A Solsona - ENS MOVEM PER LES DONES IV (2021) - Plaça del Camp -La Atalaia - Font de Sant Ferran - Font del Corb desde Solsona

Plaça del Camp

Plaça del Camp.

Anem a la dreta

Anem a la dreta. Vistes al Castevell. El Castellvell, és un castell que es troba dalt de l'homònim turó de 838 metres d'altitud al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès. Edificació d'origen força antic (al segle xi ja se l'anomenava el vell), és una important fortificació i talaia al nord-oest de la ciutat de Solsona. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional. https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellvell_de_Solsona

Torre Caïm

Torre Caïm. La masoveria es troba situada a la planta baixa de l’edificació de la Torre Caïm, que és una casa catalogada i protegida dins l’inventari de masies del Solsonès. Disposa d’una superfície construïda de 106 m2 i una zona enjardinada de 720 m2 d’ús exclusiu de l’habitatge. https://www.catalunyarural.cat/allotjaments-rurals/torre-caim/

Panorámiques

Panorámiques.

Parc de la Mina

Parc de la Mina. El circuit esportiu a l'aire lliure solsoní s'ha complementat amb una espatllera per fer estiraments i treballar la mobilitat articular, una màquina per als abductors, unes barres paral·leles per fer força de braços, un banc inclinat per fer abdominals, unes barres altes per al treball dels dorsals i unes altres amb steps per treballar les cames. Aquestes instal·lacions es van condicionar el primer trimestre del 2009 perquè la ciutadania en general pogués realitzar exercicis a l'aire lliure i en un entorn natural. S'estructura en tres parts diferenciades: una per realitzar exercicis d'escalfament, una altra per a exercicis intercalats i una tercera destinada als cardiovasculars. https://www.ajsolsona.cat/la-ciutat/noticies/solsona-amplia-el-circuit-esportiu-del-parc-de-la-mina-amb-el-doble-d2019aparells

Anem a l'esquerra del camí

Anem a l'esquerra del camí

Anem a la dreta

Anem a la dreta

Cal Moset de Baix

CAL MUSET DE BAIX, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Històriques: La construcció actual datada dels ays’50 substitueix l’emplaçament d’una construcció més antiga , avui desapareguda. Arquitectòniques: Construcció recent que s’harmonitza amb l’entorn en quant a materials arquitectònics, però no amb estructura. Construcció d’un únic cos cobert amb teulada a quatre vessants i adaptada als usos residencials. Presenta un aparell de pedra mal tallada i escairada , unida amb argamassa de calç. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra pel camí asfaltat

La Talaia

La talaia. La Talaia és una masia situada al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès. Es troba entre el mirador homònim i la rasa de Masnou. Ubicació de coordenades: 42°0'23.40"N, 1°29'3.95"E Referències: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Talaia_(Olius)

Mirador de l’Obaga dels Pins Alts

Mirador de l’Obaga dels Pins Alts. El mirador per contemplar el Serrat del Castellvell des del costat oposat al que estem acostumats a veure des de Solsona. El mirador queda una mica amagat entre els pins de l’obaga dels Pins Alts que arriba fins aquí, però s’hi arriba bé seguint la pedra de la codina que el corona.

Continuem a la dreta

Continuem cap a la dreta.

Cal Pallarés de Baix

Cal Pallarés de Baix. Història: La masia de Pallarès de Baix, és l'antiga Vil·la Pallariense, de la que ja se'n tenen notícies des de l'any 977. El nom "Vil·la", és de sentit molt discutit, però al Solsonès, sembla voler significar "gran propietat amb diferents cases o albergs habitats, agregades o disperses, amb una església prop de la principal o de l'agregat". Descripció: Masia de planta rectangular i teulada a dos vessants, la banda oest, molt més llarga que la cara est. Està orientada nord-sud. Portal d'entrada, a la cara sud-oest i porta d'arc de mig punt adovellada. Damunt de la porta i ocupant la cara sud-oest, hi ha dues terrasses, aguantades per un gran pilar de pedra. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pallar%C3%A8s_de_Baix

Anem a l'esquerra del camí

Anem a l'esquerra del camí.

Anem a la dreta per un corriol

Anem a la dreta per un corriol.

Font de Sant Ferran

Corriol paral·lel a la Rasa del Pi Gros

Corriol paral·lel a la Rasa del Pi Gros.

Continuem a l'esquerra

Continuem pel corriol de l'esquerra.

Sitges Cereals Setó

Sitges Cereals Setó

Anem a la dreta

Continuem a la dreta pel camí

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra

Anem a la dreta

Continuem a la dreta

La Teuleria

LA TEULERIA, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Històriques: Malgrat que damunt de la porta d’entrada hi figuri la data de 1844 , sembla que la construcció actual respon als cànons de masia del segle XVIII . Aquesta, a la vegada s’assentaria damunt d’una construcció més antiga, tal i com es pot apreciar per la presència d’un aparell diferent a la paret oest. Aquestes restes podrien correspondre als indicis de l’antic “ Molí d’en Piquer” ubicat entre la Mare de la Font i Castellvell. Arquitectòniques: La construcció actual manté la fàbrica original amb les seves obertures adintellades i amb ampit bisellat excepte a la façana de llevant que fou reformada a mitjans del segle XIX. Conserva un interessant porxo de fusta sostingut per una important jàssera de fusta damunt de dos pilars de pedra, així com també l’era d’entrada. Tancant aquest espai per la banda de tramuntana hi ha un mur de pedra que tanca el recinte i a la vegada s’hi obre la porta d’entrada principal flanquejada per dos pilars també de pedra. En destaca a la paret de ponent un fragment de paret de carreus ben tallats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. Actualment ha estat rehabilitada i es conserva en bon estat. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Travesem la rasa Barranc de Pallarés

Travesem la rasa Barranc de Pallarés

Roureda

Roureda

Font dels Frares

Font dels Frares. Antigament anomenada Font de la Teuleria, passà a denominar-se la font dels Frares arran del fet que, després d'un llarg conflicte amb l'Ajuntament de Solsona recolzat pels solsonins, l'any 1749 el convent dels caputxins de Solsona aconsegueix el permís de la Intendència General de l'Exèrcit per a portar al convent les aigües de la citada font de la Teuleria. A tal fi es construí un esvelt aqüeducte que travessava la rasa de Masnou davant la capella de Sant Pere Màrtir a l'inici de l'actual parc de la Font de la Mina i que fou enderrocat als anys 20 del passat segle pels claretians per aprofitar-ne la pedra en la construcció dels seu seminari. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_dels_Frares_(Solsona)

Travessar la carretera de Basella

Travessar la carretera de Basella i continuem pel voral esquerre

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra pel camí sense asfaltar

Cal Pensí

Cal Pensí i vistes al Castellvell. Cal Pensí en vista al tros de Vinya del Palós. Aquesta construcció conserva en bon estat la fàbrica inicial amb característiques pròpies de les cabanes del vinyet amb un únic cos de PB+1pis +golfes cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i les parets recobertes amb enlluït de calç. La coberta també manté ‘estat original de teules damunt cavalls i llates. La façana nord conserva el parament original amb traces de lloses i maons a trenca junt. Els coberts de llevant estan tapats en obra vista simulant els antics en tàpia. Històriques, - Edifici documentat al segle XIX, però de construcció anterior (1700) amb reformes. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Cabana del Pallarés Nou

Cabana de Pallarès Nou Cabana de Pallarès Nou. Arquitectòniques: - Manté l’estructura inicial de cabana d’un únic cos de PB+1PP+golfes cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb dos cossos afegits posteriorment obrats en obra vista sense arrebossar els quals atempten contra l’entorn paisatgístic. Històriques. - Edifici de la fi del segle XIX i inicis del segle XX amb atributs “modernistes”. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Cabana del Pallarés Vell

Cabana de Pallarès Vell Cabana de Pallarès Vell. Edifici documentat a la fi del segle XIX i inicis del segle XX. Arquitectòniques: Presenta sense masses alteracions la fàbrica arquitectònica en que fou bastit amb dos cossos coberts amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Les reformes efectuades corresponen a les diferents utilitats que l’edifici ha tingut al llarg de la història. Caldria arrebossar l’aparell dels cossos afegits obrat amb obra vista. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Ca la Miquela

Ca la Miquela Ca la Miquela. Arquitectòniques: - Presenta diferents fases evolutives, essent d’un moment inicial una construcció de dos cossos de PB+ 1 pis coberts amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Posteriorment s’amplià amb un cos a ponent de factura similar a la construcció principal. Darrerament als anys ’60 s’amplià a migdia amb un cos recent de construcció i fàbrica completament diferent a la construcció la qual no s’harmonitza amb l’entorn. Coberta plana de formigó en color vermell. Històriques: - Edifici documentat al segle XIX ampliat al 1967 amb la façana actual. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Ruïnes de Cal Porrons

Ruïnes de Cal Porrons. Al tros de nostra l'esquerra anem veien les ruïnes de Cal Porrons. CAL PORRONS, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Arquitectòniques: - Inicialment aquest edifici havia tingut PB+1pis +golfes cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Avui dia és una ruïna i la paret que encara es conserva amenaça en desplomar-se. Històriques. - Segle XVIII i XIX segons l’aparell constructiu. Referències: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Cabana de la Sabatera Nova i Vella, i Cal Mento

Cabana de la Sabatera Nova a l'esquerra, i Sabatera Vella darrera, i Cal Mento a la dreta. CABANA SABATERA NOVA. Edifici bastit de nova planta als anys ’70 amb els criteris arquitectònics del moment. Es tracta d’una construcció de nova planta coberta amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i amb diversos trencaments. CABANA SABATERA VELLA. Edifici documentat al segle XIX ampliat a la façana principal al 1967. Arquitectòniques: - Inicialment aquest edifici tindria un únic cos de PB +1pis cobert amb teulada des vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i porta d’entrada adintellada. Les obertures tindrien els bastiments de pedra i les llindes amb fusta i el seu aparell seria irregular deixant únicament visibles les cantoneres. Posteriorment s’ampliaren a llevant amb un segon cos d’aparell més irregular i bocins de maó i teules a trencajunt amb teulada a un sol vessant i en un nivell més baix. A la part de ponent s’amplià amb la construcció d’un cos de maons de construcció molt recent que caldria que s’arrebosses amb morter ja que crea un impacte visual important. A la façana principal hi ha diversos contraforts adossats i els ampits de les obertures de la planta principal són bisellats. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra pel camí asfaltat.

Cabana del Sarri

Cabana de Cal Sarri CABANA DEL SARRI, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Edifici documentat al segle XX, però amb origen anterior (1700-1800) segons l’aparell constructiu. El topònim no és originari. Arquitectòniques: - L’edifici encara que profusament modificat conserva el cos central en tota la seva volumetria i amb afegits contemporanis a l’obra original per la banda de ponent. Les obertures també estan modificades i el cobert de llevant és completament modern en obra vista i sense arrebossar el qual no s’harmonitza amb l’entorn paisatgístic. Aquest edifici està assentat aprofitant un desnivell del terreny disposat de forma terrassada. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Anem a la dreta

Continuem a la dreta deixant el camí asfaltat

Cal Pallargues

CAL PALLARGUES, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Edifici documentat al segle XIX tot i que sembla que l’origen és anterior 1600 o 1700. Arquitectòniques: Manté l’estructura original de quant es construí a la part central compost per un edifici d dos cossos cobert amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant. L’obertura oest de la planta primera ha estat modificada . Posteriorment s’afegí a la banda de ponent un segon cos de construcció més simple a base de carreus mal tallats i escairats units amb argamassa de calç i bocins de maons i teules a trenca junt. Aquest edifici està construït aprofitant un desnivell del terreny. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Cal Joan

CAL JOAN, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Edifici documentat al segle XIX, tot i que sembla que l’origen de l’edifici és anterior. A la llinda de la porta d’entrada hi ha la data de 1857. Arquitectòniques: Manté l’estructura original de quant es construí amb dos cossos de PB+1PP+golfes cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia ( 1700-1800). Posteriorment a mitjans segle XIX es decidí modificar part de l’edifici mitjançant l’obertura d’un esvoranc per utilitzar-lo com a finestra, posteriorment paredada amb maons i la modificació de la porta d’entrada resolta mitjançant maons i amb la data de 1857. A la vegada s’obriren alguns balcons a la part est de la casa. Les obertures de la planta primera conserven l’ampit original. - El cos afegit a llevant a manera de pallissa correspon a una reforma posterior. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta pel camí de la Font del Corb i paral·lel al Riu Negre.

Cal Vall-llonga

Cal Vall-llonga. CAL BALLONGA, PDA. SANT HONORAT. Històriques: Tot i que l’edifici originàriament es documentat al s.XIII “Vall llonga”, la construcció actual respon als cànons de 1600 o 1700 característics de les cases de pagès solsonines amb ampliacions darrerament. Arquitectòniques: - El cos originari es manté en bon estat. Darrerament al N i al S s’hi ha afegit cossos moderns com ara un porxo a sud i el darrer cos afegit a N. S’han fet amb un estil que és més propi de Provença que d’aquí. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Font del Corb

Font del Corb Font del Corb. Es tracta d'una antiga font. En documentació de l'any 1444 és anomenada la font del Gorg, però en l'any 1461 ja apareix amb l'actual denominació. En un altre document, aquest del segle XVI, s'hi deixa constància que es fan unes obres per adobar-la i s'hi construeix un abeurador.

Camí de la font del Corb

Camí de la font del Corb, entrem a zona asfaltada

Rectes pel camí de la font del Corb

Rectes pel camí de la font del Corb

Rectes pel camí dels Tints

Rectes pel camí dels Tints

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta per l'avinguda dels Països Catalans i tot seguit per l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre.

A la dreta per les escales

Anem a la dreta per les escales fins a la plaça del Camp i tot seguit anem cap a la plaça de Sant Jordi. Avui punt de sortida i arribada de la caminada.