Aiguafreda l'Avencó - Tagamanent - Serra de Fondrats i el Grau

Aparquem a pocs metres del pàrquing de l'Avencó, just a tocar del petit pont, per on comencem la ruta enfilant-nos pel sender senyalitzat. El camí de pujada no ofereix cap dubte, però en lloc de seguir la ruta que tenim gravada, ens n'anem una mica més enllà, uns pocs metres on està el desviament indicat per la ruta i enfilem pel GR5, molt ben senyalitzat, de manera que la pujada no cal comentar gaire més, el camí ens porta directes a les ruïnes de l'Ermita de Sant Martí, sols en queda una paret i un petit mirador, des d'on els arbres ho tapen tot, un mirador molt útil, i unes restes poc conservades, com tantes. Pugem al castell de Tagamanent, des d'on gaudim d'unes vistes de tot el Pirineu, gairebé.
De tornada triem anar per les planes i enfilem cap al Mas de Bellver, on fan àpats, però cal reservar amb antelació, nosaltres dúiem menjar així que ens hem assegut en un banc de cara a Montserrat i després hem continuat la ruta.
Aquí sí que hem seguit la ruta gravada, ja que les marques desapareixen en moltes ocasions, fins al punt que hem deixat de seguir-les. De totes maneres el camí és molt intuïtiu. Passem primer per Ca l'Agustí, un parc etnològic que avui estava tancat, pugem fins al pla del mateix nom, tot i que ens fem un petit embòlic per trobar el camí, finalment el recuperem i seguim ruta. En el pla de l'Agustí fem cim a la ruta amb 1126 metres. Per un camí preciós arribem al Sot de l'Abeurador, on girem amunt lleugerament a l'esquerra i arribem després al Sot del Boix. Tot recte arribem a una fita amb una B gravada i allí tirem una mica cap a la dreta fins al Roure de Bellit, que ens apareix de sobte després d'una petita pujada. D'allí arribem al Mas de Bellit i pel seu costat seguim la ruta passant un tancat on ens avisa que hi ha un brau lliure. Passem el ramat de vaques sense fer-los gaire cas i arribem fins a les ruïnes del Mas dels Fondrats, amb bones vistes als Pirineus.
Arribats al Coll de Saiols sortim dels límits del brau. Allí fem via baixant per dreceres en direcció al Grau, abans, però, hi ha un desviament que et porta a un camí més ample. Si el triem aniríem a petar al camí de l'Avencó, on el tram pla és força més llarg, aconsellable per a cames cansades. Fas una mica de marxa enrere pel camí, però després el pendent de baixada és més suau i ample. Nosaltres finalment descartem el camí planer per seguir carenejant fins al final, baixant per una tartera molt fàcil de seguir, sense senyals i on és millor dur el GPS. Tanmateix, és difícil equivocar-se de camí, sols cal anar avall i tenir força als genolls.
L'últim quilòmetre ja som al pla, passem pels pous de l'Avenco, en un estat deplorable de deixadesa que fa pena i tornem fins al vehicle que ens ha dut a Aiguafreda. Malgrat la llargada de la ruta i que es tresca força en la segona part de la ruta, segur que heu gaudit el passeig.