9-Senderisme en tren: de Figueres a Vilajuïga per Vilbertan, Perelada, Marzà i Pedret
near Figueres, Catalunya (España)
Viewed 93 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
En aquest novè tram, anem de l'estació de tren de Figueres fins a la de Vilajuïga. De tota la sèrie de Senderisme en Tren és la ruta més llarga; no obstant això no presenta desnivell i es manté a un nivell pla tota l'estona. Comencem sortint de l'estació i passem per un parell de parcs i places, l'última de les quals amb els monuments de Pep Ventura i Pere Bruguera. Sortim de la ciutat, mentre les vistes dels Pirineus ens completen el fons de paisatge, per pista ens dirigim a Vilabertran. L'antic safreig del poble ens rep i just al davant la canònica de Santa Maria de Vilabertan. Considerada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, es constitueix sense indubtablement un dels exemples més ben conservats de Catalunya de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals, en aquest cas d'estil romànic. Hi destaquen l'església, el claustre, les dependències monàstiques i a dins la Creu de Vilabertran, la creu processional d'argenteria més gran de Catalunya. A la plaça d'Hortolans, disposem de més informació sobre el conjunt urbà i les sínies d'aigua tan característiques del territori agrícola de la zona.
Sortint del poble, retornem a la pista i seguint una línia elèctrica creuem, primer, el riu de la Muga, i després, el riu Llobregat. Arribant a Peralada observem un gran celler que esculpeix el paisatge. Abans d'entrar al casc antic i passem per l'església de Sant Sebastià. Un cop al poble passem per la plaça gran, l'església parroquial neoclàssica amb vestigis romànics de Sant Martí i la Mare de Déu del Carme, amb un plafó de memòria democràtica al costat. A dins trobem el museu del castell de Peralada, on hi ha la biblioteca amb més exemplars del Quixot del món. Sortim del poble no sense abans veure per fora el castell de Peralada, i enfilem camí al següent poble. Caminem fins a travessar la carretera i les vies del tren. Un cop a Marzà, passem per l'església de Sant Isidre i Sant Antoni. Un petit mirador ens ofereix les vistes del castell de Savardera, el Paní, el Mont Perdut, el Castell de Quermançó i Vilajuïga. Per la riera de Pedret anem a Sant Esteve de Pedret fins a arribar a Vilajuïga. Allà visitem l'església parroquial de Sant Feliu i anem a l'estació de tren, un xic apartada del poble.
Següent tram: 10 - Vilajuïga - Llancà
( https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/10-senderisme-en-tren-de-vilajuiga-a-llanca-seguint-la-ruta-megalitica-i-per-roca-miralles-156603029 )
Tram anterior: 8 - Vilamaia - Figueres
( https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/8-senderisme-en-tren-de-vilamalla-a-figueres-per-santa-llogaia-dalguema-y-vilafant-116447859 )
.
.
.
Castellano:
Novena parte del trayecto "Senderismo en Tren Girona - Portbou", el cual supone un conjunto de rutas para hacer con transporte público. La idea es ir a una estación de tren y andar hasta la siguiente para volver en tren, desde Girona, pasando por Celrà, Bordils, Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Camallera, Sant Miquel de Fluvià, Vilamalla, Figueres, Vilajuïga, Llançà, Colera, hasta llegar a Portbou. Estas rutas nos servirán para descubrir todas estas poblaciones y muchas más, siguiendo el recorrido del tren regional R11.
En este noveno tramo, vamos de la estación de tren de Figueres hasta la de Vilajuïga. De toda la serie de Senderismo en Tren es la ruta más larga; sin embargo no presenta desnivel y se mantiene a un nivel llano todo el rato. Empezamos saliendo de la estación y pasamos por un par de parques y plazas, la última de las cuales con los monumentos de Pep Ventura i Pere Bruguera. Salimos de la ciudad, mientras las vistas de los Pirineos nos completan el fondo del paisaje, por pista nos dirigimos a Vilabertran. El antiguo lavadero del pueblo nos recibe y justo delante la canónica de Santa Maria de Vilabertan. Considerada Bien Cultural de Interés Nacional por la Generalitat de Cataluña, se constituye indudablemente como uno de los ejemplos mejor conservados de Cataluña de la arquitectura de las canónicas regulares medievales, en este caso de estilo románico. Destacan la iglesia, el claustro, las dependencias monásticas y adentro la Cruz de Vilabertran, la cruz procesional de platería más grande de Cataluña. En la plaza de Hortolans, disponemos de más información sobre el conjunto urbano y las norias ("sínies") de agua tan características del territorio agrícola de la zona.
Saliendo del pueblo, volvemos a la pista y siguiendo un tendido eléctrico cruzamos, primero, el río de la Muga, y después, el río Llobregat. Llegando a Peralada observamos una gran bodega que esculpe el paisaje. Antes de entrar al casco antiguo y pasamos por la iglesia de San Sebastián. Una vez en el pueblo pasamos por la plaza grande, la iglesia parroquial neoclásica con vestigios románicos de San Martín y la Virgen María de Carme, con un plafón de memoria democrática al lado. Adentro encontramos el museo del castillo de Peralada, donde hay la biblioteca con más ejemplares del Quijote del mundo. Salimos del pueblo no sin antes ver por fuera el castillo de Peralada, y continuamos el camino hacia el siguiente pueblo. Andamos hasta atravesar la carretera y las vías del tren. En Marzà, pasamos por la iglesia de San Isidro y Sant Antoni. Un pequeño mirador nos ofrece las vistas del castillo de Savardera, el Paní, el Mont Perdut, el Castell de Quermançó y Vilajuïga. Por la riera de Pedret vamos a San Esteve de Pedret hasta llegar a Vilajuïga. Allí visitamos la iglesia parroquial de Sant Feliu y vamos a la estación de tren, un poco apartada del pueblo.
Seguiente tramo: 10 - Vilajuïga - Llancà
( https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/10-senderisme-en-tren-de-vilajuiga-a-llanca-seguint-la-ruta-megalitica-i-per-roca-miralles-156603029 )
Tramo anterior: 8 - Vilamaia - Figueres
(https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/8-senderisme-en-tren-de-vilamalla-a-figueres-per-santa-llogaia-dalguema-y-vilafant-116447859))
Waypoints
Canònica de Santa Maria de Vilabertran
Santa Maria de Vilabertran (s.XI-XII) constitueix un dels exemples més ben conservats a Catalunya de l'arquitectura de les canòniques regulars medievals. El conjunt està format per l'església, el claustre, les dependències monàstiques, i una ampliació posterior formada pel perímetre emmurallat i el palau abacial. A l'interior podem observar la Creu de Vilabertran, la creu processional d'argenteria més gran de Catalunya. Torre d'en Reig: Edifici d'estil modernista construït a principis del segle XX, per l'enginyer de forests Josep Reig, fill de Vilabertran. Heretada per l'aquarel·lista Ramon Reig, la utilitzà com a segona residència. De l'arquitectura en destaca la torre circular, les façanes i la rampa d'accés amb balustrada. La visita permet entrar al recinte i passejar pel jardins. Elements arquitectònics: A les edificacions del municipi podem trobar molts elements arquitectònics procedents de l'abadia. Finestres gòtiques, columnes de pedra, mènsules, capitells i altres elements de pedra picada que pertanyien al conjunt arquitectònic de Santa Maria de Vilabertran.
Plaça d'Hortolans
Patrimoni del nucli de Vilabertran: L'itinerari del patrimoni arquitectònic convida a descobrir, tot passejant pel centre de Vilabertran, els elements més notables del seu patrimoni arquitectònic. Seguint aquest itinerari, gaudireu d'un passeig tranquil pel nucli urbà, descobrint elements de l'arquitectura popular i d'altres elements procedents de l'abadia, perfectament integrats en molts edificis del poble. Les Sínies: Vilabertran disposa d'un terreny molt fèrtil i ric en aigua, la qual cosa ha facilitat que el municipi sigui històricament una terra de cultiu de l'horta. Aquest tipus de conreu ha creat un paisatge molt característic, ajudat de les típiques tanques de xiprers per protegir les terres del vent de tramuntana. Les sínies també han estat un element molt característic i essencial en el desenvolupament agrícola de la vil·la. Aquestes sínies són, per les pròpies característiques del terreny i la profunditat de les aigües, sínies d'extracció per platines. A diferència de les sínies més conegudes, les sínies de catúfols típiques del Delta de l'Ebre, que es feien servir per treure aigua de pous poc profunds, en les nostres contrades les aigües s'extreuen a profunditats d'uns deu metres. Passejant per territori vilabertranenc podeu trobar mées d'una vintena d'aquests ginys. La majoria es troben als camps i a les hortes de les afores del poble, tot i que també se'n troben al propi casc urbà, com la sínia de platines restaurada i ubicada en aquesta mateixa plaça.
Plaça Gran
La plaça Gran ha estat des de temps medievals el cor de la vila. El gran incendi del 1285 provocat pels almogàvers durant l'assetjament de les tropes croades comandades pel rei de França, marca un abans i un després a la vila. Fins aleshores, la plaça Gran era només un espai obert i dins del recinte emmurallat, però amb la reconstrucció de Peralada, al segle XIV, la plaça adquireix un major caràcter d'espai públic. S'hi construeixen edificis amb porxades al costat oest, com l'actual Ajuntament, que tot i haver estat modificat conserva encara vestigis de l'època gòtica.
Sant Martí
L'advocació a sant Martí, el sant preferit dels reis carolingis, evidencia l'antiguitat de l'església parroquial de Peralada, confirmada després per les excavacions arqueològiques, que van descobrir la planta d'un petit temple preromànic de principis del segle IX. Avui són visibles restes del temple romànic, consagrat el 1208, i la torre del campanar del segle XIV, que testimonia la intenció de construir un gran temple gòtic que no va reeixir. L'edifici actual és d'estil neoclàssic, i va ser construït a les darreries del segle XVIII.
Mare de Déu del Carme (Museu del Castell de Peralada)
Informació: Espais de Memòria La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República. Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre camí a l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans. Retirada i camins de l'exili: El castell va ser conscat el 1938 i s'hi va instal·lar la plana major de l'excèrcit republicà, un parc de vehicles militars i un taller de muntatge d'avions. S'hi van disposar també diverses remeses d'obres d'art evacuades provinents del Museu del Prado. Aquestes obres d'art es van distribuir entre la planta baixa del castell, el convent, l'església i la cripta del Carme. Aquests fons patrimonials i artístics van romandre a les dependències del castell fins a la seva evacuació cap a Ceret i Ginebra, els dies 3 i 4 de febrer de 1939. El castell també va hostatjar durant alguns dies la comitiva de la Presidència de la República, encapçalada per Manuel Azaña (1880-1940). Azaña va arribar el 25 de gener des de Llavaneres (Barcelona) i va deixar el castell el 31 de gener per dirigir-se cap al mas de Can Barris de la Vajol, a pocs quilòmetres de la frontera.
You can add a comment or review this trail
Comments