Albanyà-Tuta de l’Espígol-Sant Andreu de Lliurona (o Llorona)-Bauma d'En Noguer-Sant Miquel de la Cirera-Albanyà

Tècnicament he qualificat de DIFICIL aquesta ruta, pel complicat i pedregós camí de pujar a la Tuta de l’Espígol, ja que s’ha de pujar pel costat d’una tartera i pel mig de una esllavissada seguint algunes fites que es confonen amb l’entorn pedregós fins a sota cingle. Un cop visitada la cavitat, es segueix pel camí carboner, sempre pedregós de l’Alta Garrotxa, senyalitzat amb fites i al final amb algunes pintades vermelles.
Així mateix, el camí de baixar a la Bauma d’En Noguer també és un camí pedregós i perdedor, pel mig del bosc tot i seguint les fites, imprescindible portar el track al GPS i és aconsellable tot sovint portar-lo a les mans per mirar per on va el track.

L’inici d’aquesta ruta circular és a la sortida d’Albanyà, un cop passat el pont sobre la Muga, al costat de la carretera hi ha un petit aparcament, és on hi deixem el cotxe.
Comencem a pujar pel camí indicat que puja a Lliurona, senyalitzat amb marques grogues que trobem al davant nostre. El corriol puja fins a una pista, la seguim a mà esquerra fins la masia de La Parada, situada als peus de la cinglera del mateix nom.
Continuem per la pista, sempre pujant, fins arribar a un punt on seguim un corriol a l’esquerra que continua amb pista perduda de desemboscar fins que arribem el seu final, aquí comença un corriol al principi amb marques grogues i més endavant amb algunes fites. Va pujant pel mig i els costats d’una tartera fins que arribem al davant mateix de la cinglera, on hi trobem un corriol, aquí se’ns presenta un bon panorama del Bassegoda i el Puig Escaleró.
Seguim el camí a mà esquerra de sota la cinglera uns metres i arribem a la Tuta de l'Espígol. És un petita cova de 15 metres de recorregut.
CLICA AQUÍ
Desfem el camí i tornem al davant de la cinglera i anem caminant pel seu costat seguint les fites pel camí antic carboner que va de carbonera a carbonera per sota del bosc d’alzines. Més endavant, amb marques vermelles, seguim pujant fins que arribem a la masia d’El Casalot. En els seus prats hem pogut observar un petit grup de cabirols.
Passem pel mig del prat per traspassar la pista i seguint pel mig del bosc arribem a LLiurona i a la seva església parroquial de Sant Andreu de Lliurona (o Llorona). Es tracta d'una construcció romànica del segle XI – Xlll. Actualment els habitants de Lliurona li han donat a la seva església un ús de seu social i de mitjà integrador pel poble (biblioteca).
Un cop visitada comencem a pujar per la pista i l’anem seguint en un encreuament a mà dreta i més endavant a mà esquerra fins on comença el camí que puja del Grau de la Parada. Abans d’arribar al Grau, en un punt, ens decantem a la dreta sempre amb baixada i seguint les fites trobem la imponent Bauma d’en Noguer que, a primera vista, se’ns amaga. És una espectacular cova natural de 7m. d’alçada per 11'50 d'amplada i tan sols 22 metres de recorregut.
CLICA AQUÍ
Un cop visitada continuem el camí seguint les fites pel mig del roquissar, creuem un torrent i continuant arribem a una pista de desemboscar, la seguim a mà dreta fins el Collet de Sa Cirera i seguint a la dreta arribem a l’ermita de Sant Miquel de la Cirera. L'església està datada des del segle IX-X.
Els darrers anys del segle passat, se li van fer unes obres de restauració que van permetre consolidar l'edifici sense massa cura arquitectònica.
La singular consolidació i restauració fou objecte d'una polèmica, consistent a aixecar els murs de la nau amb ampolles de licor de vidre de diferents colors lligades amb morter, fins al nivell de la coberta. Al meu parer li dona un encant especial imitant un vitrall modern, les campanes substituïdes per dues llantes de rodes no aconsegueixen ni de bon tros cap atractiu.
Un cop vista l’ermita retornem pel mateix camí al collet de la Cirera, poc abans del collet agafem a la dreta una pista que baixa i passem per les ruïnes del Mas La Cirera. Continuem per la pista fins un punt on prenem un corriol poc definit a mà dreta que ens fa baixar a trobar una altre pista en molt millor estat que l’anterior, la seguim a mà dreta sempre en baixada i amb bones vistes dels Pirineus i l’imponent Bassegoda arribem a Albanyà donant per acabada aquesta ruta.
Salut i bona caminada!