Aiguafreda – Riera de Martinet – L’Afrau – Muralla Ibèrica del Montgròs – Aiguafreda de Dalt – Dolmen de Cruïlles

Comencem la caminada a la Font dels Enamorats d’Aiguafreda, seguint amunt la riera de Martinet, en la que visitem els salts de la Resclosa i de la Sort, desprès del qual pugem al camí que en porta a la casa-museu de l’Afrau. Seguim amunt i abans de creuar la riera, girem a l’esquera per seguir un corriol que s’enfila fins a la font i la cova de l’Afrau, a la que s’hi pot entrar pujant amb l’ajut d’una corda.

Seguim amunt, pujant ara suaument, pel camí de Petges, fins arribar als cingles del Montgròs, on girem a la dreta per baixar (per corriol molt dret) fins a la riera de l’Afrau, que creuem i seguint un corriol, anem a trobar una pista que ens porta fins al Montgròs, on hi ha les restes d’una muralla ibèrica (veure explicació addicional) ben restaurada i amb unes estructures metàl·liques per contemplar tot el conjunt.

Desprès de contemplar tot el conjunt, seguim la marxa, per un corriol que baixa primer al torrent del Bruguer i la font dels Empouadors (que no hem trobat), continuem pel corriol, per sobre el sot Negre (que veiem des d’un mirador), fins a la balma de Gausac passada la qual, ja trobem el camí per anar fins a Aiguafreda de Dalt, on hi ha l’església de Sant Martí. Visitem el conjunt i seguim camí cap a la font Fresca, ben equipada amb taules per menjar.

Seguim per la pista, passant per la casa enrunada del Saüc i ben aviat girem a l’esquerra per anar a la cova de l’Infern primer i seguidament a les restes del dolmen de Cruïlles. Aquí comencem el retorn i la davallada seguint una pista fins que la deixem per baixar per una drecera cap a l’ermita de la Llobeta i així arribar, ràpidament al punt de sortida.


Muralla Ibèrica del turó del Montgròs.-

L’oppidum del turó del Montgròs, recinte fortificat que se situava al territori dels ibers ausetans, ocupa una extensió de terreny força plana i envoltada de precipicis. Tenia la funció de controlar una de les vies naturals d'accés a la plana de Vic i també la d'aplegar en temps de guerra la població que vivia al sud del Montseny.

Es va descobrir el 1975, i des d'aleshores la Diputació de Barcelona excava i restaura el conjunt. La primera ocupació humana del lloc correspon al final de l’edat del bronze (1100-1000 aC). A l’època ibèrica, probablement avançat el segle V aC, s'hi va bastir una primera fortificació. A la darreria del segle IV aC, després de desmuntar-la, se'n va aixecar una altra, que és la que s'ha conservat més bé.

Fa 150 m de llarg i uns 3 m d'ample i esta precedida d'un fossat i reforçada per tres bastions i diversos parapets. El recinte va ser destruït cap al 200 aC, tal vegada en el decurs de la Segona Guerra Púnica (218-201 aC), en que els ausetans es van enfrontar als romans, o potser durant la revolta ibèrica sufocada pel cònsol Marc Porci Cató l’any 195 aC.

El conjunt arqueològic del Montgròs es troba al municipi del Brull (Osona), dins el Parc Natural del Montseny. Està situat a una altitud de 759 metres sobre el nivell del mar, en una península sobre l’afrau de Muntanyà, força plana i envoltada d’una cinglera, que ofereix una excel·lent defensa natural de tots els cos-tats, llevat de l’oriental, accessible a través d’un estret istme en què, a l’època antiga, es va construir una fortificació. (font diba.cat)