Aiguaviva, El Montmell, Baix Penedès: Cova de l'Olla (o Cova del Sumoi)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.09 mi
- Elevation gain
- 728 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 728 ft
- Max elevation
- 2,046 ft
- TrailRank
-
83
4.4
- Min elevation
- 1,385 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 3 hours 58 minutes
- Coordinates
- 877
- Uploaded
- March 9, 2013
- Recorded
- March 2013
near El Pla de Manlleu, Catalunya (España)
Viewed 17676 times, downloaded 560 times
Trail photos
Itinerary description
El punt de sortida i arribada d'aquest itinerari el tenim a Aiguaviva, nucli agregat al Montmell, a l'extrem nord del Baix Penedès, a tocar de l'Alt Camp i de l'Alt Penedès.
De sempre ens ha cridat l'atenció el seu aspecte allargassat, com d'un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l'església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre.
Anirem a visitar un dels tresors amagats d'aquestes contrades, la Cova de l'Olla, que com veureu ha superat les expectatives.
Abans de fer l'itinerari circular, però, fem una curta escapada en direcció nord est per arribar-nos a l'avenc més proper, l'Avenc de Pinyerets de Baix o d'Aiguaviva. Estem en zona de karst i per tant bon lloc per trobar avencs i coves. Arribats a la boca de l'avenc, a costat mateix del camí, quedem decepcionats, doncs està quasi tapada del tot per troncs secs i malesa, una llàstima. Per tant, encara que el camí és agradable (i un pel sorprenent, ja que passem pel que semblen restes de voreres d'una urbanització que afortunadament no va arribar a ser), no és especialment recomanable la seva visita (una altra cosa, és fer un recorregut dedicat que arribi als altres avencs de la Torre del Milà una mica més allunyats, com el de Pinyerets de Dalt, de Cambretes, Saumell, Antistiana o Victòria, el més gran).
Ara sí. Sortim d'Aiguaviva passant pel costat de la Casa Gran (amb l'antic molí a l'altre banda), la bassa i de les dues fonts (la del Lleó i la Major o de la Mina). S'entén d'on li ve el nom al poble! Majestuós, el freixe d'Aiguaviva, arbre monumental, s'aprofita d'aquesta humitat. Un caminet ens porta fins la carretera a la Juncosa que seguim uns 400 metres (una opció seria baixar i passar pel costat de les vinyes) i ens desviem a l'esquerra quan arribem a un cartell del tristament difunt Departament de Medi Ambient. Passem també per costat de vinyes i anem a parar al Torrent de San Marc, on girarem a l'esquerra i el seguirem fins arribar a la Cova. Hem tingut sort, doncs degut a les pluges de la darrera setmana el torrent no va pas sec. La pista que va pel fondo, al costat del torrent, és un altre dels atractius de la passejada d'avui. A trossos ombrívol, aquest fondo arriba fins a Sant Jaume dels Domenys i fa de molt bon passar.
Només començar a caminar-hi, trobem a l'esquerra unes restes circulars d'un forn de calç, però 300 metres més endavant, també a l'esquerra, però a l'altre banda del torrent, hi ha unes restes molt més ben conservades d'un forn de calç. Arquitectura molt singular.
I uns 15 minuts més endavant, passat un gir del camí, a la dreta hi veiem un amuntegament de pedres que ens indica el corriol de pujada fins la Cova (que no es veu des de baix). Aquests poc més de 100 metres fins la cova és l'únic tros difícil de l'itinerari, sobre tot si el terra està mullat com avui (situació poc habitual).
I arribem a la cova. L'entrada principal està mig amagada, amb un arbre caigut, però tot i així és de fàcil accés. Un cop dins, veiem la cambra principal que ja coneixíem de fotografies que havíem vist. Magnífica. Si anem cap a la dreta, fem cap a una boca que hi ha una mica per sobre de per on hem entrat. De “dimensions molt humanes” no és gens d'estranyar que s'hi ha trobat ceràmica de l'eneolític, de l'edat del bronze i de la primera edat del ferro (suposem que una de les troballes va ser l'olla que ha donat nom a la cova, no?). En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se'l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!
Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.
Anant primer cap a baix, amb un desnivell no massa gran d'uns 10 metres, passem per unes formacions d'estalactites i estalagmites fantàstiques. Hi trobem una forma, que creiem caprici de la natura, que sembla nen amb una panxa una mica inflada. Hi veiem estalagmites que s'estan començant a formar al terra, però la gran sorpresa ve a baix de tot, en un espai absolutament acollidor (encara que una mica humit), on a la pared hi veiem dibuixada una petita creu amb pintura negre que ens recorda a símbols esquemàtics similars que hem vist a l'Abric de Can Ximet o al Mas d'en Ramon d'en Bessó. Al seu voltant hi veiem formes indefinides també amb tint negre. Esperonats per aquesta visió, anem mirant per les parets i el sostre de la cavitat i hi veiem d'altres possibles figures amb tint negre i d'altres, semblants a les restes de l'Abric de la Baridana, per exemple, de color ocre vermellós més difós.
En tot cas, siguin el que siguin, cal anar en compte i no fer-hi cap manipulació per petita que sigui.
Abans de sortir, ens dirigim a una altre petit espai que queda una mica arraconat més enllà de la boca superior de l'avenc. Un petit llac natural al voltant d'una columna. Sembla un espai que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera (bé, pot-ser que aquí exagerem una mica ...). En deixem constància fotogràfica.
I a banda d'aranyes i de molts petits insectes, també hi veiem una ratapinyada, el veritable propietari de la cova.
Aquest cop, us tornem a repetir que aneu amb compte i màxim respecte. Fins i tot, més que d'altres vegades, doncs l'entorn és molt fràgil. Al sostre, al terra, als costats, cal anar amb molt de compte de no fer res malbé. I gaudiu del lloc!
En aquest punt i davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.
Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l'ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.
Per fer el camí circular, ara hem girat a la dreta i després hem seguit el Fondo de les Fontanilles. Si fa calor, us recomanem de refer el mateix camí de per on hem vingut, el Torren de san Marc, més ombrívol i variat. La tornada avui la fem per espais que es van cremar, plens de romaní i de pins petits. Passem pel bosc de Piverd, creuem un coll a la Serra del Pi de Migdia i poc després ja tenim unes magnífiques vistes d'Aiguaviva, o no triguem a arribar després de passar per la pedrera.
Si és l'hora de dinar, al Restaurant el Celler d'Aiguaviva (977 26 81 04 ) on hi trobareu bona taula.
Un altre cop, abans d'acabar volem felicitar a Joan Domènech i Escofet, Gabriel Espuñes i Masachs i Fèlix Masachs i Suriol, autors del llibre Baix Penedès, 17 excursions a peu, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D'una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.
Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.
I això és tot per avui.
Per cert, si es va per feina, la ruta es pot fer en total en menys de dues hores.
Fins la propera, salut i botes.
Bloc nostre a ambotes.com.
De sempre ens ha cridat l'atenció el seu aspecte allargassat, com d'un carrer solitari al mig del camp, amb la imatge singular de l'església de Sant Pere amb un extrem, envoltat de vinyes i sota la protecció de la Serra de la Torre.
Anirem a visitar un dels tresors amagats d'aquestes contrades, la Cova de l'Olla, que com veureu ha superat les expectatives.
Abans de fer l'itinerari circular, però, fem una curta escapada en direcció nord est per arribar-nos a l'avenc més proper, l'Avenc de Pinyerets de Baix o d'Aiguaviva. Estem en zona de karst i per tant bon lloc per trobar avencs i coves. Arribats a la boca de l'avenc, a costat mateix del camí, quedem decepcionats, doncs està quasi tapada del tot per troncs secs i malesa, una llàstima. Per tant, encara que el camí és agradable (i un pel sorprenent, ja que passem pel que semblen restes de voreres d'una urbanització que afortunadament no va arribar a ser), no és especialment recomanable la seva visita (una altra cosa, és fer un recorregut dedicat que arribi als altres avencs de la Torre del Milà una mica més allunyats, com el de Pinyerets de Dalt, de Cambretes, Saumell, Antistiana o Victòria, el més gran).
Ara sí. Sortim d'Aiguaviva passant pel costat de la Casa Gran (amb l'antic molí a l'altre banda), la bassa i de les dues fonts (la del Lleó i la Major o de la Mina). S'entén d'on li ve el nom al poble! Majestuós, el freixe d'Aiguaviva, arbre monumental, s'aprofita d'aquesta humitat. Un caminet ens porta fins la carretera a la Juncosa que seguim uns 400 metres (una opció seria baixar i passar pel costat de les vinyes) i ens desviem a l'esquerra quan arribem a un cartell del tristament difunt Departament de Medi Ambient. Passem també per costat de vinyes i anem a parar al Torrent de San Marc, on girarem a l'esquerra i el seguirem fins arribar a la Cova. Hem tingut sort, doncs degut a les pluges de la darrera setmana el torrent no va pas sec. La pista que va pel fondo, al costat del torrent, és un altre dels atractius de la passejada d'avui. A trossos ombrívol, aquest fondo arriba fins a Sant Jaume dels Domenys i fa de molt bon passar.
Només començar a caminar-hi, trobem a l'esquerra unes restes circulars d'un forn de calç, però 300 metres més endavant, també a l'esquerra, però a l'altre banda del torrent, hi ha unes restes molt més ben conservades d'un forn de calç. Arquitectura molt singular.
I uns 15 minuts més endavant, passat un gir del camí, a la dreta hi veiem un amuntegament de pedres que ens indica el corriol de pujada fins la Cova (que no es veu des de baix). Aquests poc més de 100 metres fins la cova és l'únic tros difícil de l'itinerari, sobre tot si el terra està mullat com avui (situació poc habitual).
I arribem a la cova. L'entrada principal està mig amagada, amb un arbre caigut, però tot i així és de fàcil accés. Un cop dins, veiem la cambra principal que ja coneixíem de fotografies que havíem vist. Magnífica. Si anem cap a la dreta, fem cap a una boca que hi ha una mica per sobre de per on hem entrat. De “dimensions molt humanes” no és gens d'estranyar que s'hi ha trobat ceràmica de l'eneolític, de l'edat del bronze i de la primera edat del ferro (suposem que una de les troballes va ser l'olla que ha donat nom a la cova, no?). En la poca informació que hem trobat sobre aquest esplèndid indret se'l cataloga com un possible santuari iber. I tant que podia ser un santuari!
Però gràcies als frontals que portàvem, vàrem aprofita per a fer una visita el més detallada possible als 40 metres de recorregut aproximat a la cova, i part del resultat el podeu veure en les fotografies que adjuntem i que no havíem vist abans.
Anant primer cap a baix, amb un desnivell no massa gran d'uns 10 metres, passem per unes formacions d'estalactites i estalagmites fantàstiques. Hi trobem una forma, que creiem caprici de la natura, que sembla nen amb una panxa una mica inflada. Hi veiem estalagmites que s'estan començant a formar al terra, però la gran sorpresa ve a baix de tot, en un espai absolutament acollidor (encara que una mica humit), on a la pared hi veiem dibuixada una petita creu amb pintura negre que ens recorda a símbols esquemàtics similars que hem vist a l'Abric de Can Ximet o al Mas d'en Ramon d'en Bessó. Al seu voltant hi veiem formes indefinides també amb tint negre. Esperonats per aquesta visió, anem mirant per les parets i el sostre de la cavitat i hi veiem d'altres possibles figures amb tint negre i d'altres, semblants a les restes de l'Abric de la Baridana, per exemple, de color ocre vermellós més difós.
En tot cas, siguin el que siguin, cal anar en compte i no fer-hi cap manipulació per petita que sigui.
Abans de sortir, ens dirigim a una altre petit espai que queda una mica arraconat més enllà de la boca superior de l'avenc. Un petit llac natural al voltant d'una columna. Sembla un espai que ja hagués volgut per a ell en Ludwig II de Baviera (bé, pot-ser que aquí exagerem una mica ...). En deixem constància fotogràfica.
I a banda d'aranyes i de molts petits insectes, també hi veiem una ratapinyada, el veritable propietari de la cova.
Aquest cop, us tornem a repetir que aneu amb compte i màxim respecte. Fins i tot, més que d'altres vegades, doncs l'entorn és molt fràgil. Al sostre, al terra, als costats, cal anar amb molt de compte de no fer res malbé. I gaudiu del lloc!
En aquest punt i davant dels interrogants que ens plantegem respecte a la divulgació de llocs com aquest, fem 100% nostres les paraules de Rafael López-Monné que veiem reproduïdes en el darrer exemplar de la revista Descobrir: “Personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat només es combaten amb cultura, la civilització i la passió”.
Cal baixar. Aquests poc més de 100 metres costen més de baixar que de pujar, i alguna culada ho demostra, però l'ànim està molt aixecat després del que acabem de visitar i en un tres i no res estem a baix.
Per fer el camí circular, ara hem girat a la dreta i després hem seguit el Fondo de les Fontanilles. Si fa calor, us recomanem de refer el mateix camí de per on hem vingut, el Torren de san Marc, més ombrívol i variat. La tornada avui la fem per espais que es van cremar, plens de romaní i de pins petits. Passem pel bosc de Piverd, creuem un coll a la Serra del Pi de Migdia i poc després ja tenim unes magnífiques vistes d'Aiguaviva, o no triguem a arribar després de passar per la pedrera.
Si és l'hora de dinar, al Restaurant el Celler d'Aiguaviva (977 26 81 04 ) on hi trobareu bona taula.
Un altre cop, abans d'acabar volem felicitar a Joan Domènech i Escofet, Gabriel Espuñes i Masachs i Fèlix Masachs i Suriol, autors del llibre Baix Penedès, 17 excursions a peu, Azimut Comarcal Senderisme 8, Cossetània Edicions. Bon llibre! D'una de les rutes, la 16, hem tret moltes informacions que ens han servir per la present.
Igualment, felicitem a Espeleobloc, que en temes de coves i avencs són tot un referent de primer nivell.
I això és tot per avui.
Per cert, si es va per feina, la ruta es pot fer en total en menys de dues hores.
Fins la propera, salut i botes.
Bloc nostre a ambotes.com.
Waypoints
Religious site
Lake
Fountain
Tree
Intersection
Cave
Ruins
1,514 ft
Cova de l'Olla (Possibles Pintures Rupestres)
Cova_de_l'Olla_(Possibles_Pintures_Rupestres)
Photo
Comments (16)
You can add a comment or review this trail
Gracias a tu ayuda pude visitar este lugar. Me impresionó muchísimo. Yo también pienso que mantener estos lugares en el anonimato no es lo correcto, ya que si tienes la posibilidad de visitarlos es cuando más se valoran.
Hola agui80! Tu comentario nos satisface doblemente, por un lado que te impresionara el entorno como a nosotros, y por otro que compartas el que no se deben esconder estos lugares. Cuantos más los visitemos y seamos completamente respetuosos con el entorno, todos salimos ganando. Un abrazo, salut i botes.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Cal dir de la ruta que es fàcil, esta ben marcada però no te gaire interes i quasi tot es per pistes. Excepte la Cova de l'Olla i el tram per arribar, el tram es por posar com a moderat i la cova es una autentica passada. Val la pena fer la ruta nomes por aquest punt. Vam trigar 2 hores 30 minuts, ja estan inclosos els 30 minuts aprox. que vam estar a dins de la cova. També vam veurà al propietari de la cova, la ratapinyada.
Hola salva007! Gràcies pel comentari. Trobar indrets com aquesta cova permet de pensar que encara hi han un bon grapat de llocs mereixedors de ser visitats i que encara no coneixem. Gràcies a Wikiloc, entre tots, en podem gaudir. Salut i botes.
La cova de l´Olla es una passada, val la pena la seva visita. https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/aiguaviva-el-montmell-baix-penedes-cova-de-lolla-o-cova-del-sumoi-4094614#wp-4094625/photo-1976322
Sí senyor! Ho compartim totalment!
Ara els que la visitem hem de demostrar el nostre grau de civilització fent que la nostra presència no es noti gens, que la cova segueixi igual de meravellosa i que la ratapinyada segueixi sent la veritable propietària de la mateixa.
Salut i botes. https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/aiguaviva-el-montmell-baix-penedes-cova-de-lolla-o-cova-del-sumoi-4094614#wp-4094625/photo-1976322
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Gracias por compartir esta ruta, ya que aunque el camino es muy conocido por los que practicamos el mountain bike por la zona, desconocía la presencia de la cueva. Y la verdad es que merece la pena visitarla.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Avui hem fet la ruta, un pel diferent per pujar al Puig Cabirol, i sense anar al l'Avenc de Pinyerets de Baix o d'Aiguaviva. Desde el Puig Cabirol hi han molt bones vistes!!!.
Gràcies per compartir!!!
Us deixo l'enllaç de la variant passant pel Puig Cabirol:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6074466
Merci a vosaltres i felicitats per la variant!
Salut i botes.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta facileta i curta per fer una matinal. El poble d'Aiguaviva es molt maco i en un entorn magnific. La Cova és molt interessant de veure i ens ha encantat. Una opció seria fer la ruta del revès perquè el tros final es més pesadet doncs hi tocava molt el sol.
Moltes gràcies Pep B.!
Coincidim plenament amb els teus comentaris. Aiguaviva, una petita sorpresa. La Cova una petita gran meravella. I trams amb molta exposició al sol de tornada... Com dius, una opció és fer-ho del revés... o no fer-la circular... o la variant que ens va compartir en josep.gps.
Salut i botes i Montmell.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Passeig ben senzill.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta perfecte per iniciar-se en el món del senderisme, bastant fàcil de seguir. La part més complicada és la pujada fins la cova, però la experiència ho recompensa amb escreix. Si es té sort i s'està atent, és possible veure algun cabirol poc després de començar la ruta.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Avui hem fet l'excursió, molt agradable, la major part és per pista i corriols encara que pocs, la pujada a la cova de les olles molt bé, sempre que no hagués plogut el dia abans, ja que la pujada en sec perfecta però en mullat caldria anar amb molt de compte de no relliscar. la cova espectacular, val la pena veure-la i entretenir-se mirant les estalactites i estalacmites, recons i revonets hem vist un ratpenat dormint, ens ha deixst fotografiar-lo sense cap problema, ha pasat de nosaltres
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Com sempre les vostres rutes, genial. Em gaudit de la cova. Fa molts dies que no plou, cap problema amb les relliscades. En la pujada a la cova s'ha d'anar amb compte on poses els peus.
Gràcies per compartir-la!!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Very nice route, with spectacular caves de l'Olla.