Aitona - Ruta de Serra Brisa

CAT

La ruta surt del pàrquing del Pavelló Municipal d´Aitona, seguint les indicacions de la Serra brisa, es en sentit contrari a les agulles del rellotge i està pensada per poder gaudir de les vistes panoràmiques del seu entorn.
Aquest itinerari passa per l’Església de Sant Antolí davant de l´Ajuntament, i arriba fins a l'Ermita de Sant Joan de Carratalà.

Informació de gencat.cat

ESGLÉSIA DE SANT ANTOLÍ
Església de tres naus de la mateixa alçada, encara que més estretes les laterals. Al creuer s'alça una cúpula semiesfèrica nervada que, exteriorment, es tradueix en un cimbori poligonal. La nau central es capçada per un absis pentagonal. La façana, d'estil barroc, està flanquejada per dues torres quadrangulars, una d'elles inacabada. La portalada, d'arc de mig punt, esta emmarcada per una rica decoració amb columnes, volutes i imatges; per sobre hi ha un rosetó i una motllura decorativa que va d'un costat a l'altre de la façana. La façana acaba en una forma triangular amb una creu al vèrtex.

L'església de Sant Antolí va ser construïda al segle XVIII i es va fer servir la pedra del castell d'Aitona.
Al Juliol de 1936, l'església va ser assalta varies vegades i es van destruir els altars, els confessionaris, les voltes,... Durant aquesta època, l'edifici es va fer servir com a magatzem i com a taller de cotxes i camions.

COVA DEL PARE PALAU
Es tracta d'una petita balma on el Pare Francesc Palau passava llargues temporades. Se situa als afores del poble, a un quilòmetre de distància al sud-oest del nucli urbà de la població, sortint per la carretera LP-7041 d'Aitona a serós, seguint pel camí a mà dreta i la bifurcació que porta cap a la cova. El terreny és propietat de les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes, amb domicili a Aitona.
La cova es conforma a partir de l'alternança de capes de gresos i lutites i és el tancament natural d'un entrant rocós al peu d'una vessant. Tot i que la cova tenia diferents espais, el Pare Palau feia una vida gairebé ermitana; amb un espai per dormir i un petit foc per escalfar el menjar.
El fet que hagi estat un espai tan important pel Beat ha fet que el culte s'hagi incrementat en aquest espai fins a convertir-se en un santuari marià. Per poder acollir i donar resposta a l'interès general, varen construir-se nous espais. Des dels anys vuitanta, hi ha un centre de retirament espiritual que fa funcions d'espai de trobada i recolliment. Consta d'una esplanada per actes religiosos, una casa, l'oratori de Joan de la Creu i una sala polivalent.
La millor prova de la condició de lloc de pelegrinatge que ha assolit la cova, és la quantitat d'activitats anuals dedicades al creixement humà i espiritual que s'hi organitzen.

Sobre tot en els darrers anys, la cosa s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge molt significatiu, tant per escolars dels col·legis del Pare Palau, com per a les germanes de la Congregació. També està obert al públic general, ja que s'organitzen diversos recessos i activitats d'autoconeixement.

CASTELL DE CARRATALÀ
Dalt d'un turó situat al costat de l'església de Sant Joan de Carratalà, a un quilòmetre d'Aitona, estava situat el castell de Carratalà. Es correspondria a una fortificació amb un nucli d'hàbitat d'època andalusina (com el topònim "qala" indica). Amb la conquesta cristiana s'aprofita l'emplaçament amb la mateixa estructura de fortalesa amb nucli d'hàbitat.
La planta del conjunt seguiria l'orografia de la plana situada dalt del turó. Es conserven algunes restes en planta però la resta d'estructures es conserven al subsòl.
Al sud-oest de les restes del castell hi ha l'església de Sant Joan de Carratalà, construïda als segles XIII-XIV.

L'origen del topònim Carratalà cal cercar-lo en la forma àrab qala, que es refereix a un tipus de fortalesa que té associat un nucli d'hàbitat. La primera menció al castrum de Calaterra és del 1120, amb motiu de la convinença a què arribaren el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i l'alcaid de Lleida Ibn Hilal, per la qual el segon concedí diversos castells al comte a canvi de la seguretat del districte andalusí de Lleida. El 1133 el lloc consta a mans dels Cervera i més tard fou un domini del capítol de la catedral de Lleida. Després de l'expulsió dels musulmans, al començament del segle XVII, el nucli de Carratalà restà despoblat.
Pel que fa a l'església de Sant Joan, la primera menció documental data del 1168, quan en l'Ordinatio ecclesiis Ilerdensis es menciona l'ecclesiam de Calaterra. A les dècimes papals de 1279-80 s'esmenta el vicario de Calaterrano. Segurament, amb l'expulsió dels moriscos l'any 1610, el lloc de Carratalà quedà definitivament despoblat i l'església es convertí llavors en ermita.

SANT JOAN DE CARRATALÀ
L'església de Sant Joan de Carratalà es troba al sud del conjunt de tossals que reben aquest nom situats entre la població d'Aitona i la Vall de Grau.
Es tracta d'un edifici d'una sola nau, amb coberta de volta de canó de perfil apuntat reforçada per dos arcs torals. La nau és capçada a ponent per un absis semicircular, de la mateixa amplada que la nau, a la qual s'obre a través d'un dels arcs torals de la volta que arrenca de dues pilastres semicirculars adossades als murs laterals. Una part de la nau és nova, ja que l'església devia quedar inacabada. La finalització de la nau podria tenir a veure amb la data de 1955 que apareix a la porta situada a la façana de llevant.
A la façana nord hi ha una finestra de doble esqueixada, de llinda retallada, del mateix tipus que la finestra que s'obre a l'absis. Al costat sud de la nau s'obre una capella rectangular que podria haver estat afegida posteriorment.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat del ràfec, format per una motllura bisellada suportada per un fris de permòdols llisos.
El parament és a base de carreus escodats en els quals s'hi aprecien marques de picapedrer i això permet conèixer la cronologia de l'edifici. Aquesta església forma part del grup d'esglésies construïdes a les terres de ponent entre la fi del segle XIII i inicis del XIV. Aquests edificis són fidels a l'estil romànic quan ja s'està implantat el gòtic.

La primera menció documental d'aquesta església data de 1168. La qual cosa posa de manifest que entre la població musulmana dominant en aquella època (i fins el segle XVII) hi havia una comunitat de nous colons en aquell indret.

L'expulsió dels moriscos l'any 1610 degué deixar definitivament despoblat el lloc de Carratalà, i l'església es convertí llavors en una ermita.
La part davantera és un afegit, segurament del segle XIX. La façana va caure el 1955 i es va refer de nou.

CAST

La ruta sale del parking del Pabellón Municipal de Aitona, siguiendo las indicaciones de la Serra brisa, es en sentido contrario a las agujas del reloj y está pensada para poder disfrutar de las vistas panorámicas de su entorno.
Este itinerario pasa por la Iglesia de Sant Antolí frente al Ayuntamiento, y llega hasta la Ermita de San Juan de Carratalà.