Agres - Santuari - Refugi - Cava Gran - Montcabrer - Fon del Cirer - Cava don Miguel - Molí Mató - Refugi Zamorano - 09/10/21

Inici

Deixem el cotxe a uns 300 metres del santuari d'Agres, en el xicotet descampat que es pot veure a la foto, com havem dit a la descripció general en el mateix santuari hi ha lloc per aparcar.

Pàrquing i bar del santuari

Desde a on havem aparcat el cotxe recorrem uns 300 metres pel camí de la primera foto i arribem al pàrquing a on podem trobar el bar i una font.

Santuari d'Agres

El Monestir d'Agres, també anomenat Santuari de la Mare de Déu d'Agres o Santuari de la Verge del Castell és un monestir situat al terme municipal d'Agres (El Comtat, País Valencià). El 31 d'agost de 1484, la Basílica de Santa Maria d'Alacant es va incendiar i la Verge va desaparèixer, però l'endemà, un pastor va trobar la Mare de Déu dalt d'un lledoner en les ruïnes del castell musulmà d'Agres, al sud de la població en un emplaçament natural entre torrenteres i boscos de frondós arbrat, sobre una elevació del terreny. La Imatge va ser duta a l'església, però l'endemà havia desaparegut i es va trobar al lloc on havia aparegut el dia anterior i es va interpretar que el desig de la Verge era ser venerada en aquell mateix lloc, i es va construir una humil ermita.[1] A finals de 1577 es va autoritzar la fundació del Convent de la Mare de Déu del Castell d'Agres, i l'any següent van començar les obres. Els franciscans el van habitar fins a la segona meitat del segle xix. El monestir ha estat un important centre de devoció mariana al sud del País Valencià des de finals del segle xv. En ell es troba la imatge trobada de la Mare de Déu del castell d'Agres (imatge realitzada el 1939, ja que l'original va ser destruïda el 1936) amb un retaule de ceràmica valenciana al camarí de la verge i un orgue espectacular amb la imatge de Santa Cecília. L'edifici forma un gran bloc longitudinal amb petits buits, on destaca la seua pesada fàbrica de maçoneria amb els paraments arrebossats com una paret massissa de gran alçada. La part millor conservada és un recinte tancat que inclou un alberg de pelegrins. L'església de mida petita es divideix en dues naus paral·leles de quatre trams sense ornamentació. S'arriba a ella des d'una gran escalinata coberta. En un dels extrems de la nau, a la part més allunyada de l'entrada es troba el cambril amb una cúpula sobre petxines.

Dreta

Per la part esquerre del santuari d'Agres trobarem la senda de pujada al refugi, com es pot veure a la foto seguirem les indicacions, en aquest punt anirem cap a la dreta. En la segona foto podrem veure com el santuari queda a la nostra dreta.

Senda

La senda de pujada al refugi té trossos de prou pendent, és una senda bonica, rodejada de vegetació i a mesura que agafem altura podrem veure a mà esquerre el Benicadell com és pot veure en la tercera foto.

Dreta amunt

La senda acaba en la pista, farem uns deu metres cap a l'esquerre i pujarem per la senda de la dreta.

Refugi del Montcabrer

Després de pujar 2,8 kms arribem al refugi del Montcabrer, a partir d'aquest punt baixarà la dificultat de la ruta ja que anirem més per pla.

La Cava Gran

La Cava Gran, sovint anomenada erròniament Cava Arquejada, és un pou de neu o gelera situada a la serra Mariola, dins del terme municipal d'Agres (Comtat), data del segle XV i és un dels més grans i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d'Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantenir en ús fins a 1906. El perímetre exterior d'aquesta gelera és hexagonal, amb sis arcs de pedra apuntats que arrenquen de l'interior de la paret cilíndrica del pou i que servien per a sustentar la cobertura de la cúpula, avui desapareguda, que rematava en una clau en forma de pinya. Disposa d'una boca lateral per a extreure el gel i en cada costat de l'hexàgon comptava amb un buit per on es realitzava l'apilament de neu. En un lateral de la gelera hi ha un mur poligonal construït per a reforçar el gran buit interior i formar una plataforma on s'alça la peça arquitectònica que està realitzada en maçoneria, amb reforços de carreus en els cantons, arcs i llindes. Recentment, a principis de l'any 2016, es va finalitzar la rehabilitació que ha fet una feina de consolidació de l'estructura i ha permès incloure-hi una escala per baixar al fons del got del Pou a qualsevol visitant que s'hi aprope. Al fons de la Cava es pot trobar un Teix que ha nascut i crescut espontàniament i que s'ha conservat com a element singular de l'indret.

Recte

Una vegada havem visitat la Cava Gran, tornem cap enrere per agafar el camí que ens portarà al Montcaber, anirem per un camí que posteriorment passarà a ser senda, quan arribem al creuament de la tercera foto continuarem recte, la senda de l'esquerre ens portaria a Muro i la de la dreta aniria per baix del Montcabrer cap al càmping de Mariola. La senda té bones vistes, com es veu a les fotos tenim a l'esquerre el Benicadell i a la dreta el Montcabrer.

Cim del Montcabrer - 1.390 metres

Arribem al cim del Montcabrer a on podem disfrutar d'unes boniques vistes, en aquest punt farem un descans per a dinar ja que desde que havem eixit d'Agres gran part de la ruta ha sigut cap amunt, havem eixit de 754 metres per arribar a 1.390 metres d'altura. El Montcabrer és el cim més alt de la serra de Mariola. Situat al terme municipal de Cocentaina (el Comtat) i amb 1.390 metres d'altitud, és el tercer cim més alt de la província d'Alacant, per darrere de l'Aitana i el Puig Campana. El seu nom prové del fet que antigament els ramaders duien a pasturar les cabres al Montcabrer. És per això que tota la zona considerada de penya encara és propietat d'una antiga associació de ramaders de Cocentaina.

Senda de baixada

La pujada al Montcabrer és circular, ja que pugem per la part esquerre del cim i baixem per esta senda situada a la part dreta del cim.

Senda de l'esquerre

Compte, ací tenim que agafar la senda de l'esquerre.

Esquerre pista

La senda acabarà en aquesta pista, nosaltres anirem cap a l'esquerre, a la dreta podríem tornar al pujar al cim del Montcabrer.

Dreta

En aquest creuament seguirem per la dreta

Esquerre pista

Agafarem la pista de l'esquerre.

Pista

Pista per bosc

La pista transcorre per boscos que fa que siga molt agradable caminar per ella.

Font del Cirer

Arribem a la font del Cirer, un lloc molt agradable amb aigua i ombra perfecte per a fer un descanset.

Esquerre tornada

La part de la font del Cirer és lineal, després de visitar la font tornem a la pista a on veníem i en aquesta ocasió agafarem el camí de l'esquerre.

Senda

El camí que havem agafat abans passarà a ser una senda per la qual passarem per llocs d'abundant vegetació, aquesta començarà a pujar i pujar i una vegada arribem dalt estarem davant de la cava don Miguel.

Cava don Miguel

Cava construïda al segle XIX, per a mi és una de les mes boniques per la seua forma que recorda a un castell, és recomana visitar-la.

Esquerre cap al refugi Zamorano

A pocs metres de la cava don Miguel trobem aquesta senyal, nosaltres anirem cap a l'esquerre, en la senyal posa Refugi Zamorano, si seguirem recte eixiríem de nou a la Cava Gran.

Senda baixada

Baixarem per una senda molt agradable.

Pista

Seguim baixant, ara per una pista molt agradable.

Esquerre pista

Agafarem la pista de l'esquerre i continuarem baixant.

Esquerre senda

Compte ací, deixem la pista per agafar una senda de baixada que ens durà a la cova de les Gotetes, al principi està un poc difusa i posteriorment és més fàcil de seguir, nosaltres havem trobat uns muntons de pedres senyalant la senda.

Senda

Per aquesta senda baixarem cap a la cova de les Gotetes.

Cova de les Gotetes

Arribem a la Cova de les Gotetes, una bonica cova en la que trobem a l'interior filtracions d'aigua que pel pas del temps han donat aquesta curiosa forma a les parets de la cova.

Dreta

Seguir la senda de les tres ratlles que ens portarà al Molí Mató.

Molí Mató

El Molí Mató és una zona molt bonica amb abundant vegetació, aigua, taules, un lloc ideal per a parar a esmorzar o dinar.

Refugi Zamorano

Al Refugi Zamorano també trobem taules, abundant vegetació i al estar al costat d'un camí asfaltat la gent va molt a passar el dia.

Asfalt

Desde aquest punt fins al final farem 800 metres per asfalt i donarem per acabada la ruta.

Esquerre cap al santuari

Nosaltres agafarem el camí de l'esquerre direcció al santuari, el camí de la dreta que no es pot passar en cotxe és la pista de pujada al refugi del Montcabrer.