Camp, tot el cim està damunt d'Almoster, comarca del Baix Camp, aproximadament al nord de Reus, Castellvell del Camp i Almoster, a l'oest de la Selva del Camp i a l'est de l'Aleixar. Forma part dels primers estreps de les Muntanyes de Prades. Té 717 metres d'altitud.

Cami del rec.

No es coneix exactament des de quan el Camí del Rec està present a la població selvatana, però sabem que el Pont Alt és una continuïtat del Camí del Rec perquè és quan el rec traspassa la riera. El Pont Alt va ser construït per a facilitar el trànsit de la riera i pel desnivell. És una esvelta construcció de pedra lligada amb morter amb un arc de carpanell, mesura 12,70 metres d’alçada i 47 metres de llargada.

PONT ALT

Les primeres citacions histogràfiques són en un document del segle XIII més exactament cap a l’any 1209 on és anomenat “el pont major”, per tant deduïm que el camí del rec ja existia perquè l’aigua ja venia i ja arribava per el mateix lloc que hi passa ara. El camí va ser construït bàsicament perquè la gent del poble: els algutzirs, la gent que estava en aquell moment gestionant les qüestions municipals, havien de tenir un camí a la vora del rec per poder netejar-lo ja que estava descobert i s’hi posava brossa i fullaraca. Així doncs la primera datació del camí és al segle XIII.
La principal funció del Camí del Rec va ser perquè es pogués netejar. Sempre ha sigut un pas de persones, un camí que mai ha tingut pas rodat i pot ser que ni tan sols amb animals. És un camí que sempre ha estat molt protegit perquè hi havia el rec de l’aigua per la vila i per això el pas estava restringit a fi que no s’embrutés l’aigua. Des de sempre, aquest camí ha sigut transitable, però antigament en deien que era un camí de pas de ferradura, que vol dir que només poden passar persones i animals de bast, on no podien passar ni carros ni trànsit rodat.

ERMITA DE SANT PERE DEL PUIG

L'ermita de Sant Pere del Puig fou construïda al segle XII damunt ruïnes romanes i sarraïnes. D'aquesta primera capella romànica sols resten unes restes de l'absis i alguns carreus. A l'ermita es feren reformes els anys 1257, 1291 i 1350, i el 1519 hi anaren a viure ermitans. Després de diverses reformes menors, el 1588 fou feta pràcticament nova per Pere Blai, en estil renaixentista. El 1811 va ser fortificada per l'exèrcit francès i el 1837, durant la Primera Guerra Carlina, a conseqüència de la topada dels liberals amb els carlins de Llarg de Copons, coneguda com el Foc de Sant Roc, quedà destruïda totalment. Es reféu de nou, més petita, entre el 1861 i el 1877. Fou cremada el 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, i va ser restaurada el 1952.