Albanyà- Bauma de l'espigol- Bauma d'en Noguer- Sant Miquel de la Cirera

Inici de la ruta dins del poble d'Albanyà.
He possat la ruta de dificultat com a molt dificil, no perqué la ruta sigui perillossa ni amb passos complicats, sinó per la dificultat de seguir la ruta, en molts trams haurem d'estar molt atents a no perdre el camí a seguir, corriols poc definits, passos de tartera on no és veuen les fites, intentaré explicar-ho més endavant.
Aconsello fer la ruta en el mateix sentit que nosaltres així fareu les tarteres de pujada, és molt més fàcil.
La ruta començaper bonics corriols i agun tram de pista fàcils i ben fressats fins el km 3,8 de la ruta, on podriem dir qué comença la ruta de veritat.
-Al km 3,8 agafarem un trencant a mà dreta, el primer tyram el corriol ha dessaparegut però és passa bé, arribarem a l'inici de les tarteres, que les agafarem esquerra amunt, un bon tram en forta pujada, aquí hem trobat un parell de cintes grogues però són insuficients haurem de buscar algunes fites i tirar d'orientació fins arribar a la bauma de l'espigol, no perdre´s el mirador que he marcat abans de la cova.
-Un cop vista la cova seguirem sense camí evident però com qué hem d'anar una bona estona arràn de cingles el pas és més sencill, molt maco tot aquest tram paralels sota les cingleres, sortirem de les cingleres i arribarem al magnific mirador d'albanyà, aquí sembla que el corriol serà fàcil, però no us feu il.lusions de seguida és torna a possar dificil de seguirlo, fins qué arribem al km6 de la ruta on agafrem una pista a mà esquerra, en la qual podrem relaxarnos, però només 500 metres, finsfins el coll de les arcades.
Al coll de les arcades agafarem un bonic corriol a mà dreta, al principi molt ben marcat amb ratlles grogues, però de seguida deixarem les marques i tornarem a estar en mans de les fites i de la nostra orientació i del imprescindible gps, al aproparnos a la cova d'en noguer hem trobat alguna marca de ratlla vermella, però poques, al km 8,5 de la ruta sen'a acaba el corriol perdedor i farem un anada i tornada fàcil per camins marcats, ara sí per anar a l'ermita de sant miquel de la cirera.
Tornem enrera i farem l'ultim tram anabs de comunicar amb el corriol que hem abans de pujada, aquest tram és més fressat, però en algun punt costa de seguirlo.
-la conclusió que faig de la ruta és qué és espectacular grans vistes, corriols divetits les dues grans coves l'ermita, cap punt perillós, però a tenir en compte qué és una ruta dificil de seguir per corriols poc marcats i poc trepitjats, aquest és l'encant de la ruta.