A redós de sols i vents pels Cingles de la Mussara.

Mas de Nebot

Mas de Nebot Deshabitat des d'abans de la guerra, però habitat a temporades fins als anys cinquanta. Hi vivien carboners. Té unes 45 hectàrees. Hi feien sembradura. El nou propietari, Font de Rubinat de Reus, hi feu plantar molts xiprers i pins. Documentat des del segle XVI i en ruïnes.

Pou de Gel de la Font Major

POU DE GEL: Era una instal·lació que a Catalunya van proliferar a partir del s. XV, es construïen en llocs molt obacs i durant l'hivern s'emmagatzemava neu premsada, entre capes de palla, per garantir la consistència dels blocs, quan arribava l'estiu, tallaven els blocs, els carregaven a dalt d'un ruc o una mula i el baixaven a l'arquebisbat de Tarragona. Tenien glaçons per refrescar begudes i mantenir aliments.

Intersecció amb senderó

Panoràmica del camp

Intersecció amb Camí del Grauet

Hospital dels Carlistes.

A la coneguda balma que guaita damunt del Barranc de l'Encens unes recents prospeccions ens han descobert la balma bessona que ja anomenava en Ramon Amigó a la seva Toponímia de la Mussara del 1963. Aquí es creu que morí el Rei de les Sorpreses de l'Aleixar. L'insigne Isidre Pàmies Borràs; alies Cercós.

Pujador de la Mula

Aquí trobem un pujador que ens apropa fins al Mas del Joan Pau. Al seu inici i vàrem trobar parts de l'esquelet d'alguna bèstia, que ens recorda a la mula que al caure ferit en Cercós a Prades, el traslladà fins al mas.

Pas del Malalt

Al fons de la coneguda Cova dels Carlistes trobem aquest estret pas que ens comunica amb una feixa de terra on es troba l'altre cova.

Maset de les Tosques.

Un altre dels masets que hi ha escampats pel terme de la Mussara. Constituït per un edifici principal i tres recintes més que podrien ser graners, quadres o corrals, i amb un forn molt ben conservat. Enclavat a recer dels Cingles del Patxeco i del Foradot, amb la humitat que li proporciona el Barranc de l'Encens i la Rasa de la Font Bona la contrada es presenta molt ufanosa.

Bassot

Sembla que podria haver-hi un bassot. Hi ha degotalls de tosca.

Cova dels Patacons al Cingle de la Cova Llonga

Geològicament, és més aviat una foradada a la qual se li van afegir els murs laterals de pedra seca, constituint un bon amagatall per la colla de maquis de més anomenada a les nostres contrades.

Intersecció

Grau dels Patacons

Grau condicionat per l'equipament de la concorreguda via ferrada d'en Jordi Vallvé. Traça un recorregut laberíntic i aeri, que passa a tocar de les agulles del Cingle dels Altars i ens apropa a la Cova dels Patacons.

Font del Roure

A tocar del Camí de les Cingles, molt a prop dels Plans de Peiró, trobem aquesta prestigiosa font almussarenca. Del roure que li dóna nom ja no en queda rastre i només els més vells en recorden un tronc ajagut a la vora del doll d'aigua que omplia el petit bassot avui sec, però ple de joncs i heura que n'assenyalen la frescor de l'indret.

Plans de Peiro

Mas d'en Peiró Ningú no I'ha vist habitat. Toca a la carretera de la Mussara i no gaire lluny de la Font del Roure. Diuen que fou el primer mas de I'Albiol que s'abando- na, segurament vers 1870-1880. El deshabitaren a causa dels intents dels lladres per entrar-hi. Conten que finalment un malfactor va fer un forat a la teulada i en encendre's un llum d'oli, amb un revòlver ferí el fill de la casa. Aleshores marxaren. Documentat des del segle XVIII. No s'ha de confondre amb un mas del mateix nom a la Mussara.