Aiguafreda de dalt, riera Martinet i gorgs de Resclosa i de la Sort. La Frau, Font Fresca , dolmen de Cruïlla.

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, us agrairé la vostra valoració i comentari.

VALORACIÓ PERSONAL, EN GENERAL:
Recomano fer-ho en el sentit que ho he fet jo. Fer-ho al contrari pot ser pesat.
Una primera part, per la riera de Martinet, entretinguda i amb punts macos i altres interessants.
Una segona part, després de veure el dolmen de Cruilles, per pista fins el final, se m’ha fet una baixada monòtona i avorrida. A mi, però, sempre em sobren les pistes.
Es pot escorçar i evitar tanta pista si després de veure l’església de Aiguafreda de dalt tornem enrere per agafar un corriol que torna per l’altre banda de la riera. Es clar que el recorregut quedarà reduït a uns 5 – 6 Km.
Imprescindible Aiguafreda de dalt.

LLOC D’INICI:
A la font dels enamorats d’Aiguafreda.

DIFICULTAT:
La descripció de dificultat i condicions és absolutament subjectiva i cada persona ha de valorar segons les seves condicions i capacitats a la muntanya.
Ho intento resumir, segons el meu criteri, en aquests conceptes:
- Dificultat TÈCNICA: Després de canviar de banda de la riera, hi ha una pujada de pocs metres a la que hi ha una corda per ajudar a superar-la. Penso que qualsevol persona una mica en forma la pot assolir.
- Dificultat FISICA O ESFORÇ: Son 300 m de desnivell acumulat. Un tram curt una mica fort després de creuar la riera.
- Dificultat per PERILL : Cap
- Dificultat per VERTIGEN : Cap
- Dificultat per ORIENTACIÓ i GPS : La ruta es clara, molt transitada i amb indicacions.

ENTORN:
Bosc de diferents especies. Predomina el pi, alzina i roure. Vistes des de Aiguafreda de dalt i poca aigua a la riera. Millor anar després de pluges.

COM SON ELS CAMINS:
La primera part anem per un bonic sender a la bora de la riera de Martinet, que de tant en tant podem baixar a veure de prop doncs té alguns moments on les roques, la vegetació i l’aigua ens proposen uns bells racons de contemplació o descans que son recomanables de conèixer. Dos dels moments bonics que no podem perdre’ns son la resclosa i el gorg de la sort. Aquest segon està en el punt on hem de travessar la riera (una mica més amunt). Tant un com l’altre son dos gorgs petits i mig amagats (més el de la sort).
Passada la riera hem de fer una pujada que ens ajudem d’una corda instal·lada a tal fi. Però quasi ni tant sols cal, i la pujada es curta. A continuació nosaltres hem anat sense donar-nos per una petita drecera que també puja bastant, aneu vigilant i no caldrà que ho feu, si no voleu. Aquesta drecera està indicada amb una Senyal amb una creu indicant que el camí no es per allí. Senyal que no hem vist.
Sortim a una pista plana i aquesta pista va a la casa d’un artista. La casa es diu “La
Frau”. Una casa bonica, petita i un entorn cuidat i ple d’escultures de l’artista. Es pot passar per davant de la porta de la casa. No hi ha tanques, no hi ha prohibicions, no hi han intimidacions, no us cridarà l’atenció. Perquè ell respecta la nostra llibertat de passar i de gaudir del bosc. Nosaltres hem de respectar el seu entorn, no deixant restes ni senyals de que hem passat per allí, respecteu el silenci i la seva forma de viure. Del contrari, ens tancaran el pas com es el que ens trobem molt sovint, massa. Per culpa de gent que no sap comportar-se com persones.
Si continuem, tornarem a travessar la riera i iniciarem la tornada.
Pugem cap a Aiguafreda, per una pista. A mig camí i a la dreta, surt un sender que baixant per l’altre banda de la riera arribar al cotxe, havent fet uns 5 o 6 Km. I uns 100 o 150 m de desnivell acumulat. Si agafem aquest sender aquí, ens perdrem Aiguafreda de dalt, la seva església i les seves vistes que considero un dels punts interesants de la ruta.
L’església està en obres i no es pot entrar. Intueixo que deu ser interesant i alegra saber que està en fase de restauració perquè es un edifici històric.
La continuació, després d’Aiguafreda, es per un sender de pujada molt maco, passa per la Font Freda, un espai ombrívol de descans, amb font i taules. Continuant la pujada, el sender es mostra amb un terra de pedra que en alguns moments sembla haver estat fet expressament, però al meu entendre, es natural. Molt maco.
I així arribem a una pista que ja no deixarem, més que un moment per anar a veure el dolmen de Cruilles, després una pista de baixada fins el poble, inclús els últim metres per una urbanització.

ESTACIO DEL ANY ADEQUADA:
Per els sender, qualsevol època del any, sempre millor si ha plogut per veure la riera amb aigua i no seca.
El problema està a les parts de caminar per pistes, doncs a l’estiu deu ser bastant pesat

LLOCS D’INTERES:
La riera i els gorgs: La Resclosa i el gorg de la sort.

“La Frau” una petita antiga casa ben restaurada i un entorn curiós i interesant.

Aiguafreda de dalt. Origen d’Aiguafreda amb la seva església de Sant Martí del Congost (nom original) . Actualment en obres de conservació, restauració i investigació de fonts històriques.

Una mica més amunt, una zona de repòs ombrivol amb taules i font. “La font Fresca” de la que ja es tenen referencies escrites de 890.

Un sender amb un paviment natural:
Continuant passem per un sender de pujada molt maco, amb un terra, en algun moment que sembla haver estat fet expressament, però al meu entendre, es natural.

Al arribar a d’alt, a la pista de baixada i al cap de poc, podem anar a veure el dolmen de Cruilles

DESCRIPCIÓ DELS LLOCS D’INTERES:

LA RIERA:
A part de la riera i els gorgs, descrits més amunt.

LA FRAU:
Cal fer esment especial de “La Frau” una petita masia restaurada i habilitada amb no excessius recursos però amb bon criteri i millor gust.
L’entorn de la casa es també digne de veure amb calma. Es un espai agradable, ben conservat i amb escultures del artista que habita la casa.
I del artista, cal dir que es una persona interesant, amb unes experiències impressionants que viu envoltat del seu treball consistent actualment en la realització d’obres de pintura al oli que ven per molts llocs del mon. Es un personatge, ja he dit, interesant per la seva feina feta, per la seva experiència i coneixements.
Es també una persona agradable, simpàtica que s’esplaia explicant la seva visió del mon i de les coses.
Si voleu, tranquil·lament podeu estar tot el dia conversant amb ell.

AIGUAFREDA DE DALT I LESGLÉSIA SANT MARTI DEL CONGOST:
Però el lloc històric important del recorregut es sens dubte Aiguafreda de dalt, que junt amb l’església de Sant Martí, formen les restes del que era el bressol d’Aiguafreda.
L’església es va construir sobre una cova amb enterraments dels segles VI i VII.
Va ser fundada per la filla del Compte Grifé el Pelòs al any 898 amb el nom de Sant Martí del Congost.
Es d’estructura romànica bastant modificada al s. XVII. Sostre de volta de canó i absis semicircular.
A prop de l’església, hi ha un comunidor, que te data del 1770. Es destinava a oficis de difunts i precs de tempestes, pedregades etc. Propici per pensar en exorcismes i altres histories esotèriques.
No hem pogut accedir a l’interior ni per suposat a la cripta, ni a la cova, ni tampoc hem pogut veure les tombes funeràries antropomòrfiques, ni els antics retaules que van ser cremats al 1936 i que els restes que van quedar estan a l’Ajuntament. Es a dir, actualment únicament podem veure l’exterior i gaudir de les vistes i la situació. Certament, es tracta d’un lloc ple de d’història amb descobriments que actualment s’estan portant ha terme.
A la porta de l’església i a un costat hi ha una placa en memòria d’un Aiguafredenc estimat al poble: Domenech Vila Palmarola, amb un poema: Trobarem a faltar el teu somriure – diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí – però el record de la vall on vas viure - no l’esborra la pols del camí.

LA FONT FRESCA:
Un lloc perfecte per dinar, berenar, esmorzar i ...... per els valents sopar.
Un lloc frecs i agradable. Sembla que també ple d’història. La primera data documentada de la font es del s. IX

DOLMEM DE CRUILLES:
Porta el nom del castell, avui en mans d’un particular, que hi ha més avall.
Del dolmen, es conserven les dues pedres encara quasi dretes, però ha desaparegut la pedra que el cobria. Con sempre amb diferents versions del que pot haver passat.

IMPRESIONS, DESCRIPCIO DEL ENTORN I VALORACIÓ PERSONAL:
Ruta aconsellable. Sobretot la primera part. Es imprescindible la visita a Aiguafreda de dalt i la seva església, encara que avui estigui en obres i no espugui veure el seu interior, ni res dels restes històrics que configuren el conjunt.
El sender al costat de la riera maco.
La Frau i el seu habitant, interesant.
Tot mol bé. La baixada per la pista un pel rotllo. Però era el peatge.
Salut.