Aiguafreda Sant Cebrià de la Mora Aiguafreda

Excursió per l'entorn d'Aiguafreda que sortint de la rotonda del centre de la població , on hi ha el punt d'informació turistica fa camí cap a la riera de Picamena i casa nova de St Miquel de Canyelles , allà s'enfila per la costa fins assolir la casa del Clot i l'ermita de St Cebrià de la Mora , punt més elevat de la ruta , fent el retorn pel sot del Pont , la Figuera , la Codina i en forta baixada tornar al punt d'inici de l'excursió.

Llocs d'interès del recorregut.

Casanova de Sant Miquel . Petit alberg situat al mig del Parc Natural del Montseny, a 5 km d'Aiguafreda. Està voltat de natura i és ideal per fer excursions pel Parc Natural. Té 5 habitacions, 12 places i es poden llogar en regim de fins a mitja pensió (sopar + dormir + esmorzar).
S'organitzen activitats: excursions guiades, "Sopant amb els estels" (taller d'astronomia amb sopar cassolà), "Bal a l'era" (concert de música folk del grup Semproniana), i moltes altres que podeu consultar a la nostra pàgina web.

El Clot de la Móra, Tagamanent
La masia del Clot, també anomenada el Clot de la Móra, apareix documentada al 1330, en una visita pastoral que fa el Bisbe Galzeran a l'església de Sant Cebrià de la Móra, on s'esmenta la doble distinció entre "dez Clot Superior" i "dez Clot Jussà", entre altres masos de la zona. En els fogatges del 1497 i el 1515 i 1553 tornaran a sortir referències sobre la masia, apareix citat, nombroses vegades "en Clot" i en algun moment s'esmenta el nom del propietari: Andreu Clot.
Tot i que no s'ha pogut documentar arquitectònicament, el segle XVIII també hauria estat un segle d'importants reformes al mas, construint-se els diversos annexes agrícola-ramaders. Al segle XIX trobem com a propietari a Marià Clot Cortada, i serà a partir del mateix segle que es documentarà una despoblació general de la zona. A mitjans del segle XX, amb les reformes documentades a Sant Cebrià, s'esmenta que al Clot només hi havia el pastor, i l'estat de l'edifici estava bastant degradat. La masia, actualment, encara està habitada.
Consta d'una planta rectangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les cantoneres visibles. La coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit. Aquest edifici central consta de planta baixa i pis i es troba fonamentat directament a la roca. En la seva façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 5 finestres de tamany desigual i disposades amb certa regularitat. Aquestes, presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és més senzill, planta baixa amb tres portes, dues amb llinda i brancals de pedra sorrenca i la de la dreta amb llinda de fusta. La coberta és més baixa i les finestres estan distribuïdes amb certa regularitat.
Davant del cos principal trobem un paller i un corral amb una coberta a una vessant seguint el pendent del terreny. L'era, és un gran espai empedrat que està formada per un paviment de lloses. I més avall trobem un pou, de planta circular, amb murs i coberta de paredat comú, com també les saleres per al bestiar. (El senyor dels Bertins)

Sant Cebrià de la Mora. Església romànica orientada a ponent, construïda amb pedra rogenca local. La part central és el cos primitiu, amb nau de quatre trams de volta apuntada i absis de casquet semiesfèric a l'interior i de planta semicircular a l'exterior, amb una finestra. Portalada de mig punt, del 1722, amb dues pedres allargades en funció de brancals. La coberta de la façana segueix la forma arrodonida. Dues capelles laterals tardo gòtiques, vers 1580, de volta de creueria, amb columnes rodones als angles de la nau principal. La capella del Nord té uns capitells senzills a les arrencades dels arcs, i a la del Sud no en té. El campanar, situat a l'angle Nord-oest, du gravada la data 1799 en una pedra. És quadrat, amb dos forats de campana. S'hi accedeix per una porta oberta a la capella Nord. L'escala està trencada a mitjana alçada.
A la dreta de l'absis s'obre la sagristia, que per fora anivella els murs Sud i Oest, anant a buscar el mig de l'absis. Té restes d'uns armaris a la paret, i d'un rentamans. Té una finestra oberta al Nord. A l'absis es veuen les restes d'uns encaixos a la paret que podrien correspondre a un retaule des de terra fins a 3,3 m d'alçada. L'ara de l'altar és una làpida funerària d'època moderna, força llegible.
A banda i banda de l'entrada, i fent cantonada amb les capelles, s'obren sengles altarets a la paret, amb un petit taulell sobresortint 40 cm, a 90 cm d'alçada. A la banda Nord i just al costat de la porta principal, una obertura elevada dóna pas del campanar al cor, desaparegut, que reposava sobre un arc pla, les restes del qual es veuen a sobre la porta en tota l'amplada de la nau. A sota d'aquest pas, un armari. (Viquipèdia)

Sant Isidre de la Figuera
Es troba a ponent de la Figuera, just en el camí que porta a aquesta casa. L’ermita en si és un edifici de 5 m de façana per 6,80 m de fons, orientat al sud-est, amb teulada a dues aigües d’eix perpendicular a la façana. Té adossada una sagristia de 3 m d’ample per 6 de fons. Està coronada per un petit campanar d’espadanya, actualment sense campana, situat just a sobre de la porta principal. L’edifici té unes cantonades treballades i sobta el fet que, al sostre de lloses, hi apareix una xemeneia. La sagristia té una petita finestra a la banda oest. La porta de l’ermita és de llinda plana, sense cap inscripció i fa 1 m d’ample per 1,80 m d’altura.
El creixement de l’aristocràcia dels masos té a la Móra una expressió molt clara en la construcció, a principis del segle XVII, de l’ermita dedicada a sant Isidre, propietat de la Figuera. Sant Isidre (Madrid, 1082-1172) va ser beatificat al 1619 i canonitzat al 1622; la seva popularització es pot vincular al creixement del poder dels masos durant el segle XVII. D’aquesta manera la seva figura es va associar a la protecció del món agrari i, a partir de la seva canonització, el seu culte s’expandeix per la nostra terra. (blog Francesc Roma)

Sant Salvador d'Avencó . Enmig d'una zona urbana , prop de la riera que li va donar el nom s’alça l’ermita de Sant Salvador; en la seva qualitat de capella rural, mai ha tingut sagrera [terreny sagrat, habitualment d’unes trenta passes, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades ], aquesta circumstància ha propiciat que estigui quasi enganxada als edificis veïns, tant al costat del mati, com a la part posterior.
La Capella de Sant Salvador de l’Avencó , surt esmentada el 899 en l’acta de consagració de l’antiga parròquia de Sant Martí. Una escriptura del 1154 parla de l'església de Sant Salvador prop d'un torrent en època de pluges.
Està construïda amb carreus grossos d'arenosa vermellosa i formada per una nau capçada a llevant per un absis rectangular coberta per una volta de canó. Un campanar d'espadanya sobre la façana de mig jorn embelleix la porta de la façana principal. L'habitual porta lateral dels monuments romànics està tapiada.
És un edifici rectangular amb l’antiga porta a migdia i la moderna a ponent; ha estat restaurada i s’hi celebra el culte en dates i ocasions puntuals. La manca – angoixant de preveres - ajuda poc pel que fa al manteniment de l’activitat i la pràctica religiosa en moltes de les nostres ermites, capelles, i esglésies. És una paradoxa tràgica que quan els habitants de l’indret eren pocs, llocs com Sant Salvador eren plens de vida, i avui quan està envoltada de modernes edificacions residencials, puguem sentir-nos satisfets pel sol fet de mantenir l'edifici dempeus. (blog Conèixer Catalunya)