Aiguafreda ( L´Abella ) - Centelles per la Via Romana i ruta dels Molins

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Com que fa unes setmanes quan feiem el seguiment del camí Romà i Medieval de Vic a la Garriga vam trobar un tram molt dificultós per passar entre Centelles i Aiguafreda brut pel bardissar.

I perquè, a més, la via romana passa per l'interior de la propietat del mas i molí de les Canes, on precisament es van trobar diversos miliaris romans, i en no poder passar, per acabar aquell tram, vam haver de travessar la riera i després la carretera C-17 i seguir per la riba esquerra del Congost fins a Aiguafreda.

Avui hi hem tornat en sentit invers, passant per on va el traçat del camí romà, pel mas i molí de les Canes i ben equipats amb eines per desbrossar el camí en el tram entre els molins de les Canes i el Rossell, i ja sense cap complicació poder acabar el recorregut fins a Centelles.

Cosa que hem aconseguit finalment després d'un matí de feinejar, i hem pogut deixar el tram transitable entre Centelles i Aiguafreda. I si al final les administracions col·laboressin en els temes de cultura i patrimoni seria molt adient que fessin un projecte per recuperar el camí romà en el tram que ells mateixos van malmetre en ampliar l'entrada sud de Centelles venint per la C-17 en l'antic emplaçament de la Capella de Sant Antoni, que es per on passava la via Romana.

Llocs d'interès a destacar d'aquest tram

Mas i molí de les Canes
Número de fitxa 08067-243 Àmbit: Patrimoni immoble Tipologia Jaciment arqueològic Estil / època: Modern Popular Segle XVI
Autor de l'element: Es desconeix Estat de conservació Dolent
Notes de conservació: S'hauria de realitzar una intervenció arqueològica si es vol conservar alguna resta de les que pugui quedar. Cada dia que passa les restes són més degradades.
A la vora del riu Congost, tot i no ser actualment visibles hi ha ubicades les restes del "molí de baix". La masia està lligada a dos molins (el de dalt, prop de les Codines, i el de baix, prop de la masia i del qual encara en queden restes) citats el 1538. L'any 1552 Joan Canes va arrendar el molins. Bibliografia de referencia : - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles.
- PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.
- PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.

També hem trobat més informació al blog Patrimoni Existencial de Francesc Roma Casanoves, on hi ha més detallada informació que aquí transcrivim.
Està situat aigües avall del molí del Rossell, també a la banda dreta del riu, just a llevant del mas les Canes (41º 46’ 967 – 002º 14’ 660 – 435). Es troba a tocar del riu Congost, just a sobre d’un petit salt que presenta alguns forats que indiquen que hi havia hagut una presa. De tota manera, la bassa s’omplia de l’aigua que s’agafava al mateix riu, però d’algun lloc més al nord, donat que es troba per sobre del nivell del mateix molí.

Es tracta d’un edifici de grans dimensions, amb dos cossos clarament diferenciats, més algunes dependències annexes. Les parets són fetes de pedra local força ben escairada, tot i que alguns punts concrets són fets amb tàpia. En alguns indrets es va arribar a construir fins a tres pisos, sense comptar els carcabans, als quals es pot accedir des de l’entrada principal de l’edifici sud.

L’edifici sud, allargassat en sentit nord-sud, presenta una llinda sobre la porta d’entrada que diu “17 + 86 Establert y fet Marti Llavina” (la lectura dels dos darrers dígits de la data podria ser errònia; el signe + indica una creu en la inscripció). En aquest espai hi havia la cuina i, a nivell de subsòl, el carcabà.

L’edifici nord té una porta feta amb un arc escarser i en una finestra lateral que dóna a aquesta entrada (però de l’edifici anterior) es llegeix, de manera molt dificultosa, “Fet per Franch de Rosselló”. En aquest edifici es conserva la cabra per moure les pedres, de manera que es pot dir que aquí es trobava l’obrador.

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, hi ha referències d’aquest molí i d’un altre que estaria al seu costat (segurament el que agafava l’aigua a la presa que s’ha comentat) durant el segle XVI.

També la ruta dels Molins de l'Ajuntament de Centelles els esmenta, el molí d'en Rossell i el molí de les Canes, com també la capella de Sant Antoni, però pel que fa als molins molt de passada i actualment aquest tram de ruta era del tot intransitable. Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (s XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles..

I tal com encertadament comenta un dels excursionistes que ha fet la ruta dels molins... De ruta dels molins res, només en queda un.
Abans d'arribar al Rossell hi ha les ruïnes del molí del Rossell, i a vint minuts més avall hi ha el molí de les Canes, però aquest tampoc és visita.

Font de Sant Marc
La trobem a uns 100 metres al nord de la masia i molí de les Canes, entre la via del tren i la riba dreta del riu Congost.
El conjunt de la font queda en un replà enlairat respecte del camí, a recer d'una paret rocallosa, amb dos murets que delimiten l'espai i unes escales que ens hi atansen. Disposa d'una taula rectangular de pedra i bancs per seure, una bassa al costat i tot ben ombrejat.

La font queda en un racó del replà, en una fornícula bastida sota una gran roca. Dins la fornícula s'hi ubica la sortida d'aigua.
A la banda esquerra i darrere del muret que delimita l'espai hi trobem una bassa sempre plena de l'aigua sobrant de la font.
En quan al mas de les Canes: El lloc de "Kannas" (canyissar) es documentat al 898 com a límit de la parroquià de Sant Martí del Congost. El mas consta ja en el fogatge de 1515, del conjunt en destaca la torre de planta quadrada bastida al segle XVI, torre que com la majoria d'aquestes servia per la defensa de la casa ja que aquesta es trobava propera al Camí Ral. La finca havia tingut dos molins, el de dalt, prop de les Codines i ja desaparegut i el de baix, entre la casa i el riu Congost, del qual encara queden restes, Aquests molins son documentats entre 1551 i 1552. El 1842 a la rodalia de les Canes es va trobar un conjunt de mil·liaris, o fites, pertanyents al camí romà del Congost dels segles II i III.

La via Romana del Congost
Els romans destacaren pel seu sentit pràctic i s’especialitzaren a comunicar tot el seu gran imperi a través de viae o stratae, camins empedrats i cuidats que enllaçaven els pobles entre ells i aquests amb Roma. És la frase tan coneguda que diu: “Tots els camins van a Roma”.
Aquests camins, a més del seu empedrat i ponts per a travessar rius, tenien de tant en tant unes pedres dretes, altes i rodones, que marcaven les milles, mesura de camí equivalent a mil passes o uns 1480 metres, i per això s’anomenaven mil•liaris.
A Santa Eulàlia es va trobar pel febrer de 1983 un d’aquests mil•liaris, semblant o fet pel mateix procònsul, i sembla que pel mateix camí que dos d’altres, l’un trobat prop del mas Vilar de Tona i l’altre a Santa Eulàlia de Ronçana del Vallès: un es guarda al Museu Episcopal de Vic i l’altre al Museu Arqueològic de Barcelona.
El mil•liari de Santa Eulàlia el va trobar el veí Jesús Sánchez López, que en va fer donatiu a l’Ajuntament l’abril del 2013 i al qual estem molt agraïts. Es va trobar en fer un rebaixament de terres, a l’extrem nord-oest de la població (vegeu plànol), aplanat i envoltat de material d’erosió acumulat al llarg de segles. Segons la notícia que en donà El 9 Nou, el 15 d’abril de 1983, junt amb una fotografia, té una inscripció del procònsol Sergi Manni i la xifra I, com si fos originalment situat a la sortida de Vic, a una milla, és a dir, a un quilòmetre i mig. La seva estructura, pedra i mides són idèntiques als dos mil•liaris bessons ja esmentats.
Des de fa molt temps és coneguda i estudiada l’existència de dues vies romanes que enllaçaven Ausa amb el Vallès, per on passava la Via Augusta, procedent del Pirineu, i des d’allà amb Barcino.
La via més antiga, d’època del procònsol Sergi Manni, documentat entre els anys 127 i 124 abans de Crist, es va fer en una època d’inseguretat en el país per les revoltes dels nadius, i per això evitava les valls o llocs amagats a fi de no trobar-se amb atacs per sorpresa. Aquest camí es diu habitualment que sortia de Vic, més o menys per l’actual carretera, bé que per la Calla i en arribar a Tona s’enfilava pel mas Vilar i veïnatge de Sant Miquel de Vilageliu vers Collsuspina i d’allà continuava vers Santa Coloma Sasserra i Castellterçol, anava al Coll de Poses i per Sant Feliu de Codines baixava a Caldes de Montbui i al Vallès.
En època imperial, quan el país estava pacificat i romanitzat, es va fer la segona via romana, que seguia més acostada al Gurri i bastant propera a l’actual via del tren; passava entre els límits de Malla i Taradell i per sota Torrellebreta continuava vers els Hostalets de Balenyà, baixava per sobre Sant Antoni de les Codines i pel fons del Congost seguia vers La Garriga i Granollers. D’aquesta via en van aparèixer un grup de sis o set mil•liaris, descoberts l’any 1842, prop del molí de les Canes, quatre d’ells guardats al Museu Episcopal de Vic. Per les seves inscripcions i noms d’emperadors es poden datar entre els anys 249 i 311 de la nostra era cristiana.
Sembla evident que el mil•liari de Santa Eulàlia va ser portat de fora, car no és fàcil fer anar una carretera de Vic a Santa Eulàlia, a Tona i a Collsuspina. També podria correspondre a un nou camí que de Vic anés cap a ponent, però no n’hi ha cap altra notícia. Certament Santa Eulàlia es relligava a Vic amb un bon camí, una strata, sovint documentada del segle X endavant, però no la creiem una gran via romana. Sempre ens quedarà el misteri de saber com va anar a parar a Santa Eulàlia de Riuprimer, aquest interessant mil•liari romà.

Capella de Sant Antoni de les Codines
Capella de Sant Antoni de les Codines, Centelles (Osona, Catalunya)
Situada dins la parròquia de Santa Coloma de Centelles, es trobava ubicada dins el terme de Seva, a peu de l'antic camí ral que unia Barcelona amb Vic. Quan es va desdoblar l'actual C-17, l'hereva de l'antic camí ral, es va traslladar cap a l'oest i li restituiren les proporcions que tenia abans de 1960, quan la van retallar per amplicar la carretera. El trasllat es va aprofitar per restaurar-la interna i externament, a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

Sant Antoni de les Codines és una edificació d'una sola nau i absis rectangular. La porta d'entrada, adovellada i de mig punt, és a migjorn, a l'altra banda de l'absis, que mpresenta una finestra de doble esqueixada. El campanar, de cadireta, és modern. A l'interior, la nau és coberta per una volta d'aresta feta amb grans carreus, aparell que també es troba als murs i les dovelles de l'arc que precedeix l'absis. El paviment és enllosat i de rajola de terra cuita.

Esmentada ja el 1291 com a dedicada a Sant Antoni i a Santa Maria. Probablement per la seva situació original arran del camí ral s'explicaria que Gilabert de Centelles, fill del llavors baró de Centelles, hi fundés l'any 1325 un hospital. Va ser una església ricament dotada, i mostra d'això és l'esplèndid casal gòtic (l'antic hospital) que es va construir uns metres més avall i que fou enderrocat en l'ampliació de la carretera. L'hospital havia deixat de funcionar a finals del segle XVII i passà a fer funcions d'hostal.

Informació extreta de la Viquipèdia, fitxes de Patrimoni de la Diba, Blog de Francesc Roma, Blog del Senyor dels Bertins,Turisme de Centelles, Perfil de Facebook de l'Ajuntament de Santa Eulalia de Riuprimer octubre de 2013. Blog d'Enric Costa i Castells (Encos)