Aiguafreda - Dolmen Turó de la Taquilla - Mines del Remei - Cim del Pou Vell (R3) 2015-03-07 7:27

Aiguafreda - Dolmen Turó de la Taquilla - el Café - Mines del Remei - Cim del Pou Vell (R3) 2015-03-07 7:27

Fa unes setmanes uns companys de wikiloc varen compartir una ruta que passava per les Mines del Remei. Era el primer cop que les sentia nombrar. Normalment s’hi va des de la vessant Est (Coll Formic per exemple) però com que allà no hi ha tren, en el meu cas calia anar-hi des d'Aiguafreda-Sant Martí de Centelles (igual que els antics miners, doncs ells també portaven el material amb mules fins al tren d'Aiguafreda, unes 6 hores). Necessitava un bon dia i la previsió era d’un dia excel·lent sense vent i amb un sol magnífic –com així ha estat –. He trobat un xic de neu, just per dir que l’he trepitjada.

També volia tornar a veure el Turó de la Taquilla on fa uns mesos vaig trobar unes cassoletes i unes pedres que podien ser restes d’una antiga construcció megalítica, tot al costat d’una altre gran cassoleta molt coneguda en el mateix turó. Una vegada mirat i remirat, crec que donat que és una zona amb cassoletes i molt dolmènica caldria que fos examinat directament per experts i veure si les roques són naturals o col·locades, doncs fa estrany veure aquestes pedres tant ben posades allà dalt. Ja veieu tot queda a l’aire.

Així doncs he pujat per la Carena de la Perera (Turó de la Taquilla, els Dos Turons, Sant Isidre, la Perera…) i he baixat per Carena de Fondrats el Grau, i al mig d'aquestes dues carenes passa la Riera de la Figuera. Tant el tram de pujada com el de baixada són molt i molt interessants. Careneges entre roques amb uns paisatges espectaculars, veus els Pirineus nevats al fons i els cingles del Saní i el Bertí, Tagamanent... Entremig d’aquesta pujada i baixada hi ha un tram de pistes que et connecta amb les ruïnes del Café (Els "caminaires de les faldes del Montseny" comenten en el seu blog que: El Cafè de la Calma va ser un hostal on hi feien parada els traginers que amb rècues de mules transportaven mineral de coure des de les Mines del Remei, fa molt de temps abandonades, que es troben a prop de Sant Cristòfol de la Castanya, fins a les fargues d'Aiguafreda). I hi he afegit dos trams més per anar i tornar a les Mines del Remei. L’anada l’he fet pel GR-5. Un bonic sender amb forta pendent, un xic perdedor, que m’ha fet recordar les “pistes” (que diuen els francesos) de les Carroux. I per fer la tornada he buscat un antic corriol que està marcat (al mapa de l’editorial Alpina) des de la Roca Foradada fins el Café. Cal dir que ara està totalment desaparegut!! A falta de corriol, he pujat entre quercus i fagus sense fites ni senyals ni camí fins a dalt –sort que el sotabosc està transitable tot i que donada la pendent cal grimpar i anar fent marrades–. Donat que hi ha aquest tram (entre “el replà tipus carbonera” i el “Collet d’en Sala”) en el que cal tenir cert sentit d’orientació i llegir correctament el terreny ho classifico com a difícil. També us he de dir que la pista que ens porta des del corriol de les Mines del Remei fins aquesta zona de replans artificials té punts on les bardisses han envaït el camí i són espectaculars, cal deixar el camí a sota o a dalt hi passar directament pel bosc per salvar aquest entrebanc. Tot plegat dona un xic d’aventura ;-) A l’arribar a dalt he parlat uns minuts amb un agradable pastor que estava fent un mos just al davant de la millor vista als Pirineus i al Montseny al Cim del Pou Vell. M’ha comentat que ell també a pujat directament des de baix (segurament per algun corriol millor que el meu inexistent) diu que els senglars malmenen els corriols.

Les Mines del Remei tenen diverses boques (diuen que fins a sis). Anant tot sol, tan sols he fet la boca més fàcil d’accedir (a la paret de la galeria hi ha rastres de colors brillants que semblen indicar que hi havien minerals). El pastor m’ha comentat que la més fonda és la de dalt de tot, però que cal anar amb molt de compte doncs hi han pous que connecten les galeries de dalt a baix, abans coberts amb taulons que ara deuen estar totalment corcats, doncs foren abandonades l’any 1922. Tenia que haver-hi una gran activitat a la zona, està tot salpebrat d’antigues construccions, grans parets per fer zones planes de treball, forats a les roques segurament per col·locar-hi peces metàl·liques per facilitar el transit dels miners... Les boques de mina superiors es veuen molt bé quan estàs arribant a la zona, cal fitxar-s’hi per tal de buscar la manera més fàcil d’accedir-hi (diuen que cal fer un xic d’escalada, doncs estan a la vertical del precipici i tot està molt humit, per tant millor anar acompanyat).

He passat a prop d'alguns indrets que ja vaig fer a la ruta del passat 2014-07-05 http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7228998 , crec que pot ser interessant recollir tots els waypoints d’aquesta altre ruta si voleu anar a fer un tomb per la zona, doncs aquest cop no m’he aturat a tots ells.

Realment ha estat molt entretingut. Com sempre aquesta zona és un pou de sorpreses.

Salut i Cames!!