A la recerca de construccions humanes a l'enton del Daró

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta que ens permet seguir el rastre d’algunes construccions fetes pels nostres avantpassats al entorn del Daró, dins el cor de les Gavarres...Un forn de calç en perfecte estat, una font, masies plenes d’història, les restes d’un important molí, les conduccions d’aigua que necessitàvem per fer rodar els molins, un pou de glaç, i fins i tot una construcció megalítica?...tot caminant vora o dins el Daró.
Deixem els cotxes als aparcaments del costat del restaurant Cal Carreter, on acabada la sortida esmorzarem a l’ombra de les moreres de la seva terrassa i ens dirigim cap el bosc de Les Serres que travessem en pujada per un corriol que ens deixa al camí del Molí d’en Frigola. Girem a l’esquerra direcció al molí i de seguida passem pel davant del Forn de Calç d’en Puigmiquel...
Aquest forn de calç va estar actiu fins a la dècada dels 60 del segle passat. S’aprecia a l’interior, la banqueta circular sobre la que es recolzava la volta que es construïa amb la pedra a calcinar i que servia de cambra de foganya per fer foc. Feta la volta s’acabava de carregar el forn amb pedra calcària que s’abocava per la boca superior. L’obertura lateral a la base permetia fer foc, amb llenya, fins a assolir una temperatura 1000 ºC, durant 4 o 5 dies, perquè les roques es convertissin en calç. Els principals usos de la calç eren la construcció, la desinfecció d’aigües de pous i el blanqueig de parets.
Seguim avall passant per sobre el Molí d’en Frigola...en el paratge que envolta el molí, a prop de la bassa, no passa inadvertida una barraca amb estructura de pedra i elements vegetals. Es tracta d’una rèplica d’una cabana de carboners, el refugi que feien servir d’aixopluc mentre durava la cuita de la pila de llenya destinada a convertir-se en carbó. El Molí d’en Frigola és un antic molí fariner del qual se’n té notícia des del s.XIII, però la construcció que avui es pot veure és dels segles XVII-XVIII i recentment ha estat restaurat i fa algun temps que te llogaters, els quals han tancar tot el recinte fent impossible la seva visita.
En un tres i no res arribem a la llera del Daró, un pal informatiu ens indica que hem de seguir per l’esquerra i travessar el riu (sec per la persistent sequera), just on comença el camí de Cantagalls, travessat per uns quants torrents provinents de la zona del Puig de l’Avellana i que aboquen a la riera de Cantagalls.
Hem de anar en compte si volem anar a visitar la font de Cantagalls, busquem l’entrada del sender que ens duu directament a aquesta, de la qual sortia un petit raig d'aigua. I per sobre, dos plafons ceràmics, un amb el nom de la font i l’altre amb un petit extracte del poema Sol, i de dol de J.V.Fox...
A sol eixit, en dia riallós,
Tresc pels serrats fugint de vora mar,
I en pures fonts o al toll que duu l’atzar
Em faig tot clar, jo que nasquí febrós.
Visitada la font, tornem al camí i a la riera de Cantagalls que travessem per penúltima vegada, (recordeu que ara està seca, en temps de pluges hauríem de buscar el millor pas per creuar-la). Seguim el camí que transcorre paral·lel a la riera fins que tornem a travessar-la (dreta), ja és l’última!. Continuem per un pedregós camí amb forta pujada que aviat ens deixa a la entrada del mas Gran situat dalt un turó.
Seguim el camí de la dreta que passa pel davant del mas i ens fa baixar molt ràpidament fins el Daró, però abans passem pel costat de les restes del forn de Calç del Mas Gran. Un cop al Daró i situat a la dreta del nostre camí tenim el aqüeducte un dels elements que pertanyien i servien per fer anar el molí d’en Frigola...
Per a retenir, conduir i emmagatzemar l’aigua, calien unes construccions especials: la resclosa, el rec, l’aqüeducte i la bassa. Com que aquests elements van estar restaurats ( l’any 2001 per l’Escola Taller de les Gavarres) es poden observar in situ i entendre el funcionament dels mateixos. Fem unes fotografies d’aquesta construcció i seguim camí. A estones no se sap si camines pel sender o per la llera del Daró i quant aquest és més evident l’has de travessar una i una altre vegada (com he comentat; si el riu portés un xic d’aigua ja tindríem el puntet d’aventura!).
La resclosa del molí d’en Frigola és el següent element que visitem...servia per elevar el nivell de l’aigua del riu i conduir-la a través del rec i aqüeducte fins la bassa. Aquesta permetia aconseguir una regularitat en la pressió de l’aigua que queia sobre el rodet. També en temps de sequera feia de reserva i es podia utilitzar una bassada per a moldre.
Seguint el Daró, ens arribem a les restes del Molí d’en Ribes...aquest és un antic molí en estat ruïnós, on encara hi podem reconèixer el rec d’entrada i sortida, la bassa i el carcabà. L’aigua sempre ha estat un bé escàs i preuat a les Gavarres i s’ha aprofitat intensivament. Els molins se situaven al llarg del riu, l’un darrera de l’altre, com en aquest exemple. Quan l’aigua del molí d’en Ribes es retornava al riu de nou era captada per fer funcionar el molí d’en Frigola.
Al costat del molí tenim un camp de conreu i al fons, la construcció del Pou de Glaç d’en Ribes, pou que poca gent coneixia de la seva existència perquè durant molts anys va romandre tapat de la vegetació del bosc. Aquest pou està situat al costat del rec que portava l’aigua captada riu amunt fins el molí.
Visitat el pou, tornem fins el molí per agafar un sender (esquerra) que ens baixa al Daró que travessem per última vegada, passant al costat de les restes d’una passarel·la que es feia servir per creuar el riu quant aquest anava alt d’aigua. Continuem per un corriol amb pujada que una estona més enllà el deixem per agafar un altre que neix a la nostra esquerra i que ens porta fins el menhir de la Pedra Dreta...aquesta és una construcció prehistòrica segurament amb funcions de senyalitzar una sepultura o un camí. És l’únic menhir que es coneix al vessant nord de les Gavarres. De fet, dòlmens i menhirs són construccions que sovintegen on no hi ha coves naturals, i la seva funció habitual és fer de sepultura. Identificat per Josep Pella i Forgas el 1877, s’ha datat dels mil·lennis IV i III aC en l’època del neolític mitjà o calcolític. És de tipologia fal·liforme i de secció rectangular. Les seves mesures són d'1,35 m d’alçada exterior.
Ja ens queda poc per arribar altre vegada a Sant Sadurní, el camí passa al costat del mas de Can Puigmiquel, travessem la carretera GI-664 i ja hi som al poble...ara amb un bon esmorzar donem per acabada aquesta interessant sortida.
Salut i bones caminades!!