Aiguaviva (Gironès) - Ermita de Sant Roc. Circular pels boscos d'Aiguaviva.

Una molt agradable passejada per Aiguaviva i el seu límit amb el terme de Vilablareix, per bonics camins i corriols i per una zona majoritàriament ombrívola.
Deixem el cotxe a l'aparcament de la Zona esportiva municipal d'Aiguaviva.
Poc després ja ens endinsem al bosc i ja no el deixarem en gairebé tota la ruta.
Els agradables camins i corriols ens porten a travessar el Bosc d'en Bellsolà, el Bosc d'en Mates, el d'en Tixer...
Arribant al Riu Marroc (o Masrocs), ens trobem amb un bonic pont de pedra i al seu costat les ruïnes d'un molí fariner.
Més amunt una resclosa, que servia per subministrar aigua al molí ara enrunat.
Anem a parar a un tram d'una Via Verda, la seguim i en arribar a una pista asfaltada, girem cap a la dreta. Aquesta pista ens porta fins a la barriada de Masrocs, amb casses disseminades.
Finalment, arribem a Sant Roc, que està situada ja dins del terme de Vilablareix. És un edifici d'una nau i absis semicircular, amb una porta de llinda monolítica oberta a la façana de ponent, on també hi ha una finestra gòtica, un petit ull de bou i un gran campanar d'espadanya de dos ulls. Presenta restes del segle XV, tot i que les parts altes dels murs daten dels segles XVIII-XIX. Ha estat abandonada durant molts anys i parcialment enrunada, sols es mantenia l'espadanya en peu. L'aspecte actual respon a la restauració de l'any 2002.
Continuem, passem pel costat d'uns camps i anem a parar al Mas de Can Vilosa, ara tancat.
Passat el mas en camí ens portarà, de nou, a travessar la Riera de Masrocs i, al costat seu podem veure les restes del Pou de Gel de Masrocs, un gran pou al qual li falta tota la coberta.
I després d'una moderada pujada anem a parar a on tenim el cotxe, però abans de donar per acabada la caminada, aprofitem per acostar-nos fins a l'església de Sant Joan d'Aiguaviva, que és allà mateix.