Albanyà - pujada a Lliurona per corriol

Albanyà - pujada al cingle que va Lliurona per corriol. El track no arriba al municipi de Lliurona, nomésba lacColladavde les Arques

Bonic corriol tupit de vegetació a banda i banda fins dalt del cingle.

INICI: Observatori Astronòmic d''Albanyà, passat el Càmping Bassegoda Park (Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa).

RECORREGUT:
Seguim la carretera d'Albanyà a Bassegoda; hi ha marques de GR 11.

Trenquem a la dreta, deixant l'asfalt per camí de sorra. Aquí hi ha una hípica.

De nou a la dreta surt un corriol estret. Hi ha marques grogues. El corriol és en pujada constant. Enllaçem amb una pista de sorra ampla transversal, que creuem, i el corriol continua més enllà cap a la dreta.

Arribem a una casa amb panells solars i olor de figues. La Parada? Cal vorejar la casa per la dreta. Al darrera es veu un cim punxegut que em recorda la Trona dels Cingles de Bertí. Són els Cingles d'en Parada.

Per l'esquerra més amunt, torna el corriol de marques grogues. En breu serà cami de rocs, amb molt alzinar. Veiem una pedrera: ja sabem d'on vénen tants rocs!

- Bifurcació: seguim a la dreta els senyals grocs (obviar senyals verds a la dreta).

- Rètol "Llorona" sota un cim amb pedres punxegudes, sense gaire vistes, molt semblant a la Suca. Anem una mica més enllà, fins una clariana. Estem a prop del Coll de les Arcades i el poble de Lliurona.

De baixada, fem una petita marrada per les marques verdes per gaudir d'unes precioses vistes de la sortida del sol, immersa en un mar de núvols: tobogans d'escuma envoltant les muntanyes.
- - -

CURIOSITATS:
* La localitat gironina de LLIURONA té una cinquantena d'habitants i està a 839 m. d'altitud. Les poblacions més properes a Lliurona són ALBANYÀ, SANT MIQUEL DE MONTEIA i GITARRIU.

* "Sant Andreu de Llorona, o Lliurona, és l'església parroquial del poble de Lliurona, construcció romànica del segle X, al municipi d'Albanyà, si bé dins de l'antic terme extingit de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa, i protegit com a bé cultural d'interès local. L'església de "Sancti Andrear de Loron" ja se cita l'any 1019 amb motiu de la donació feta pel bisbe Pere Roger en instituir-se la Canònica gironina. Anys després, l'església i els seus alous foren retinguts pel vescomte Miró fins que, l'any 1031, en produir-se la seva mort, en recuperà la possessió l'esmentada Canònica. El topònim del lloc, unit al nom del sant titular del temple, s'esmenta en el decurs del temps com a "Lorona" (1171), "Lerona" (1362) i "Llorona" (1691)" (Extret de Viquipedia).

* Notícia de ARA.CAT: "Lliurona, el poble que ha aconseguit renéixer" L’escola és l’ànima que manté viu aquest veïnat de l’Alta Garrotxa. CINCUANTA HABITANTS. L’antiga església de Sant Andreu de Lliurona, avui ja dessacralitzada. Al poble hi viuen actualment una cinquantena de veïns. CINQUANTA HABITANTS L’antiga església de Sant Andreu de Lliurona, avui ja dessacralitzada. Al poble hi viuen actualment una cinquantena de veïns. El repoblament de pobles petits que dècades enrere van ser abandonats no és fàcil, i encara menys si estan aïllats. Una excepció és Lliurona, un poble de l’Alta Garrotxa que va quedar abandonat durant la dècada dels seixanta com a conseqüència de la crisi del carbó, però que fa més de trenta anys que torna a tenir vida. Entre el 1982 i el 1983 joves amb diferents motivacions però amb el mateix desig de viure en un indret aïllat i en un entorn natural per arrelar-hi i trobar el seu lloc al món van començar a instal·lar-se a Lliurona. Hi van anar carregats d’idealisme, uns amb ganes de tirar endavant un projecte comunitari de conrear la terra i tenir bestiar, d’altres amb la idea de fer coses en comú per a la comunitat decidides en assemblea però després cadascú fent la seva activitat. Actualment hi viuen unes 50 persones, onze de les quals són nens. En aquestes tres dècades han passat desenes de persones per Lliurona, però la població sempre s’ha mantingut entre les 35 o 40 persones i les 60. Uns van pujar-hi amb la intenció de passar-hi una temporada, d’altres van marxar quan la mainada es va anar fent gran i els van substituir d’altres que hi van anar amb la idea de formar una família. Però perquè aquesta rotació fos possible el factor determinant ha sigut l'escola, el motor de Lliurona". (JORDI CARRERAS, Ara.cat 10/09/2015).