Aiguafreda PRC-200

Un recorregut variat per la part oriental del Montseny.

L'itinerari passa per diversos punts d'interès:

- St.Salvador d'Avencó. Una ermita romànica en un entorn esdevingut urbà.
- Sant Miquel de Canyelles. Una petita joiaromànica amagada al mig del bosc.
- Can Serra de l'Arca. Masiaparcialment restaurada enclavada en un gran mirador de la Calma i el Tagamanent.
- El dolmen de Cruïlles. Interessant, encara que en un estat de conservació no gaire bo.
- La cova de l'Infern (o l'avenc de la Vinya Boja). Diuen que a l'hivern bufa aire calent, i d'aquí li ve això de l'infern. Nosaltres no ho vam notar...
- La font Fresca. Referenciada des de l'any 898, és la font del Montseny documentada més antigament.
- Aiguafreda de Dalt. L'antiga parròquia a una rectoria restaurada i un magnífic comunidor per espantar les briuxes i allunyar les tempestes.
- El gorg de la Sort i la riera de Martinet. Un petit paradís, amagat.

Inici i final de la ruta: punt d'informació d'Aiguafreda, a la carretera de Ribes. Si es disposade més d'un vehicle, se'n pot anar a deixar un a la font dels enamorats i estalviar-se així 2 km de carretera.

L'itinerari segueix el PR-C 200, i transcorre majoritàriament per pistes i camins amples.

Està força ben senyalitzat, sobretot a partir de la serra d'Arques. El punt potser més enredat és a la pujada després de la casa de colònies de la Casa Nova de Sant Miquel. Aquí cal passar arran de casa, girar un revolt a la dreta i, de seguida deixar la pista per un corriol que passa per sota d'u dipòsit de gas i entremig d'unes plaques solars. El senderó puja fort fins a l'ermita de Sant Miquel. Després continua mig esborrat (hi ha alguna fita) fins a trobar la pista de Can Serra de l'Arca.

Després de la cova de l'infern, el PR passa per la casa de l'Afrau. Nosaltres, però, vam tallar per un camí indicat com a enllaç d'un altre itinerari, i després, seguint algunes traces i petjades fins a travessar la riera de Martinet just a sobre del gorg de la Sort.