Aiguafreda-El Bellit-Gorgs del Marxant i la Drecera-Balma de Can Pere Coix-La Perera-La Figuera-La Codina-Turó de la Taquilla
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 10.63 mi
- Elevation gain
- 2,694 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,694 ft
- Max elevation
- 3,672 ft
- TrailRank
-
93
4.9
- Min elevation
- 1,323 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 47 minutes
- Coordinates
- 2285
- Uploaded
- May 23, 2021
- Recorded
- May 2021
near Aiguafreda, Catalunya (España)
Viewed 1806 times, downloaded 83 times
Trail photos
Itinerary description
Masia La Figuera amb el Tagamanent al fons
Index IBP: 84 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada tant en l'aspecte físic com des del punt tècnic, en què farem un recorregut circular des del poble d'Aiguafreda, carenejant per la Serra dels Fondrats, fins arribar a la finca Bellit, i tornant pel Turó de la Taquilla.
Punts d'interès:
1- Pou de glaç de l'Avencó
2- Masia Les Alzines i Molí d'Avencó
3- El Bellit
4- Sant Nicolau (Ruïnes)
5- Gorg del Sot del Marxant
6- Gorg de la Drecera
7- Roca dels Albats
8- Balma de Can Pere Coix
9- Balma de la Perera
10- Masia la Perera
11- Masia la Figuera
12- Ermita Sant Isidre de la Figuera
13- La Codina (Ruïnes)
14- Turó de la Taquilla
15- Gorg de la Riera de la Figuera
16- Mina Peu de Costa
17- Església de Sant Salvador
Nota 1: Indispensable GPS. L'excursió transcorre majoritariament per petits senders. També hi ha algún tram fàcil sense camí evident, tot i que en cap cas son trams tancats i complicats.
Nota 2: No recomanat a la gent que vulgui excursions que transcorrin per senders i pistes clares, o que no tinguin un bon GPS.
Versión en Español
Excursión moderada tanto en el aspecto físico como desde el punto técnico, en el que haremos un recorrido circular desde el pueblo de Aiguafreda, cresteando por la Sierra de los Fondrats, hasta llegar a la finca Bellit, y volviendo por el Cerro de la Taquilla.
Puntos de interés:
1- Pozo de hielo del Avencó
2- Masía Les Alzines y Molino de Avencó
3- El Bellit
4- San Nicolás (Ruinas)
5- Gorg del Sot del Marxant
6- Poza de la Drecera
7- Roca de los Albats
8- Balma de Can Pere Coix
9- Balma de la Perera
10- Masía la Perera
11- Masia la Figuera
12- Ermita San Isidro de la Figuera
13- La Codina (Ruinas)
14- Cerro de la Taquilla
15- Poza de la Riera de la Figuera
16- Mina Peu de Costa
17- Iglesia de San Salvador
Nota 1: Indispensable GPS. La excursión transcurre mayoritariamente por pequeños senderos. También hay algún tramo fácil sin camino evidente, aunque en ningún caso son tramos cerrados y complicados.
Nota 2: No recomendado a la gente que quiera excursiones que transcurran por senderos y pistas claras, o que no tengan un buen GPS.
English Version
Moderate excursion both in the physical aspect and from the technical point, in which we will make a circular route from the town of Aiguafreda, crossing the Sierra de los Fondrats, until we reach the Bellit farm, and returning through the Hill ofTaquilla.
Points of interest:
1- Avencó ice well
2- Masía Les Alzines and Mill of Avencó
3- The Bellit
4- San Nicolás (Ruins)
5- Pool of Sot del Marxant
6- Pool of Drecera
7- Rock of the Albats
8- Balma de Can Pere Coix
9- Balma de la Perera
10- Farmhouse of Perera
11- Farmhouse of Figuera
12- Hermitage San Isidro de la Figuera
13- La Codina (Ruins)
14- Hill of Taquilla
15- Poza de la Riera de la Figuera
16- Peu de Costa Mine
17- Church of San Salvador
Note 1: Essential GPS. The excursion takes place mainly on small trails. There is also some easy section with no obvious path, although in no case are they closed and complicated sections.
Note 2: Not recommended for people who want excursions that take place on clear trails and tracks, or who do not have a good GPS.
Version française
Excursion modérée tant du point de vue physique que du point technique, dans lequel nous ferons un itinéraire circulaire de la ville d'Aiguafreda, traversant la Chaîne de montagnes du Fondrats, jusqu'à la ferme Bellit, et revenant par le Haut du Taquilla.
Points d'intérêt:
1- Puits de glace Avencó
2- Ferme Les Alzines et Moulin du Avencó
3- Ferme Le Bellit
4- San Nicolás (Ruines)
5- Piscine du Sot del Marxant
6- Piscine du la Drecera
7- Rocher des Albats
8- Balma de Can Pere Coix
9- Balma de la Perera
10- Ferme du Perera
11- Ferme du Figuera
12- Ermitage San Isidre de la Figuera
13- La Codina (Ruines)
14- Haut du Taquilla
15- Piscine du Riera de la Figuera
16- Mine Peu de Costa
17- Église de San Salvador
Remarque 1: GPS essentiel. L'excursion se déroule principalement sur de petits sentiers. Il y a aussi une section facile sans chemin évident, bien que ce ne soit en aucun cas des sections fermées et compliquées.
Note 2: Déconseillé aux personnes qui souhaitent des excursions qui se déroulent sur des sentiers et des pistes dégagés, ou qui ne disposent pas d'un bon GPS.
Altres excursions a prop:
Aiguafreda: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/aiguafreda-gorg-de-la-resclosa-gorg-de-la-sort-l-afrau-gorg-de-roquerols-poblat-iberic-de-montgros-77306637
Cànoves: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/canoves-sant-salvador-de-terrades-font-de-la-moixera-can-cuc-castanyer-den-cuc-panta-de-vallfornes-74369686
La Garriga: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-garriga-cim-de-sant-nicolau-l-ametlla-del-valles-46706985
Waypoints
Car park
Photo
1,353 ft
Pou de glaç de l'Avencó
Pou de glaç de l'Avencó: Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos. No obstant, durant la primera meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Els últims pous en funcionament únicament usaven el gel per al consum propi. Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de glaç, són la proximitat a les vies de comunicació. Amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes cobertes de palla, vegetació i gel trossejat dins les poues fins que a l'estiu, segons la demanda, s'anava extraient i transportant dins de sàrries també cobertes de palla i boll. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Photo
1,339 ft
Masia Les Alzines i Molí d'Avencó
Masia Les Alzines i Molí d'Avencó: Mas que apareix inventariat com a casa de camp, en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost (898), dins les donacions d'Emmo, filla de Guifré el Pilós. La caa estava separada del molí, i en un moment cronològic indeterminat s'uniren les dues edificacions. S'aprecien diferentes llindes inscrites amb les dates de 1627 i 1770 i es pot dir que l'estructura del mas data, principalment, del segle XVI. També hi ha una rajola situada en un angle de l'edifici que diu: "districte 2 Fagamanenet". Tant el mas com el molí d'Avencó els trobem ben documentats a finals del segle XII. El topònim apareixerà sota diferents grafies; Davancon (XII), Avanco (fogatge de 1515), na Vanco (fogatge 1553) i més recentment Abancó (1861). Topònim que està directament relacionat amb la riera i el nom de la mateixa. El molí d'Avencó surt esmentada com a domini dels Aimeric, una peça de terra situdada a Sant Cebrià de la Móra, propietat del Mas Codina de dita parròquia; aquest molí té fitxa pròpia.MOLÍ: Lligat al Mas Avencó, Al mas Avencó hi havia dos molins d'aigua, donada la seva proximitat a la riera d'Avencó, un per moldre blat i un altre per molinar voldó i escorça. Tot i que la primera documentació històrica sobre el mas Avencó, és del 898; no serà fins el 1042, que apareix el molí propiament dit. Es tracta d'un document on Sunifred dit Carles, ven a Sunyer, a la seva esposa Elvira i als seus fills una tercera part d'un molí que ell mateix havia edificat i el reg, amb totes les eines que li pertanyen i una peça de vinya stiuada a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent, per set sous i mig. En el capbreu de 1669-1670, el molí estava sota el domini dels Aimeric, mostrant la seva annexió al mas Avencó. El conjunt moliner de l'Avencó fou molt important en les activitats econòmiques dels pagesos de la contrada. La funció de mòlta quedà abandonada en un moment indeterminat d'època moderna. Una carta precària del 1751 esmenta les possessions: un molino arinero cito en esta parroquia de Tagamanent y tres pozos de hielo citos muy contiguos al expressado molino, para el curso de cuyo molino, y uso de otros pozos toma el agua por medio de resclosa, y cequia del arroyo o riera llamada vulgarmente Avancó en el distrito llamado Llubinar". I serà a partir d'aquest moment que es documentarà extensament el comerç del glaç amb una cronologia d'època moderna fins entrada l'època contemporània. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Campsite
Panorama
Intersection
3,009 ft
Pas de Fusta 1
Pas de Fusta 1- No fer cas al rètol de "Perill Brau". Es tracta d'un brau que no té cap perill. L'única precaució és no passar arran i si es porta gos, lligar-lo.
Ruins
3,327 ft
Els Fondrats
Els Fondrats: La principal època de construcció de les masies de muntanya al Montseny correspon als segles XVII i XVIII i hem de pensar que seria en aquest moment que s'ocupen, amb noves construccions, els terrenys menys optimitzables. El topònim de Fondrats s'ha de relacionar amb amb el Sot dels Fondrats, on s'asenta la masia i es podria relacionar amb la profunditat dels esvorancs que s'obren al seu voltant, quedant aquest mas aïllat en un petit altiplà conectat només pel pas que puja al Bellit. En la documentació, aquest mas, apareix vinculat a la Figuera "Eudald Perramon de Roda. Tres casa posehidas per dit duenyo anomenadas la Figuera ab son hort de tres cortans tersera qualitat; altre casa anomena Fondrats ab son hort de tres cortans terra tersera calitat; i altre casa anomenada corral de muntanya ab son hort" (Llibre de Recana de Tagamanent, 1846). Aquesta vinculada a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Archaeological site
3,366 ft
Fossar dels moros
Fossar dels moros: Sepulcres medievals. Molt difícils de veure, ja que les pedres estan molt remenades.
Intersection
3,503 ft
Pas de Fusta 2
Pas de Fusta 2: No fer cas al retol de "Perill Brau". Es Tracta d'un brau que no te cap perill. La única precaució és no passar arran i si es porta gos lligar-lo.
Photo
3,489 ft
El Bellit
El Bellit: Es coneix molt poc s'obre l'evolució històrica i arquitectònica d'aquest gran mas. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó Cancelleria hi ha un pergamí 4727, de finals del XII on apareix, per primera vegada, el topònim Belida, fàcilment adscribible al topònm Bellit; però al no fer-se cap precisió de caire geogràfic, no se'n pot dir gran cosa més. Aquest text fa referència a un capbreu de les rendes del Comte de Barcelona sobre el terme del castell de Tagamanent. El topònim també s'esmenta en els fogatges del 1515 i del 1553, on surt Joan Bellit i en Vellit, respectivament. Al segle XVI, ja podriem parlar d'una estructura de mas consolidada i aquests noms podrien pertànyer al cap de casa del Bellit, en moments diferents. Aquest mas patí un gran nombre de reformes arquitectòniques que s'evidencien al llarg de tota la seva estructura. Serà entre el segle XVII i XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa, tant a l'estructura inferior com a la terrassa superior. Les grans dimensions del conjunt arquitectònic ens fan pensar en una gran explotació ramadera, i on hi treballava més d'una família, segurament els Bellit. A partir de finals del segle XIX la casa s'anà descuidant fins a quedar en un estat força ruïnós; actualment els masovers utilitzen la part dels estables, quedant deshabitada tot el què és la construcció senyorial. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
3,631 ft
La Jaça del Bellit
La Jaça del Bellit: La construcció d'aquesta jaça, de finalitats clarament ramaderes, és difícil de precisar. La seva pertanyença al mas Bellit queda fora de dubtes.Actualment encara és utilitzada pels masovers del Bellit per gaurdar-hi el bestiar, sobretot a l'estiu. Es coneix molt poc s'obre l'evolució històrica i arquitectònica del ma Bellit, una primera referència el situa al segle XII; però no serà més endavant, en tota la documentació del XV i XVI que es pot d'una estructura de mas consolidada i aquests noms podrien pertànyer al cap de casa del Bellit, en moments diferents. Aquest mas patí un gran nombre de reformes arquitectòniques que s'evidencien al llarg de tota la seva estructura. Serà entre el segle XVII i XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa, tant a l'estructura inferior com a la terrassa superior i a les proximitats. Les grans dimensions del conjunt arquitectònic ens fan pensar en una gran explotació ramadera que tindria la seva màxima esplendor al segle XVIII. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Ruins
3,671 ft
Sant Nicolau (Ruïnes)
Sant Nicolau (Ruïnes): Ermita postser construïda al segle XII, per paral·lels propers. Destruïda i desmuntada al 1830 per edificar la capella de la masia El Bellit. L'advocació a Sant Nicolau data del segle IX-X, aquest fou cap de l'esglèsia catòlica entre 858-867, i després de ser santificat passà a ser venerat, tenint la seva celebració onomàstica al 13 de novembre. No tenim notícia de si aquesta petita ermita rebé l'advocació d'un altre sant, ni de quina fou la seva evolució històrica. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Waypoint
3,281 ft
Pas de Fusta 3
Pas de Fusta 3- No fer cas al retol de "Perill Brau". Es Tracta d'un brau que no te cap perill. La única precaució és no passar arran i si es porta gos lligar-lo.
Lake
Photo
3,144 ft
Roca dels Albats
Roca dels Albats: Es tracta d’una pedra sorrenca sobre la qual es varen gravar entre 10 i 15 creus, a més d’altres figures com cassoletes i una peça rectangular de poca profunditat. És possible que aquesta pedra estigués situada a prop del lloc on es varen enterrar uns albats morts en un episodi contagiós de 1652 Informació Extreta de: https://excursionismecientific.net
Cave
Photo
3,057 ft
La Perera
La Perera: Antiga masia evolucionada que seguia el model del mas-torre, documentat cap al segle XII i conegut per tot el territori de la Catalunya Vella. La casa s'anà ampliant fins esdevenir una important masia ramadera, documentada al llarg dels segles XVII i XVIII; moment en què segurament s'afegiren els corrals ramaders. La documentació coneguda sobre la Parera és força parca; al segle XV, ens apareix el topònim "En Perera" (fogatge de 1497) i més endavant al 1515 es parla de "Samion Perera", però a part d'algun esment puntual del mas, no es fa cap referència més genèrica del mateix. A nivell arquitectònic, la data de 1778 inscrita a la dovella d'entrada de la casa, ens permetrà documentar una remodelació puntual segurament associada a alguna ampliació. Aquesta es confirma amb la presència d'una finestra geminada, situada a la façana principal i que data d'època moderna. Al 1939 les propietats d'aquest mas arribaven fins la Figuera, el torrent dels Fondrats; i cap a Vallcambrils fins el torrent de la Gacella. Aquestes terres, però, actualment formen part del mas Clot. Al llarg dels segles també va ser coneguda amb altres noms: el Corral i la Perera de la Móra. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
2,939 ft
La Figuera
La Figuera: La Figuera fou utilitzada com a masoveria, a partir del segle XV i com hostal, al segle XIX. Aquesta masia de caràcter bàsicament ramader, va patir fortament la crisi agrària de finals del XIX, i va ser venuda a la família Grau de Barcelona, que s'hi van traslladar a viure i que va organitzar la casa com a hostal o residència de muntanya. Moment on s'hi aplegaren figures com el poeta Joan Maragall, Lluís Millet i Amadeu Vives, músics, fundadors de l'Orfeó Català, l'arquitecte Josep Pijoan i el pintor Santiago Rusiñol, entre altres. Per la documentació de la Figuera sabem que al 1269 existia un mas amb aquest nom, i que cap el 1343, tenia dos masos amb el mateix topònim que tenien com a caps de casa en Pere za Figuera i el Guillem za Figuera; però al 1381ja hi havia només un sol mas. En la visita pastoral del bisbe Galzeran realitzada al 1330, consten com a testimonis de visita els hereus dels masos, un dels quals "za Figuera". Aquest mas anirà apareixent en els fogatges de 1497 i 1515, en un context de despoblament general com ho demostra el cens de 1553 on tan sols s'esmenten les masies de la Figuera, Parera, Clot, Codina, Ferrer. Un document del 1540 ens esmenta que Toda de Centelles i Carrós confirma a Gabriel i Jaume Figuera l'establiment del mas de la Figuera, situat entre les parròquies de la Mora, Tagamanent i la Castanya, per un cens anual de 10 lliures i 10 sous. I també s'esmentarà al llarg dels segles XVII i XVIII, amb la recuperació que s'evidencia en el "Llibre de naixences i defuncions de la Móra del 1686 al 1838. A nivell genèric s'ha datat el mas entre les segles XVII i XVIII ja que és la principal època de construcció de les masies de muntanya, amb una estuctura principal del segle XVII i ampliada amb un cos adossat a la part esquerra del mas datat de finals del mateix segle o de principis del següent. Tot i que la part conservada de la masia actual és plenament del segle XVIII (com ho demostren les dates de 1763-1769, localitzades en diferents llindes de portes i finestres). I serà en aquest moment quan es construiran bona part dels seus annexos ramaders i la nova masoveria del Corral de Muntanya o Can Figuera. La finca al cadastre de 1946 comprenia el mas Figuera amb tres cases i terres: una anomenada la Figuera, una altra anomenada el Corral o Muntanya i una tercera anomenada Fondrats; limitant amb el Clot, el Bellit, el Boscàs i el Vilà de la Castanya, el Montcau i la Codina. El mas s'abandonà a mitjans del XX, i actualment és utilitzat com a explotació ramadera. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Ruins
2,659 ft
La Codina (Ruïnes)
La Codina (Ruïnes): Aquesta construcció de factura força moderna, a part del conjunt despitlleres, ens apareix documentada dins la parròquia de Sant Cebrià de la Móra al segle XV. S'hauria tractat d'una masia de caire ramader amb explotació important de vinya, documentada al segle XIX. La primera referència, fins al moment apareguda, és la del fogatge de 1497 on s'esmenta a "en Codina"; les cites d'aquest mas es faran més extenses al llarg del segle XVI: en el fogatge de 1515 s'esmenta a Pere Joan Codina, i al 1553 a "en Codina". Un document interessant on s'esmenta el propietari de la Codina al segle XVI ens diu: "12 de novembre de 1530. Pere Joan Bellver i andreu Montcau de la Parròquia de Tagamanent fan d'àrbitres en un conflicte entre Gabriel i Jaume Figuera, i Pere Joan i Joana Codina, tots de a parròquia de la Móra, sota la peça de bosc d'alzines situada a Tagamanent en lo lloc apellat el bach desus el Grau de la Pedramala". Aquest document va ser fet a la casa de Pere Agustí, batlle reial de Tagamanent. El topònim de la casa va patir alguna variació al llarg del temps, passant-se a anomenar la Codina de la Riera al 1696 i la Codina de la Verneda al 1728. El darrer propietari cognomitat amb el nom de la casa fou Miquel Codina, passant a ser propietat del sr. Xuclà. I per anotacions d'excursionistes que passaren per allà sabem que al 1902 ja estava enrunada. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Summit
Intersection
2,379 ft
Desviament cap al sender de la dreta, just passat el pas Canadenc
Desviament cap al sender de la dreta, just passat el pas Canadenc
River
Mine
1,470 ft
Mina Peu de Costa
Mina Peu de Costa: La mina va obrir-se amb la finalitat d'extreure'n coure, tot i que ben aviat va quedar en desús. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,398 ft
Església de Sant Salvador
Església de Sant Salvador: La capella de Sant Salvador d'Avencó va erigir-se al vilar d'Avencó, documentada des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera notícia que tenim de l'ermita és de l'any 1154, quan consta entre els límits dels masos veïns. Des d'aleshores la capella apareix esmentada en la documentació antiga, especialment en testaments. En època moderna no es van fer reformes significatives en la seva estructura, de les quals cal destacar l'obertura d'una nova portalada al mur de ponent i l'aixecament del cor. El dia 6 de març de 1605, després de la missa quaresmal, el lladre Pere Montcau, àlies Cabré, va assassinar a les portes de l'ermita a Pere Brull, el propietari de Can Brull. A la capella de Sant Salvador s'hi aplegaven els feligresos de tota la rodalia, que els quedava molt lluny l'església parroquial, fins que el veïnat de les Ferreries va disposar d'una església sufragània pròpia. En motiu de la seva profanació durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada i s'hi va restablir el culte l'any 1967. Des d'aleshores s'han construït habitatges moderns al seu voltant, els habitants dels quals s'hi aplegaven en les misses dominicals de l'estiu, que van acabar suprimint-se. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Bridge
Comments (19)
You can add a comment or review this trail
Waho!!! Bueno bueno !! Yo si ando por ahí y me topo con esos toros es que me hago caca ahí mismo !!!! Yo me muero !!! Y no te dio miedo ? Y mira que el cartel lo decía, es que yo me muero.
En la del otro día yo porque andaba con Lorenzo pues sino me hubiera devuelto ahí mismo jajajajajaja.
Esta preciosa de verdad !
Gracias tocayo por tu valoración. No me dio miedo, porque el toro es manso y sabía que por esa zona había pasado más gente en otras ocasiones. Por otro lado, a nadie se le ocurre dejar suelto un toro bravo peligroso, por un camino por el que está permitido pasar gente.
Un abrazo.
ahhhhhhhh es decir que el letrero es más para dar miedo y que no se le metan en el prado.
Bueno pero como quiera, yo veo ese Toro que está acostado a mi lado y yo me hago pupu en los pantalones!
Que recorrido tan increible. Felicidades
Cada vez que veo tus salidas me da tantas ganas de conocer todos esos lugares que me siento frustrado por no tener ni el tiempo ni la oportunidad de poder ir a conocerlos.
Unas fotos preciosas, bien documentado y explicado. Genial, muchás gracias por compartir
Muchas gracias Chatame1 por tus palabras.
Bon dia!!!!!!!!!
Voldría saber si amb el GPS de wikiloc hi ha prou per fer aquesta ruta.
Graciés!!!!!!!!
Jo diria que si, tampoc es tant complicada. Ho remarco per que hi ha gent que va a pel, i no porta res de res. Jo porto un Garmin, encara que amb el del telefon no hauria d'haver problemes.
D'acord, graciès!!!!!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
La ruta resultó fantástica. Fuimos ayer y salvo la subida inicial que se puede hacer un poco pesada (en nuestro caso además hacía mucho calor) el resto no se nos hizo cansada. Fue muy agradable salir de los senderos más amplios y meternos un poco más por las entrañas de la montaña. ¡Posiblemente uno de las rutas mejor documentadas e indicadas de wikiloc que he hecho! Con el GPS del móvil y las indicaciones dadas se sigue muy bien, ningún problema. Si bien es cierto que los senderos no son son aptos para cualquier persona (algo complicados en algún trozo), salir de los senderos cómodos era justo lo que ibamos buscando :)
Los gorgs además fueron un punto muy positivo! En especial disfutamos de refrescarnos en el de la Drecera. La vuelta es también muy interesante, con todos los puntos marcados, masías antiguas, las vacas y la erminta.
Lo volveré a hacer seguro!!
Muchas gracias por los comentarios y la valoración. Contento que os haya gustado.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ens ha agradat molt l'excursió. Indrets molt bonics, vistes precioses. Moltes gràcies per documentar-la tan bé!
Moltes gràcies mcorberah, per la teva valoració. Salutacions.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta perfecte per veure i sentir la muntanya. No serà l'última vegada q la fem... Gràcies per compartir.
Moltes gràcies Slima, per la teva valoració.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Bonica i entretinguda ruta. Moltes masies centenàries, s XVIII, mines, gorgs I boscos.
Moltes gràcies pakusland, per la teva valoració. Salutacions.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Really nice hike, goes away from the popular tracks and onto remote tracks into the quiet of the mountain. Most of the time the track was not signposted or marked but all of the tracks were well defined. I managed to navigate this route with just a map and a compass, so GPS not necessarily needed.
There was one point after going through the path that goes round the farmers field, that the gate was locked and I had to duck through the fence to the side but other than that no issues. It was a little bit scary to go through the field with the all the bulls, but I think if you maintain the distance away from the bulls and do not make any sudden motions, it should be ok.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Nos sorprendió la zona, las magnificas masias, las balmas y los pequeños gorgs. Ruta fácil y amena.
Muchas gracias arualpcl, por la valoración. Saludos.