Albanyà (Alt Empordà): Sant Cristòfol dels Horts - Mas dels Horts - Puig de Castell d'Arget - La Fiola.

Avui hem anat cap a la Serra de Bac Grillera, però com que la ruta "clàssica" (El Fau-Castell de Bac Grillera-Puig de la Gavarra) ja l'havíem fet fa un temps, ens hem decidit per anar fins al Puig de Castell d'Arget, a on hi havia hagut un castell del qual sembla que es tenen poques notícies.
Haig de dir que la tornada del Puig de Castell d'Arget l'hem fet seguint una pista, per allargar una mica la ruta i no passar pel mateix camí, però aquí ens hem equivocat. El camí d'anada és molt bonic i val la pena fer-lo també de tornada, encara que no es faci una ruta circular. La tornada que hem fet per una pista en força mal estat, no val la pena, no hi ha res d'interessant. És a dir que, si hi tornéssim a anar, faríem l'anada i la tornada pel mateix camí.

Dit això, comento la ruta:

Hem aparcat en un revolt de la carretera que va cap a Costoja, en el Coll dels Horts, a on hi ha lloc per set o vuit cotxes, ben aparcats.
Seguim la senyalització cap a Sant Cristòfol dels Horts. Es tracta d'una església romànica, del segle XI força enrunada, però afortunadament consolidada per evitar que acabi desapareixent, com tantes altres.
Molt a prop seu hi ha el Mas dels Horts, també molt enrunat. Era un gran mas pel que encara podem observar.
Continuem pel camí que passa per sota del mas i anem seguint un molt bonic corriol amb alguns miradors esplèndids de Costoja, el Canigó, Bassegoda...
En arribar al Collet de la Fiola fem un gir a la dreta (hi ha un indicador a terra que posa "Arget 3/4 H." i agafem un corriol marcat amb pintura vermella, que ens pujarà fins a una carena pel mig d'alzines i roures. En algun moment no és massa fressat el camí, però les marques de pintura no ens deixen perdre.
Anem a parar a una cruïlla de camins i, a partir d'aquest punt, a més de les marques vermelles també n'hi ha de grogues. El sender és veritablement encisador, molt bonic.
Finalment arribem al peu del Puig de Castell d'Arget. Davant nostre veiem una respectable massa rocosa. El corriol ens hi enfila en poca estona i ens trobem amb un gir sobtat que demana una petita grimpada que es pot fer fàcilment amb l'ajut d'una cadena. És fàcil, però pot fer respecte a qui pateixi de vertigen. Superat aquest pas ve a continuació un segon tram de grimpada, més llarg, també amb una cadena que ajuda molt a superar-lo. També és fàcil, encara s'hi poden observar tres fileres d'esglaons que deuen ser del primitiu castell.
Un cop a dalt les vistes són magnífiques, però costa de trobar les poques restes de la fortificació. Només si es busca amb atenció es poden veure uns petits fragments de murs i el que sembla la base de la porta d'entrada amb un forat quadrat que probablement és el forat de la tanca. Poca cosa més. Encara que he buscat informació del castell, tan sols he pogut trobar que es tractava d'una torre de guaita del segle X que formava part de la xarxa defensiva del comtat de Besalú.
Comencem la tornada reculant uns 500 metres fins que decidim, per allargar la ruta, seguir per una pista ampla, però força malmesa que ens portarà fins a La Fiola, un altre mas abandonat i enrunat que ja hem vist a l'anada, però hem deixat la seva visita per a la tornada.
En aquest punt també podíem haver recuperat el camí de l'anada, però decidim (equivocadament) pujar per la pista (avorrida) del costat de La Fiola fins al Coll de Parat i allà anar seguint un corriol força atractiu els 700 metres del seu tram final, però res a veure amb el camí de l'anada i que va a petar a una pista forestal que finalment, ens tornarà a on tenim el cotxe.
Qualifico la ruta de moderada tan sols per les dues grimpades.