Aigüestortes: Planell d'Aigüestortes-Planell Gran-Prats d'Aiguadassi-Estany Llong-Estany Redó (Parc Nacional-Alta Ribagorça)

Aigüestortes: Planell d'Aigüestortes-Planell Gran-Prats d'Aiguadassi-Estany Llong-Estany Redó (Parc Nacional-Alta Ribagorça)

Ruta circular clàssica pel sector d'Aigüestortes al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Comencem la ruta al Planell d'Aigüestortes on arribem en el taxi 4x4 que presta el servei des de la població de Boí ja que, a l'estiu, no es pot passar amb vehicle propi des de l'aparcament de la Palanca de la Molina.

El servei de taxi ens deixa al Planell d'Aigüestortes (1.828 metres), just al davant de la caseta d'informació del parc. Des d'aquí, seguim la ruta senyalitzada que travessa la Vall de Sant Nicolau en paral·lel al riu homònim.

En uns quinze minuts arribem al Pont de Morrano (1.824 metres), on comença l'itinerari adaptat que farem a la tornada. En tot aquest tram el riu baixa amb poca força i sembla que vulgui jugar serpentejant pels prats verds i amagant-se entre les mulleres i els boscos de pi negre.

Seguim pel camí, còmode i d'ascens molt progressiu, gaudint d'un entorn magnífic, envoltats d'aigua i prats verds fins arribar al Planell Gran (1.865 metres), amb la Font del mateix nom que es nodreix de les aigües que neixen a una tartera del vessant solell de la vall.

Més endavant passem per la Font del Forn de la Pega i, de seguida, arribem als Prats d'Aiguadassi (1.897 metres), on quedem embadalits. És el darrer planell abans de començar la pujada als estanys. Al fons dels prats, per l'esquerra s'amaga el refugi de la Centraleta, que es manté obert quan es tanca el refugi de l'Estany Llong. Per la dreta també veiem els cims de les Agulles de Dellui, el Tossal de la Muntanyeta (2.769 metres) i el Pic de Subenuix (2.890 metres).

Acabat el Planell d'Aiguadassi, iniciem la pujada als estanys. Passem molt a prop del Refugi de la Centraleta i, en poca estona, som al Refugi de l'Estany Llong (1.987 metres), on pararem a la tornada. Aquí el camí es fa més costerut i pedregós fins arribar a l'Estany Llong, amb un dels entorns més bonics del Pirineu.

L'Estany Llong (2.000 metres), és allargat i en forma de mitja lluna, A la praderia del fons es concentra el bestiar per pasturar a l'estiu. En el sentit de la marxa, per la nostra dreta veiem un extens bosc de pi negre i neret, ara sense flors. Per la banda esquerra no hi ha bosc, només tarteres i matolls d'ussona per tot arreu. Al fons veiem el Portarró d'Espot, que s'obre entre el Pic del Portarró (2.736 metres) i l'Agulla del Portarró (2.678 metres) que tanquen la vall per l'est.

Després d'un petit descans per fer l'entrepà, seguim la ruta senyalitzada amb estaques de color groc que, en aproximadament una hora, ens deixa a l'Estany Redó. Aquest tram entre els dos estanys és el mes costerut, però no presenta cap dificultat especial, més enllà de salvar un desnivell de poc més de 100 metres per un corriol pedregós i irregular. El trajecte, les vistes sobre la vall i l'Estany Llong així com l'entrada a l'Estany Redó compensen, amb escreix, l'esforç invertit.

L'Estany Redó (2.110 metres) és un estany petit, però preciós, d’aigües netes i fredes. Al fons, si ens fixen, veiem una cascada que baixa des de la carena que uneix el Gran Tuc de Colomers amb el Portarró.

Aquí tornem a descansar una bona estona, per gaudir de l'entorn i fer algunes fotos. Després, sense presses, iniciem el retorn a l'Estany Llong però, abans d'arribar, ens desviem una mica a la dreta per acostar-nos a la cascada que, en aquesta època de l'any ja no va tan exuberant com a la primavera.

Arribem finalment a l'Estany Llong i seguim pel mateix camí d'anada fins el refugi guardat de l'Estany Llong on parem a fer una cervesa, que entra d’allò més bé.

Retornem al camí i seguim baixant fins el pont de Morrano on, ara si, ens desviem per fer l'itinerari adaptat que, per uns 450 metres de ponts i passarel·les de fusta sobre els meandres del riu, travessa un bosc de pins negres i avets, abans d'arribar a la petita presa de Sant Esperit i tornar-nos al Planell d'Aigüestortes.

Mentre esperem el taxi que ens tornarà a Boí, aprofitem per acostar-nos al Mirador de Sant Esperit, on gaudim de vistes espectaculars sobre la Vall de Sant Nicolau i, avui, també sobre una gran tempesta que està descarregant sobre la Vall de Boí. El mirador és al damunt d'una roca polida per la glacera que baixava per aquesta vall, milers d'anys enrere. Al nord veiem la Vall de Contraix i, més a l'est, els contraforts del Portarró d'Espot, coll de muntanya que comunica aquest part del parc amb l'Estany de Sant Maurici. A l'oest veiem l'Estany de Llebreta i, al sud, la Ribera de Llacs. Tot està cobert per grans boscos de pi negre que, a partir de certa altura, desapareixen per donar pas als prats i les roques.

Afortunadament, quan nosaltres arribem a Boí, la tempesta ja ha marxat i podem aprofitar per fer algunes fotos de l'Església romànica de Sant Joan i de l'entorn.

Magnífica circular per un sector de l'únic Parc Nacional que tenim a Catalunya. Paisatges encisadors on quedem bocabadat a cada pas que donem. Val la pena anar i "perdre" el temps gaudint de tot el que vas trobant. A més, aquesta ruta és molt més assequible físicament que la majoria d'excursions que es poden fer en altres parts del parc, amb desnivells més exigents per arribar als racons més bonics.

Tot plegat, un plaer pels sentits.

Salut i bona caminada !