Aiguafreda - l'Avencó - Restes megalítiques de la serra de l'Arca - Aiguafreda de Dalt - Riera de Martinet

Caminada des del poble d’Aiguafreda, en que hem anat a recorre el nord-est d’aquest terme municipal, anant primer a la zona de l’Avencó per desprès de seguir un tram de riera, enfilar-nos cap a la serra de l’Arca, on hem pogut veure un seguit de restes megalítiques i desprès, anar cap Aiguafreda de Dalt i retornar al punt de sortida, seguint la riera de Martinet.

El recorregut fet ha sigut el següent:

Sortida d’Aiguafreda (hem visitat, l’Església, l’Ajuntament i la plaça on hem coincidit amb el mercat setmanal) – l’Avencó, amb la riera, les passeres, els pous de glaç i la zona de lleure – l’ermita de Sant Salvador de l’Avencó – la mina de coure del peu de la Costa – corriol de la soleia de can Serra – antiga masia de can Serra de l’Arca i la Casanova – tram de GR-2 – Tomba i dolmen de la Casanova de can Serra – Dolmen de la Creu d'en Sastre – Dolmen del serrat dels Moros – Dolmen de can Serra de l'Arca – torre de vigilància del serrat de Puigventós i els cingles del Saní – Dolmen del Serrat de Puigventós – Creu de la Parròquia – Cista de la Creu de la Parròquia – Dolmen del Pla del Boix – camí d’Aiguafreda de Dalt al Brull – la Fontica – font Amiga – Aiguafreda de Dalt (església de Sant Martí) – font Fresca – camí de l’Afrau – l’Afrau – riera de Martinet, amb els gorgs de l’Olla i de la Sort – la font del Enamorats – arribada a Aiguafreda.


Aiguafreda, país de dòlmens.-

Per la seva situació al centre de la vall del Congost, entre el Montseny a l’est i els Cingles de Bertí a l’est, el territori d’Aiguafreda ha fet de límit entre les planes del Vallès i d’Osona. Aquest localització ha afavorit que hi hagi testimonis de la presència humana des de la Prehistòria. Entre aquests, es compten els monuments megalítics de la Serra de l’Arca i la seva rodalia, que assoleixen aquí una de les concentracions més notables de Catalunya (“arca” = dolmen).

Els monuments megalítics d’Aiguafreda són un conjunt de 5 monuments, als quals cal afegir els propers del terme del Brull i de Sant Martí de Centelles. Amb cronologies que van del 2500 al 2000 ANE, es tracta de monuments funeraris, segurament amb funcions de delimitació territorial, que han proporcionat algunes de les restes arqueològiques més interessants del país. Entre aquestes destaca, sobretot, el conegut ganivet de sílex del Serrat dels Moros (Serra de l'Arca I), un dels més ben tallats i grans (32 cm.) de Catalunya.

Els monuments megalítics d'Aiguafreda han estat objecte de diferents intervencions humanes en temps contemporanis, que malauradament també inclouen el vandalisme, les excavacions furtives a la recerca de suposats "tresors" i reconstruccions més o menys benintencionades i fantasioses. En els darrers anys, una major sensibilitat envers aquest patrimoni i la seves possibilitats com a recurs cultural, educatiu i turístic propicien intervencions més acurades.