Aiguamolls de l'Empordà

Entre Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador, seguint la carretera C68, trobem l'aparcament i el punt d'informació dels Aiguamolls de l'Empordà.
En el punt d'informació, molt amablement, us donaran un mapa de la zona i us vendran el tiquet per poder obrir la barrera de la zona d'aparcament quan marxeu. El preu és de 5 €. La recaptació es destina a tasques de conservació del parc.
Tal com ens ha recomanat l'informador, seguim els itineraris 1 i 2. En els tres quilòmetres d'aquest recorregut que finalitza a la platja, trobem fins a 10 aguaits que ens permeten observar una gran varietat d'aus actuant dins el seu hàbitat natural.
Tot just començar, a la zona de prats, ens trobem la natura en plena efervescència: desenes de nius de cigonyes gegants, alguns encara a mig fer. Unes cigonyes covant, emetent el claqueig que les caracteritza, d'altres col·locant les darreres branquetes als nius, altres volant amb el coll estès mostrant l'impressionant plomatge blanc en contrast amb el bec vermell, ...
Tot i que podríem estar-nos hores contemplant aquest espectacle, continuem el camí vers les zones inundables, farcides d'aguaits, situats al voltant dels llacs, des dels quals podem observar corbs marins, bernats pescaires, incomptables varietats d'ànecs, cignes, polles d'aigua, ...
Sense adonar-nos-en, arribem a la platja, on està prohibit l'accés els mesos d'abril i juny a causa del fet que molts animalons hi fan niu. Com encara som a mitjans de març decidim aprofitar per veure si veiem res d'interessant, però res, només algun ocell volant per sobre del mar.
Passem per l'aguait de la Rogera i quan, 1 km més enllà, volem enllaçar amb l'itinerari 4, ens trobem que està inundat per les nombroses pluges d'aquests darrers mesos. Continuem endavant fins a arribar a un càmping, que travessem per poder accedir altra vegada al parc. Visitem els aguaits de l'estany Europa i continuem. Encara ens queden 3 km més per arribar al punt de partida.
Un itinerari que val molt la pena, tot i que, per a qui no vulgui caminar gaire, jo destacaria principalment els tres primers quilòmetres de recorregut.