Aiguabarreig - Mina de Fluorita - Moli del Pont - Ulldemolins

Aiguabarreig - Mina de Fluorita - Moli del Pont - Ulldemolins

Atenció, ruta amb passos inundables segons l'època de l'any.

Ruta amb direcció al Molí de l'Espasa per la vora del riuet del Teix, arribem als Canyamassos i a l'Albareda de l'Arçons, on ens trobem amb l'aiguabarreig, l'unió dels dos rius, del riuet del Teix i del riu de Prades, seguim per la Plana de l'Arçons, riu de Prades amunt, arribem al pont i a la cruïlla de la carretera C-242, per l'altra banda ens trobem amb l'antiga MIna de Fluorita, ara abandonada, i més amunt amb el Molí del Pont, al riu de Prades que es pot creuar per la palanca, una passarel.la que ara és feta d’obra, però antigament havia estat feta de fusta; quan ho era, estava subjectada amb una cadena pel cantó del molí perquè les riuades no se l’enduguessin ni la trenquessin. Encara avui podem observar una part d’aquesta cadena, fixada a la roca i encastada al ciment. Per aquest punt travessava el riu el camí de Reus a Lleida.
Aquest és l’únic moli de la població del qual podem veure l’edifici, si més no en part. Al costat de la porta principal, a la part dreta inferior de la façana principal s’observa l´obertura del desguàs. El càrcol es conserva en bon estat, tot i que no hi resta res de la maquinària.
A la casa s’hi veuen dues sortides més, una per anar a l’hort i l’altra d’emergència en cas de riuada, que donava a la paret de la bassa. Quan l’edifici era en ús, la sala de les moles es trobava a la planta baixa, entrant a mà dreta.El pis superior era ocupat per l’estança dels moliners. Hi havia una sala-menjador amb el foc a terra i les habitacions per dormir. A les golfes hi havia espai per emmagatzemar gra o farina.
Aquest molí és documentat des de l’any 1398. El 1598 va ser adquirit, juntament amb el molí de Dalt, per la Vila que el va tenir en propietat només fins el 1601. Coneixem el nom d’alguns propietaris, com Antoni Domènech, del segle XVIII, Ó la família Martorell, al primer quart del segle XIX. El 1889 feia de moliner Josep Baiget, de Montbrió del Camp. Els últims moliners van ser Mateu Sancho, procedent de Granyena i Emili Dalmau Miró. Va funcionar fins a finals dels anys 1920.
Tot i que resten ben poques persones, en l’actualitat, que hagin vist moldre al molí del Pont, el record de la seva activitat és encara present en la memòria del poble.
S’explica, per exemple, que antigament, quan el molí es quedava sense aigua baixaven el gra al molí d’en Vaquer que, pel fet d’estar més avall d’on el riu rep les aigues del Teix, solia disposar de més aigua.
També ha arribat el record dels aiguats, especialment del de Santa Tecla que va deixar aïllats durant bastants dies a la gent que vivia al molí i als habitants dels masos propers situats a la vora dreta del riu de Prades. I es diu que des del poble els passaven el menjar amb l’ajuda d’unes cordes.
S’explica també que a començaments del segle XX, a l’igual que succeí amb altres molins de la contrada, es va intentar obtenir electricitat en aquest molí. Es va fer una nova canal per captar l’aigua. El poc cabal del riu de Prades, però, va frustar l’intent.