Albarda Castellana, Sant Jeroni i Ecos per Canals del Moro, Micos i Miracle i Traveses dels Ecos, Aurons i dl Pas de l’Esfinx

Fantàstica ruta d’aventura sortint des del Monestir de Santa Cecilia (s.XII) (Bages) on remuntarem la costeruda i salvatge Canal del Moro i farem les travesses dels Ecos, dels Aurons i del Pas de l’Esfinx tot superant nombrossos trams equipats amb cordes, constants grimpades i passos penjats, assolirem els cims de l’Albarda Castellana (1177m), la Miranda de Sant Jeroni (1237m) i la Miranda dels Ecos (1223m) i tancarem la volta baixant per la Canal del Miracle i el fressat sender del GR que faldeja la muntanya pel seu vessant Nord. Aquesta ruta farà les delicies dels més aventurers, però pot ser un malson per la gent que no coneix la muntanya de Monserrat i basa la seva orientació ùnicament amb aparells gps, en les canals montserratines els bombers cada any fan molts rescats de gent perduda per perdre la senyal gps, en aquesta zona el millor “gps” es portar un mapa, brúixola i ressenya en paper, aquests no fallen mai!.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 19-11-2020. Aparquem al Monestir de Santa Cecilia (s.XII). Iniciem la ruta creuant la carretera BP-1103 i pujant per un cami (S) fins conectar tot seguit amb el fressat sender del GR, que seguim a l’esquerra (S/SE). Aviat trobem una cruilla senyalitzada on anem cap el Monestir de Montserrat (senyals GR), inicialment al S/SE i desprès al S. Aviat deixem a la dreta un corriol que va cap a unes vies d’escalada i desprès un a l’esquerra que va a la carretera i seguim pel nostre sender fressat (GR) tot orientant-nos amb tendència al S amb suaus puja-baixa fins trobar a la dreta la marcada Canal del Moro, més o menys a l’alçada del tunel de la carretera. En aquest punt deixem el sender del GR i anem a la dreta (SO) sense cami tot encetant la pujada per la salvatge Canal del Moro. Aviat superem un primer tram equipat amb una corda bastant vertical i desprès cal fer unes grimpades (Iº, Iº+) per superar uns grans blocs. Tot seguit superem una paret bastant llisa ajudats per un nou tram equipat amb una corda que ens deixa en un caos de grans blocs, que superem ajudats per dos trams equipats amb cordes i unes fàcils grimpades. Poc més amunt superem dos trams més equipats amb cordes bastant fàcils (un d’ells amb la corda en mal estat) i, tot seguit, la canal esdevé cada vegada mes costeruda i tancada. Tot seguit superem un nou tram equipat amb corda, aquest una mica incòmode, i desprès continuem en fort pendent progressant entre grans blocs tot grimpant (Iº, IIº) fins abastar un petit repla, des d’on continuem per un llarg tram equipat amb corda tot decantant-nos al nostre cantó esquerra (vessant dret de la canal). Un tram més curt entre grans blocs ens deixa en un nou tram equipat amb corda molt vertical, inicialment un xic incòmode i on cal tirar fort de braços. Un cop superat aquest tram mes “complicat” ens deixa al costat d’una bonica “foradada-arcada”, on veiem una corda. Aquí cal estar atents, ja que cal obviar passar per sota de la “foradada-arcada” i continuar canal amunt (S/SO), ara per una canal més estreta i superant grans blocs amb alguns passos incòmodes i alguna grimpada de IIº. Aviat la canal es torna a eixamplar, començen a aparèixer arbres i seguim pujart en fort pendent i ajudant-nos de les mans, ara en general més fàcil fins acabar sortint a un curt tram molt més net i “planer” amb algún arbre caigut, que ens dona una curta treva per, tot seguit, tornar a fer algunes grimpades incòmodes i dretes (Iº+ i IIº) que, ajudant-nos també de les arrels, ens deixen en un tram molt boscòs i pendent, on trobem senyals grocs als arbres. Sempre pujant amb tendència al S/SO i sense senda clara remuntem enmig del bosc (senyals grocs) fins arribar a un coll on finalitza la canal, on canviem de vessant i seguim un corriol a la dreta que aviat gira a l’esquerra i davalla fins sortir al turístic Cami Nou de Sant Jeroni. Seguim aquest camí a la dreta (O) tot resseguint el Torrent de Santa Maria i orientant-nos al NO fins arribar poc desprès a una cruilla senyalitzada on deixem el Cami Nou de Sant Jeroni i anem cap a El Bruc (senyals groc-blau) per un sender fressat que s’enfila fent alguna llaçada enmig del bosc i acaba sortint a les Pinasses, una cruilla de senders i corriols (muntanyeta de fites). Des d’aquest punt primer fem una curta “anada-tornada” a l’esquerra (SE, senyals blaus) fins l’Albarda Castellana per un corriol que aviat sembla que finalitzi en un collet. Aquí fem un petit flanqueig per un rocater conglomerat força inclinat (senyals blaus) i desprès el corriol continua fins un nou collet, on superem un curt i fàcil tram equipat amb una corda que ens deixa al capdamunt de la carena, que seguim al S fins el cim de l’Albarda Castellana (1177m), coronat amb una fita cimera, bústia, una caseta pel pessebre i amb molt bona panoramica de 360º. Des del cim ens acabem d’arribar a l’espero S i desprès desfem el cami fins les Pinasses, on ara encetem “l’anada-tornada” fins la Miranda de Sant Jeroni prenent el corriol que va al NO i desprès al N i que acaba sortint al Cami Nou de Sant Jeroni, que seguim a l’esquerra i amunt en un tram habilitat amb esglaons que de seguida passa al costat del Mirador de Mossèn Cinto Verdaguer, al costat del qual estava l’antiga ermita de Sant Jeroni, que es va erigir sobre una antiga capella el 1536 i va ser destruïda el 1812 pels francesos. Al s.XX es va construir un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut (els que ja tenim una edat el vam veure, ara nomès queden els fonaments). Tot pujant els esglaons arribem al cim de la Miranda de Sant Jeroni (1237m), coronat per una rosa dels vents i on gaudim d’una magnifica panoramica de 360º. Fet el cim desfem el camí fet fins les Pinasses i ara prenem un sender fressat (Camí dels Francesos, senyals grocs) que comença a davallar al S/SO enmig de l’alzinar fins trobar una bifurcació no senyalitzada on conectem amb els senyals PR. En aquest punt deixem el Camí dels Francesos (que continua davallant al S) i prenem el corriol de la dreta (O/SO, senyals PR), que aviat faldeja el vessant S del Camell de Sant Jeroni. Acabat de faldejar el vessant S del Camell ens desviem apenes uns metres del corriol a l’esquerra fins un mirador natural amb una bona vista sobre els Plecs del Llibre i l’arrodonit Montgròs. Reprenem el corriol (senyals PR), que continua revoltant el Camell de Sant Jeroni ara pel seu vessant O i tombant al N fent una suau baixada mentre ens dirigim cap al marcadissim Portell del Migdia. Mes endavant el corriol comença a davallar entre espesses mates de boix i, travessat un petit torrent, tornem a pujar (N, senyals PR) per un tram molt erosionat i desprès per un vessant inclinat de rocater conglomerat que ens porten a travessar un portell, passat el qual el corriol davalla uns pocs metres, desprès faldeja la vertical paret O del Gegant Encantat i aviat comença a davallar (O) definitivament tot endintsant-se per un bosc força ombrivol d’alzines i boix cap al fons de l’ample Canal del Migdia amb trams un xic drets i força erosionats. Arribats al fons de la Canal del Migdia deixem els senyals PR (continuen davallant a l’esquerra -S- per la canal) i seguim un corriol (senyals grocs) a la dreta que va remuntant l’ample i emboscada canal amb tendència al N. Poc abans d’arribar al Portell del Migdia deixem de remuntar la canal i prenem a l’esquerra una senda (trobem una pintada que posa “Micos”) senyalitzada amb senyals blaus i fites que continua a l’O. Tot seguit cal travessar un vessant inclinat de rocater conglomerat (abans aquest pas estava equipat amb un cable com a passama) i desprès seguim pujant fortet i amb tendència a l’O/SO (senyals blaus i fites) fins estar a sota d’una paret vertical, punt on girem a l’esquerra (S, senyals blaus) fins trobar de seguida la Canal dels Micos. La canal forma una mena d’estreta escletxa gairebé vertical, més impresionant que dificil. La millor manera de superar el primer tram es no ficar-nos a dins de l’escletxa i pujar grimpant (Iº+ o IIº) una mica més “per fora” fent oposició amb mans i peus a cada cantó de la canal, tot i que aixi es té més sensació d’exposiciò, pero si es té confiança es molt més fàcil de pujar que ficat dins de l’escletxa, on gairebé no et pots moure. Superat el primer tram trobem el mític pas on cal grimpar (IIº) amb l’ajuda d’un teix que l’has a vist de tots el colors el pobre, actualment torna a estar sense la corda amb nussos que facilitava una mica el pas. Tot seguit seguim pujant uns pocs metres més grimpant fàcil i ajudant-nos dels teixos i desprès fem un flanqueig exposat cap a la dreta equipat amb un cable d'acer que ens porta a una nova canal, aquesta ampla i “còmoda”, que remuntem de valent amb tendència al N (senyals grocs). Més amunt, abans de que la canal es fiqui entre el Eco Superior (esquerra) i el Gep del Camell (dreta), cal estar atents als senyals grocs que ens conviden a deixar de remuntar aquesta canal i fer un flanqueig cap a l'esq (O) fins trobar de seguia una nova canal tambe molt franca que se’ns obre a la dreta i està equipada amb una corda molt llarga. Remuntem aquesta costeruda canal (N, senyals grocs) ajudats amb la corda fins un petit collet ubicat entre el Eco Superior (dreta) i la Miranda dels Ecos (esquerra). Des d’aquest collet fem una breu “anada-tornada” tot enfilant-nos a l’estreta aresta de l’esquerra (S) que resseguim fins el punt culminant de la Miranda dels Ecos (1223m), un cim petit i estret on no cal dir que gaudim d’una gran i vertiginosa panoràmica. Tornem al petit coll i busquem un corriol poc fressat que davalla al N uns pocs metres i de seguida comença a revoltar cap a l’esquerra el cim de la Miranda dels Ecos tot flanquejant el seu costat O i agafant tendència al S fins arribar a un collet que dona accès a una nova canal equipada amb cordes (la canal es dreta pero no vertical) que ens ajuden a davallar enmig de boixos i teixos fins l’inici del vertiginòs Pas de la Cadena, un tram d’uns 12m verticals equipats amb una cadena i una corda nuada (és una mica més “cómode” baixar amb la corda). La sortida per agafar-se i començar a davallar es un xic forçada, lo que unit a l’exposició i a que no tens bons agafors pels peus (la paret es força llisa) sigui un tram de certa exigència. En aquest punt hi ha l’opció de muntar un ràpel. Un cop superat el Pas de la Cadena seguim davallant (senyals grocs) per la canal amb tendència al S tot ajudant-nos de les mates de boix degut al fort desnivell negatiu. Poc més avall la canal s’obre cap a la dreta tot tombant a l’O i baixem per una costeruda senda força erosionada mig-desgrimpant i recolçant les mans fins trobar mes endavant uns senyals vermells (ara també han repintat en blau), punt on deixem aquesta canal-senda per la que anem i seguim els senyals vermells i blaus per una senda-corriol a trams poc definit que tomba a la dreta (N/NO), ara ja per terreny obert i travessant aviat diverssos trams de vessants inclinats de rocater conglomerat força penjats. Desprès seguim pujant amb una tendència a avançar al N pel rocater conglomerat (senyals vermells i blaus) i més endavant encetem una nova travessa d’un vessant inclinat de rocater conglomerat (aquí abans hi havia un llarg tram equipat amb una corda com a passamà) força penjat i amb certa exposició, a l’estil d’un llarg “Malpàs”. Passat aquest tram seguim un breu tram de corriol (senyals vermells i blaus) i desprès tornem a pujar pel rocater conglomerat fins una mena de collet, on tombem a l’esquerra (O) i tot seguit som al capdamunt d’una petita i poc destacada cota des d’on baixem un xic tot revoltant-la (senyals vermells i blaus) fins el collet intermig entre la Miranda dels Aurons (O) i les Roques del Salt de la Nina (E). Des del collet remuntem una mica (senyals blaus i vermells) fins un nou collet i desprès tombem a l’esquerra (SO) flanquejant la gran paret lleugerament balmada de la Miranda dels Aurons, on trobem un “mini bivac-paravent”. Passada la Miranda dels Aurons seguim amb tendència al S fins trobar una mena de canal a la dreta per on davallen els senyals blaus (Pas de l’Esfinx). Trobada la canal encetem la baixada tot recolçant alguna mà i fent uns primers metres a l’O i, tot seguit, la senda (senyals blaus) tomba a la dreta (N) faldejant l’enorme paret O de la Miranda dels Aurons i aviat torna a davallar de valent agafant una tendència a avançar al NO, com si anèssim cap al sector dels Frares Encantats, les Agulles i el Coll del Miracle, que veiem davant, alternat trams de baixada força directe i dreta (fins i tot cal recolçar alguna mà) amb d’altres travessant alguns vessants de rocater conglomerat un xic penjats, algun d’ells equipats amb corda com a passamà i seguint sempre els senyals blaus, en aquest tram força abundants. Finalment acabem desembocant en el fressat sender del Camí de les Comes, on recuperem els senyals PR i el seguim un breu tram (N, senyals PR) fins arribar tot seguit al Coll del Miracle. Aquí deixem el fressat sender del PR i girem a la dreta tot travessant el coll i encetant la baixada per la cara Nord de la muntanya per un costerut i sinuós corriol (senyals blaus) que ràpidament regira cap a la dreta (E) enmig d’un espès bosc amb alzines i algún teix fins entrar de plé en la Canal del Miracle. Un cop dins de la canal davallem (N, senyals blaus) ajudant-nos dels arbres i recolçant alguna mà pel fort i relliscós pendent. Més avall sortim de la canal i seguim avall per un sender fressat (senyals blaus) que va tombant cap a l’esquerra tot orientant-se al NO, ara en una baixada més suau fins acabar desembocant en el fressat sender que faldeja tota la cara Nord de la Muntanya de Montserrat, tot just a l’alçada d’una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap al “Monestir de Montserrat” tot agafant el sender a la dreta (SE, senyals GR), un sender molt ben senyalitzat que ja no deixarem fins arribar al Monestir de Santa Cecilia. De seguida de començar aquest sender passem per un tram ben arranjat amb esglaons i baranes i un petit abric i desprès el sender (senyals GR) va resseguint el vessant de la muntanya tot travessant algunes canals i les seves raconades tot fent breus desnivells. Més endavant arribem a la cruïlla de camins senyalitzada de la Canal de la Font del Llum, on tornem a anar cap al “Monestir de Montserrat” pel sender que portem (senyals GR), que a partir d’aquest punt sembla que es decideix a baixar més marcat tot dibuixant algunes llaçades. Arribats a una altre cruïlla de camins senyalitzada rebutgem un cami a l’esquerra que baixa fins la carretera i seguim el nostre sender (senyals GR), que ara puja un xic per travessar la part baixa de la Canal de Sant Jeroni. Poc desprès de travessar la Canal de Sant Jeroni trobem una bifurcació on seguim el sender de l’esquerra (NE) en una curta davallada que de seguida ens deixa en l’aparcament del Monestir de Santa Cecilia.

***NOTA: Durant la ruta cal superar nombrossos trams equipats amb cordes i cadenes (alguns verticals on cal tirar fort de braços), molts trams de grimpades (Iº i IIº) i trams penjats i exposats per vessants de rocater conglomerat força inclinats tipus “malpàs” (més info en la Ressenya). Totes aquestes “dificultats” són divertides i entretingudes per gent habituada a aquests menesters pero poden ser molt difícils i perillosses per gent poc experimentada. Recomanable portar casc en cas d’anar en grup, sobretot en la Canal del Moro, on la caiguda de pedres podria ser molt perillosa. Destacar la mala senyal del GPS en la Canal del Moro i en el tram dels Ecos, aquest ùltim un sector on reiteradament durant els anys (i cada cop més) e trobat a molta gent perduda i on si no es coneix la zona el millor “GPS” es el mapa Alpina i portar-se una bona ressenya en paper. Els trams equipats amb cordes en general aguanten, però algunes ja han vist temps millors (per sort les més innecesàries). També destacar que les canals estàn força erosionades (en els ùltims anys han empitjorat molt), motiu pel qual tots tenim que tenir cura per poder gaudir d’aquesta muntanya durant molts anys més.

***ALTRES RUTES PER MONTSERRAT:

-“Ecos i Montgròs per Canals del Migdia, Micos i Salamandra, Passos de l’Esfinx i Roca Plana i Camins del Pont i Francesos”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16764236

-“Elefant pel Camí de l’Àngel, St Benet, Canals Plana i del Pou del Gat, St Salvador, St Dimes i la Drecera dels Tres Quarts”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12749904

-“Travessa equipada dels Frares Encantats i les Agulles per Cova de l’Arcada, Torrent de les Grutes i Pallers des de El Bruc”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12357569

-“Miranda de Sant Jeroni, Albarda Castellana i ermita de Sant Antoni per les Canals del Cavall i Sant Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11955856

-“Albarda Castellana, Miranda de St Jeroni i Mirador del Moro per les Canals del Moro i St Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8832593

-“Elefant i Miranda Sta Magdalena per Canal Pou del Gat, Serra Lluernes, 9 Ermites i el Pas Francesos”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8667500

-“Montgros i Travessa equipada dels Frares Encantats i Les Agulles des del monestir de Santa Cecilia”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6424957

-“Collbato-Miranda de Sta Magdalena (1132m)-Ermites-Drecera de Fra Gari-Coves de Collbato”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6255250

-“Miranda de Sta Cecilia pel Camí de l’Àngel, St Benet, Torrents del Piteu i Tortuguer, Avenc Dona Morta i Coves de Sta Cecilia”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/miranda-de-sta-cecilia-pel-cami-de-langel-st-benet-torrents-del-piteu-i-tortuguer-avenc-dona-morta-17324373

-“Montgròs per Pollegons, Sajolida, Palomera i Coma dels Naps, Canals Salamandra i Roca Plana i Coves de la Murdela i Degotalls”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montgros-per-pollegons-sajolida-palomera-i-coma-dels-naps-canals-salamandra-i-roca-plana-i-coves-de-32222512

-“De Vinya Nova a la Cova de l’Arcada per Camí del Pont, Sajolida, Canal Migdia, Camí del Cabrit, Clot del Tambor i Can Jorba”
ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?pic=rutes-senderisme&slug=de-vinya-nova-a-la-cova-de-larcada-per-cami-del-pont-sajolida-canal-migdia-cami-del-cabrit-clot-del&id=163581726&rd=ca