Albarca - Montsant - Roca Corbatera - Cova Santa

Bonica i entretinguda ruta per fer en un matí, sense fer un llarc recorregut ni acumular un fort desnivell.-Aquesta ruta es pot fer amb canalla, però s’ha de parar compte al camí de reton, ja que hi ha passos pel costat de precipici.
És una ruta d’un recorregut de 10,5 Km, amb un desnivell acumulat de 491 metres, que comença a la cota 790 i arriba als 1161 de la Roca Corbatera. El temps total va ser de 4 hores i 20 minuts, dels quals 3 hores van ser en moviment.
Preveieu que en tot el recorregut no es trobarà aigua potable si no és després de plujes, dintre de la cova del Moloner.
Arribarem a Albarca per la C242, desviant-nos cap al poble just on hi ha la cruïlla de Cornudella, Ulldemolins i Prades. Pujarem cap al poble que creuarem i podrem deixar el cotxe o be davant del refugi o una mica més endavant just a la falda del Montsant.
Un cop iniciem el camí a peu, en dirigirem des del poble en sentit SO, fins al collet roig a la cruïlla del GR 174 i GR 171 i crec recordar a Ulldemolins. Allí comença la pujada al Montsant amb una paret de terra clara i còdols amb un rètol que ens pot portar a despistar-nos una mica. Aquest rètol indica el Montsant cap a la esquerra d’on realment és. Nosaltres haurem de fer la pujada que veurem davant nostre però cap al camí que trobarem a la dreta que voreja una paret que ha de quedar a l’esquerra (GR171) seguint les marques blanca i vermella.
Després d’això ja no té pèrdua. Seguim el camí, fins arribar al Collet de les forques i entrarem a una pista i al collet de Miraguelos la deixarem (per tornar-hi després), i pujarem cap a la Punta del Corb, que ja haurem vist amb una creu de ferro de la GEM.
Desfarem camí i seguirem la pista durant 725 metres fins al Pla del Grau, on ja veurem quan la pista fa tom a la dreta i damunt d’una paret d’argila, les primeres roques de còdols, amb la marca vermella i blanca pintada en una d’elles.
Tornarem a entrar a la pista fins deixar-la definitivament al pla del Grau, on un rètol ens indicarà per pujar a la Roca Corbatera o anar a la ermita de la Mare de Déu de Pèlags.
A partir d’allí, hem de seguir les marques grogues.
Ja per sensderol, arribarem a una cruïlla que ens indicarà Cova Santa o Roca Corbatera. Nosaltres ara anem cap a aquesta última.
Arribem de seguida a la Roca Corbatera i fem el punt més alt de la ruta, de 1163 metres. Tot seguit fem la Punta de la Serra Major que es troba just al davant, amb 1159 metres i ja baixem agafant el camí que es troba entre aquests dos punts que acabem de fer, sentit Oest-SO.
Seguim el Camí de Capçada durant 1 Km i el deixarem desviant-nos a l’esquerra lleugerament per baixar ja cap a la Cova del Moloner.
Dintre d’aquesta cova que es troba amb les restes de construcció , hi ha un dipòsit al terra que recull l’aigua que es filtra pel sostre. No me’n fiaria massa d’aquella aigua, però si acaba de ploure, si que es pot recollir que regalima per les parets.
Des de la Cova del Moloner, ja ens dirigim pel pla, cap a la Cova Santa, que es troba a menys de mig quilòmetre d’allí, però una mica amagada. Veurem un rètol un un replà, que ens ho indica. La manera més fàcil de trobar-la és arribant al rètol i seguir el senderol que hi ha, cap al Oest. De sobte als nostres peu veurem l’accés.
Per entrar-hi haurem d’arrossegar-nos i embrutar-nos. Imprescindible portar frontal o alguna lot. Un cop dintre en podrem posar drets. Ens esperem a acostumar els ulls a la foscor i podrem gaudir d’una sala gran, amb una de més petita a la part Est i una altra de més difícil accés a la part Oest. Llàstima de totes les bretolades que s’hi ha fet, arrencant construccions calcàries, tocant les gotetes de les puntes de les estalactites joves, etc. Un cop decidim sortir-ne, s’ha d’anar en compte de no donar-nos cap cop al cap, ja que fins que no està totalment fora, hi ha sortints que poden fer-nos mal.
Ja per retornar, decidim no fer-ho pel mateix lloc. Així reculem fins a mig camí cap a la cova del Moloner però ens desviem fins que veiem un senderol que enfila cap al SE, que no haurem d’abandonar fins al final. En algun punt semblarà que s’acaba, però no és així. A més a més, gaudirem de les vistes de Sant Joan del Codolar i creuarem el tram final del Grau dels Tres Esglaons. Just 400 metres després d’aquesta cruïlla podrem seguir recte o desviar-nos a munt per arribar fent una ziga-zaga on hi ha el rètol indicador de la Cova santa o Roca Corbatera. Per seguretat de la canalla, optem per aquesta darrera opció, tot i que després veiem que no calia.
Ara ja sols es tracta de desfer camí fins al final.