Albarracín poble i muralles

Casa de color blau

Volem desmitificar una de les llegendes urbanes d’Albarrasí, en referir-nos a la casa de color blau que trobem al davant. La casa dels “Navarro d’Arzuriaga” destaca pel seu color blau, ara esvaït i que no té res a veure amb l’originari de finals del XVIII o principis del XIX. La llegenda explica que l’amo de la casa va contreure matrimoni amb una andalusa que el va obligar a pintar la casa de blau, per ser tal el color de les edificacions a la seva terra i per donar més versemblança al relat afirmen que l’Arzuriaga baixava a Andalusia transhumant els seus bestiars. Això no és cert ja que, primer: el color blau originari de tal edifici era típicament aragonès, conegut comunament com a “anyil aragonès” i del qual tota la nostra geografia està o va estar plena d’edificis amb tal color. Segon: es pot afirmar que els Navarro d’Arzuriaga no portaven els bestiars transhumant a Andalusia. Tercer: només tres membres d’aquesta família van poder manar pintar la façana de blau: Don Miguel (1757) que va casar amb Donya Teresa Mateos i Sebastián que era de Terol; el fill d’aquests, Don Pedro (1791) que va casar amb Donya Alejandra Asensio, la família del qual provenia de Terriente o, el següent i últim, Don José (1820) que va casar amb Donya Isabel Fuertes, natural de Santa Eulàlia del Camp. És a dir, no hi ha dona andalusa.

Plaça Major i mirador

Malgrat la irregularitat del nucli urbà, es pot considerar aquesta plaça com el centre geogràfic de la ciutat.

Iglesia de Santiago

Portal de Molina i casa de Julianeta

Sens dubte, la més pintoresca és la casa de la Julianeta, (que rep el nom del diminutiu afectiu de la seva antiga propietària, Juliana). Aquesta casa, que podem descriure com a tossuda, recargolada i singular, vigila el viatger a l’entrada de la ciutat. La seva estructura d’entramats de fusta es manifesta a l’exterior de les parets, permetent conèixer el senzill sistema constructiu de les cases més antigues de la Ciutat, amb sòcol de peudra, paredó de guix del terreny (colors grisos, vermells, roses i torrats) i fusta de pi. La seva morfologia i volumetria capritxosa és el resultat d’aprofitar al màxim el terra a la intersecció de dos carrers.

Iglesia de Santiago

Murallas

Panoràmica

Muralla i vistes

Muralla

Bon forn de pa

Foto

Racó que sorprèn el visitant per la seva complexitat arquitectònica, així com pel seu sabor popular. Genera un joc de volums produït per entrecreuament de les cases, que treuen el cap les seves finestres a la recerca de llum 

Portal de l'aigua

Una de les quatre portes de la Ciutat. En aquest cas rep el seu nom perquè és l’accés directe per a la recollida d’aigua del riu. Està protegit per una torrassa quadrangular, a la qual s’accedeix per una escala que acaba en una balconada de fusta. 

Foto

Catedral de Albarracín i mirador