Albanyà: Pas de la Molina-Gorgues de la Muga-Castell del Serrat-Colomer del Bertran-Pont del Bertran.

Anem cap a Albanyà, travessem el poble, passem pel costat del Camping Bassegoda Park i anem seguint la pista encimentada que ens portaria cap al Bassegoda. Anem trobant indicadors d'aparcaments, es veu que n'hi ha 10 en total. Nosaltres aparquem al número 8.
Comencem a caminar i a pocs metres del cotxe trenquem cap a la dreta, indicat Sant Bartomeu de Pincaró.
Passem per l'espai d'aparcament número 9 (ben posats hi caben una dotzena llarga de cotxes) i uns dos-cents metres després ens trobem al Pas de la Molina, dit així pel mas del mateix nom que hi ha just a sobre.
Es tracta d'un pas per travessar la Muga que si hi baixa poca aigua com avui no té cap problema, però compte si en baixa molta.
A l'altre costat del riu un indicador ens fa seguir per un corriol que va vorejant la Muga pel seu costat dret. L'anem seguint fent unes quantes aturades per fotografiar les diferents gorgues de la Muga i racons del riu amb molt d'encant.
Arribem a una pista més ampla amb un pal indicador i anem seguint direcció al Castell del Serrat.
La pista té un tram encimentat i, en passar una corba veiem una fita a terra i agafem una drecera per anar cap al castell. Si se segueix per la pista també s'hi va, al castell, després de passar per sobre del Pont del Bertran, però nosaltres ho farem quan tornem això.
Prenem, doncs, la drecera i caminem un centenar de metres seguint el riu pel seu costat dret fins a arribar a una zona de roques planes que ens permeten travessar a l'altre costat. Tot seguit ja veiem un corriolet que ens dirigeix a un prat abandonat i a la pista que ens puja al castell.
El castell és allà mateix. El castell del Serrat o del Bertran (nom d'una masia propera), està integrat per diverses construccions «que semblen majoritàriament d'època altmedieval» tot i que no es disposa encara de dades documentals o arqueològiques. El conjunt fou abandonat cap a la segona meitat del segle XV. També hi veiem les restes d'un colomer. Les ruïnes estan restaurades i consolidades, bona notícia pels amants del patrimoni català, força abandonat en moltes (masses) ocasions.
Deixem el castell enrere per la mateixa pista que hem pujat i no massa lluny hi ha un altre colomer, en aquest cas anomenat el Colomer del Bertran. Aquest està força bé, restaurat sembla ser, i és un dels colomers rodons I amb “opus spicatum” (parets amb forma d’espiga o espina de peix) més antics de Catalunya.
Seguim cap al Pont del Bertran, per arribar-hi hem de deixar la pista que ens portaria directament a la Muga, i seguir per un corriol que s'enfila pel costat esquerre de la pista, i en poca estona arribem al Pont.
El pont està format per tres arcs de mig punt, el central de dimensions molt més grans que els dos laterals i conserva l'empedrat primitiu per on es circulava. Una placa amb la inscripció "PONT FET PER YSIDRO BERTRAN 1891" ens indicaria que no és tan antic com pot semblar, però potser és la data d'una reconstrucció, no ho sé segur.
Un cop travessada de nou la Muga per sobre el pont, enllacem amb la pista que hem deixat quan hem seguit per la drecera que he comentat abans i desfem el camí d'anada.