Albanyà. Ruta per Lliurona de '+ Històries de l'Alta Garrotxa'

Interessant ruta guiada per l'autor del llibre, Josep Vilar, passant pels llocs descrits a l'obra tan significatius com l'hostal de l'Arç o el Roure de la Creu de l'Hoste. Sortim de l'aparcament que hi ha per damunt el poble de Lliurona i allà mateix visitem el reliquier, una construcció maldestre de pedres de base quadrada de petites dimensions que segurament servia per invocar bon temps per les collites. Seguim cap a l'Hostal de l'Arç. Aquest afamat hostal va ser l'escenari d'un tràgic succés. L'1 de desembre de 1946, diada de Sant Andreu, cap el tard hi havia ball i per una disputa relacionada amb el festeig d'un pubilla del poble un guàrdia civil es va presentar a l'hora del ball i va descarregar un tret contra el seu superior que estava ballant amb la noia, deixant-lo mort allà mateix. Hi va haver una investigació que va acabar fent un forat amb un puro a la casaca de l'uniforme simulant que el guàrdia civil havia mort uniformat. Pocs metres més endavant trobem el cementiri. Al costat de tot de làpides amb cognoms del país, en trobem una, a la paret del fons a l'esquerra, amb tots els noms castellans: Alfonso Cabrera Moreno. És la tomba del guàrdia civil mort a l'Hostal de l'Arç. Continuem fins el Coll de la Creu on trobem el pedestal de roca amb una creu de ferro que dóna nom al lloc. Molt a prop d'aquí cada darrer diumenge d'agost és celebra la festa del Roser, dia que es reuneixen provinents d'arreu, tots els antics habitants del poble. Seguim fins Coll de les Canals del Caritg. Rep de nom per unes grans canals de fusta que va fer construir l'amo del Cartig i que servien per conduir l'aigua de la font del Tut, de la banda d'Espinau cap el Caritg. Agafem la pista a la dreta en direcció als Trulls. En Sebastià Falgarona, pastor del Caritg el 23 de maig de 1895, festa de la Candelera, va anar a misa a l'església de Sant Andreu de Lliurona. A la tarda sense canviar-se les sabates que estrenava aquell dia, va voler anar a pasturar les vaques. De la banda del Borró van començar a arribar núbols enfosquits i de sobte quan s'havia anat a refugiar prop del Roure de la Creu de l'Hoste un llamp li va caure al damunt i el va matar. En aquest punt, dins una gran clariana circular al mig del bosc el roure de la Creu de l'Hoste es mostra poderós. Sortim en direcció a Lliurona per un corriol que ens portarà fins la pista que mena a la casa de la Roca. Hi va viure en Sebastià Pineda i la seva dona. En Sebastià era l'atguatzil de Lliurona. Eren molt pobres i carregats de mainada. En Sebastià portava temps fent trapitxeus a la frontera i la guàrdia civil el va detenir. Es va escapar del cuartelillo saltant per la finestra i no va parar fins a fugir a França. Uns dies després l'1 de desembre de 1946, aprofitant l'enrenou de la festa de Sant Andreu, van fugir també la dona i els nens. Van viure prop de Perpinyà i no van tornar mai a Lliurona. Seguint la pista arribem a Can Vim. Es podria considerar el propietari de Can Vim el primer promotor immobiliari de les comarques gironines allà per finals del XIX. L'home, que era despert tenia moltes vessanes de bosc que no li era massa rendibles. Va fer per parcel.les d'uns 1000 metres quadrats, suficient per fer una casa però massa just per fer fortuna i així tenir a la gent collada. La venda es feia a canvi de pagaments perpetus anuals, anomenat cens enfitèutic, que s'havien de pagar el dia de Nadal i inexorablement s'havien de fer dins de la casa de l 'escotorit propietari, perque així no es pogués perdre cap duro pel camí. Acabem al nucli de Lliurona, al local del Forn, on ens han preparat un bon vermut per tancar aquesta ruta literària.