Aiguafreda-Cingles del Saní-Fonts-Dolmens-Balmes-Ermita-Cova... (R3) 2014-05-24 7:21

Aiguafreda-Cingles del Saní-Fonts-Dolmens-Balmes-Ermita-Cova-... (R3) 2014-05-24 7:21

Avui he buscat una caminada per fer amb dos senderistes joves, però que m'havien assegurat que no s’arronsarien. I així ha estat!! Hem gaudit plegats d'una excel•lent jornada a molt bon ritme.

Hem començat a Sant Martí de Centelles (amb el Rodalies R3) i després de passar per Aiguafreda i veure la primera barraca de pedra seca, hem enfilat per un corriol amb forta pendent fins la Font dels Balços, que tenia un raig acceptable, i allà hem pogut gaudir de la primera panoràmica dels cingles del Bertí. Després hem anat a veure la Cova del Moros, un-dos-tres i ja teníem l'Ewa a dins! L'Àgata tampoc s'ha resistit a l’atracció d’aquesta cavitat. És impressionant, com una gran balma coberta pels quatre costats.

Després el primer Dolmen, el de Cruïlles (destruït l’any 1917 per membres del Centre Excursionista de Vic). I pel recte hem arribat fins una probable tomba (segons consta al mapa Alpina). Més a munt el Dolmen de Casanova de Can Serra (just al costat de les ruïnes de la masia) i molt a prop el probable Dolmen de la Creu del Sastre (localitzat per en Francesc Casanelles el juny del 2013).

I , com no podia ser d’altre manera, s’han atrevit a anar fins la Creu del Sastre, just a tocar el cingle (Francesc Roma comenta que Enric Garcia-Pey, en el recull onomàstic d’Aiguafreda, ens explica que Jaume Cortada, conegut com a Jaume de can Sastre, es tallà les venes i es va llençar per aquesta cinglera).

Hem anat a veure l’emplaçament del Dolmen del Serrat dels Moros o Serra de l'Arca I (En F. Casanelles comenta que Colomines i Gudiol diuen que va ser barroerament destruït, pel propietari del terreny).

També ens hem arribat a veure les runes de la casa de La Costa de Can Brull amb la seva balma aprofitada com a refugi troglodític. I ens hem divertit fent-nos la foto de rigor tots tres al costat del Dolmen de la Costa de Can Brull o de Can Serra de l'Arca II, que en petit comitè en diem “el dolmen dels nans” doncs la seva reconstrucció va deixar molt a desitjar. Hem arribar a la Torre de Vigilància (que ha sofert una bretolada, han trencat el vidre de la porta) i molt a prop hem anat a veure el Dolmen del Serrat de Puigventós (localitzat per en Francesc Casanelles el març del 2013).

Al arribar a la bonica Creu de la Parròquia ens hem desviat per veure la Cista de la Creu de la Parròquia o Dolmen de Can Brull en forma de tomba, a tocar de la pista.

Hem vist les pedres del que va ser el Dolmen del Pla del Boix (En F. Casanelles comenta que va acabar de ser destruït fa uns quaranta anys pel picapedrer Reculons, que en va treure les lloses. Ramon Sala, llavors alcalde del Brull, el va sorprendre en plena operació i li va fer tornar les lloses al seu lloc. Malgrat que alguna es va trencar i estan apilades en desordre, són al lloc original, i seria possible reconstruir el dolmen).

Ens hem desviat del corriol i hem pujat uns metres per veure una Balma Foradot, ens hem fet una fotografia tipus "selfie" en el punt geodèsic del Serrat de la Peça i hem visitat el Forn. Després hem agafat un tram de camí asfaltat que connecta el corriol de dalt amb el corriol del mig del cingle, i de nou cap a Aiguafreda. Hem vist alguns punts on s’inicien corriols de pujada o baixada (que caldrà investigar un altre dia) i hem arribat a la bonica Font del Saní amb un petit raig i les ruïnes de la casa que dona nom al cingle.

Hem baixat per veure l’Abric de Sant Miquel de Canyelles i la seva ermita. Allà dins hem trobat una família de bonics ratpenats penjats del sostre. A partir d’aquí el corriol és més difós i travessa les Suredes de la Bisbal, en alguns moments és realment molt costerut de pujada i baixada. Hem pogut veure una carbonera i a la dreta del camí el Forn de Calç de la Magesteria i a l’esquerra un refugi aprofitant una balma que farien servir els operaris que vigilaven el forn.

Al arribar a Can Serra de l’Arca i gracies a les indicacions d’en Francesc Roma hem localitzat una bonica i gran balma i una Roda de Molí sense fer servir abandonada. I de nou hem agafat el GR per arribar al punt d’inici.

Gràcies Àgata i Ewa, ha estat un plaer caminar tant ben acompanyat!! Tant joves i amb tanta marxa!! Costava seguir el vostre ritme ;-) Esperem que em deixin acompanyar-les de nou algun dia.

Salut i Cames!!