Ajuntament de St Martí Grau del Cerdà Església de St Martí Grau d'en Tresquarts

Excursió que sortint i acabant a l'Ajuntament de sant Martí de Centelles fem camí cap al Pla de la Garga i l'Església parroquial de Sant Martí sota mateix de la cinglera del Castell de Centelles, fent el camí de pujada pel Grau del Cerdà a tocar del Mas del mateix nom i lloc on va neixer l'Ildefons Cerdà, l'artifex de l'aixample barceloní, que ens espera per saludar-nos des del balcó del seu mas, actualment convertit en museu i centre de interpretació.
Seguim l'itinerari a prop d'una pedrera, sortim a la carretera de St Feliu a Centelles que seguirem un tros en direcció sud, passem per l'Església de St Martí i continuem fins el mas el Pou, i coll de can Taló que enllacem amb un tram de la Matagalls- Montserrat. Deixem el Pla de la Garga pel Grau d'en Tresquarts i tornem al punt de sortida.

Llocs d'interès del recorregut

Mas Cerdà
Es tracta d'un gran casal amb teulada a dues vessants i orientat al sud. L'alçada de l'edifici és considerable: planta baixa i dos pisos. L'edifici és molt regular i dóna una impressió de solidesa i austeritat alhora. Totes les cantoneres són de pedra treballada.

A la façana principal destaca un gran portal dovellat datat de l'any 1733. A banda i banda, a l'alçada del primer pis, hi ha dos esgrafiats mal conservats amb la mateixa data i amb un rellotge de sol. Damunt el portal hi ha un balcó de pedra treballada. Hi ha diferents masoveries i edificis auxiliars encerclats per nu clor tancat que procedeix del mas i que conforma dues llices.
Història
La primera documentació es remunta a l'any 1160. La masia patí diferents modificacions i l'actual estructura és la que es realitzà al segle XVIII. En aquesta masia nasqué l'enginyer Ildefons Cerdà l'any 1815 i l'heretà el 1851.
El segle passat s'allotjà durant un temps Jaume Balmes, molt amic de la família.
El cognom Cerdà s'extingí amb les filles d'Ildefons Cerdà, passant la propietat a una família vigatana. Una placa a la façana principal perpetua el record de l'urbanista, realitzat pels amics de Centelles. El mateix Cerdà va fer realitzar algunes reformes, com per exemple la capella.

Sant Martí de Centelles

Sant Martí de Centelles és un municipi de la comarca d'Osona a la zona sud de la comarca afrontant amb el Vallès Oriental i el Moianès, a la conca del riu Congost i sota els cingles de Bertí. Té una extensió de 25,6 quilòmetres quadrats i dos nuclis urbans habitats. Sant Martí de Centelles, a la zona del Castell de Sant Martí, i l'Abella, emplaçada entre el riu Congost i els Cingles de Bertí.

La capital municipal és el barri de l'Abella, que es troba al costat de la carretera C-17 de Barcelona a Vic que passa pel municipi. Inclou també el nucli de Sant Martí de Centelles al costat de l'antic castell de Centelles.
La parròquia de Sant Martí o el sector de les Comes constitueix l'altra zona urbana del municipi. Tot i que estructuralment se segueix organitzant en base un poblament dispers, i les seves masies són força nombroses, moltes van ser deshabitades i altres es van convertir en cases de segona residència. Les masies més enlairades són el Fabregar i la Rovira dels Cerdans, mentre que la majoria dels masos habitats es troben al costat de la carretera de Sant Feliu de Codines com el Pujol, la Serra, la Viladevall, el mas Pou, mas Blanc, mas Aliguer i el grup de cases del Racó de la Font.

El Pla de la Garga i la parròquia de Sant Miquel Sesperxes també presentaran un hàbitat dispers amb masos com el Febrer, el Presseguer, el Montpar i diversos petits establiments rurals.

El municipi de Sant Martí de Centelles conforma el límit més meridional de la comarca d'Osona i està situat a la província de Barcelona. S'estén a la dreta del riu Congost, amb una extensió aproximada de 25,70 km², i amb una altitud sobre el nivell del mar de 722 m.

El terme està distribuït en diferents altiplans diferenciats: la part alta se centra en l'antiga parròquia de Sant Martí que ha donat nom al terme travessada per la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines (C-1413) i la part baixa centrada en el nucli de l'Abella i la parròquia de Sant Pere de Valldaneu que té com a límit el riu Congost.

L'ocupació humana es troba disseminada en els territoris de les parròquies de Sant Miquel i Sant Martí i el nucli de població està ubicat a la part baixa del municipi al costat del riu Congost i limitant amb la població d'Aiguafreda i la C-17.

La Creu del Pou
Aquesta creu es va aixecar poc després d’acabada la guerra per recordar un fets luctuosos de l’any 1937. La primera pista del que va passar ens l’aporta la inscripció que conté la mateixa creu:

“A la memòria de los asesinados por las tropas rojas el dia 12-2-1937 / J. TANTIÑA FEBRER / J. FEBRER FEBRER / I. ARGEMÍ FABREGAS / E. CASTELLAR CORS / J. NESPLE DORCA.”

Anna Gómez, en el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, relata els fets de la següent manera: el 19 de febrer de 1937, el comitè revolucionari de Centelles va pujar a Sant Martí a requisar bestiar i queviures de les cases de pagès i un veí, cansat d’aquesta mena d’abusos, va sortir amb una arma i va matar un membre del comitè. Els altres membres del comitè van marxar cap a Centelles i tot seguit es va difondre el rumor que a Sant Martí hi havia una revolta feixista de diversos terratinents.

Per aquest motiu, el 21 de febrer del mateix any es concentraren a Sant Martí els comitès de Centelles, de l’Abella, de Sant Feliu de Codines i d’altres poblacions, comitès que van agafar tots els homes de les cases que pogueren i els van afusellar a l’indret de la Creu del Pou.

Els morts foren Josep Nasplé Dorca, de 18 anys i masover de l’Aliguer, Josep Fabré Fabré, de 32 anys i del mas Presseguer, Joan Tentiñà i Fabré, de 45 anys i també del Presseguer, Isidre Argemí i Fàbregas, de 24 anys i de can Farigola, i Jaume Castellar Cors, de 21 anys i fill de Melcior Castellar del mas Pou. Les execucions haurien continuat si la guàrdia d’assalt no s’hagués endut a Barcelona la resta de detinguts, un total de 21 persones. Aquest episodi tingué gran ressò a la premsa local i a tota la comarca.

El web losfolloneros.blogspot.com en dóna alguns detalls més:
“El 19 de febrer d’aquell any es produí un enfrontament armat entre uns pagesos de Sant Martí de Centelles que es trobaven fent guàrdia per aquelles contrades i un cotxe amb membres de la CNT-FAI de l’Abella i de Centelles que havien anat a fer registres i a apropiar-se dels productes d’unes finques veïnes. El tiroteig acabà amb diversos ferits i la mort del cap de les Joventuts Llibertàries de Centelles, que sembla ser que anava dret sobre l’estrep d’un costat del cotxe. L’assassinat féu córrer l’alarma sobre un suposat aixecament feixista i es mobilitzaren diversos milicians de la CNT, la FAI i les Joventuts Llibertàries, que varen detenir la majoria dels pagesos de la zona en el camp de la casa del Pou. Mentre que a la vila de Centelles s’hi enterrava multitudinàriament el milicià mort, al prat proper al collet de Taló es produïa la massacre. Els milicians anarquistes anaren executant un a un els pagesos de la zona davant la impotència de les forces de seguretat. L’arribada del comitè revolucionari de Roda de Ter aturà la matança, però ja eren cinc els pagesos afusellats.” (font)

Aquests fets foren l’antecedent més clar dels coneguts Fets de Maig de 1937, que oposaren les forces anarquistes i el POUM amb ERC i el PSUC. A partir d’aquell moment, la guerra estava perduda per a les forces d’esquerra, immerses en una lluita interior pel control del poder.

Es tracta d’una sola peça esculpida en pedra local de 2’5 m d’alçada per 1 m d’amplada, situada sobre un pedestal en pedra que segueix la mateixa tècnica constructiva i on a la part oest s’hi troba una llegenda esculpida.

Informació extreta de Viquipèdia i Blog Patrimoni Existencial de Francesc Roma i Casanovas