Albelda - Castellonroi - Montpedró i ermita de sant Salvador - Ermita de sant Sebastià - Albelda

La ruta comença a la intersecció del carrer Hospital amb l'avinguda de Tamarit del poble d'Albelda. Des d'allà, en direcció nord-oest, anem a buscar la plaça Major, on hi queda la col·legiata de sant Vicenç, que conserva destacats frescos del segle XVII. En acabant, agafem el carrer Major, que puja, i tombem a la dreta per a incorporar-nos al carrer de sant Isidre. Amb ell, avancem fins a deixar enrere les últimes cases d'aquesta localitat de la Llitera, i prenem el camí d'Albelda a Castellonroi.

Anem per aquesta via en direcció nord-est, per un paisatge de secà ben solitari. Tot i anar guanyant altura a poc a poc, caminem enclotats entre les altures de Gardeny Alt, que paren a mà dreta, i les de la Gessa, que queden a l'esquerra.

Al cap d'uns deu minuts, el camí d'Albelda a Castellonroi fa cap a un camp d'oliveres, just en el punt on ens reorientem cap a orient. Ací, la via també es fa més estreta i, a poc a poc, accentua la pujada. Després d'un breu ziga-zaga, enfilem una recta curta que ens fa guanyar el collet de les Comes.

Ara girem cap a l'esquerra, en direcció nord / nord-est, per un tram de pista i encara pugem un poquet més. Tanmateix, de seguida, el camí d'Albelda a Castellonroi se separa de la pista i tira per un corriolet. Al cap d'un parell de minuts, retrobem de nou la pista. Ja estem a la partida de Los Prats, que fa honor al seu nom.

Durant uns metres avancem cap a l'est. Hem d'estar atents, però, ja que, poc més endavant del punt on hem retrobat la pista, el camí d'Albelda a Castellonroi es reorienta cap al nord. Així que tombem cap a l'esquerra i comencem a perdre altura. A poc a poc, la via per on anem es fa menys i menys marcada, tot i que no pèrdua.

Finalment, passem per un bassot que recull les aigües de la capçalera de Lo Reguer. En aquest punt, el camí d'Albelda a Castellonroi torna a estar ben marcat.

Anem en direcció est. Primer, el camí és planer. Tanmateix, en travessar una clotada, se'ns presenta al davant una curta ascensió que ens fa guanyar l'altiplà de la Savinosa. De seguida, veiem el poble de Castellonroi i ja entrem al seu terme municipal.

Comencem a perdre altura per tal d'eixir a creuar la carretera N-230. La travessem i, per la partida de Lo Comú, comencem a pujar cap al poble de Castellonroi, que para encimbellat enfront. Ràpidament, salvem el desnivell que ens separa de la localitat i entrem en ella.

Fem un passeig pels carrers de Castellonroi. Pel carrer Major, eixim a l'ajuntament del poble. Des d'allà, enfilem el carrer de sant Salvador, amb el qual abandonarem el nucli urbà.

És aleshores quan, just després de deixar enrere els últims habitatges de Castellonroi, arribem a un encreuament. Nosaltres hem de continuar l'excursió cap a l'esquerra, per l'assegador del Colomé. Amb ell, comencem a perdre altura entre les partides de sant Antoni, a l'esquerra, i de sant Joan, a mà dreta, a fi de travessar el barranc del Solà.

En havent-lo ultrapassat, continuem per l'assegador del Colomé, ara però, duent una seguida ascendent. Al cap d'un quart d'hora de pujada pausada, apleguem a un corral en ruïnes i, de sobte, la pista acaba abruptament.

Al davant se'ns presenta el pas de la roca Foradada, que és per on continua l'assegador del Colomé, tot resseguint en direcció contrària la reguera del Perdigot. En aquest tram, la via per on caminem també és coneguda com el camí del pla de Mules. Amb tot, mamprenem per una sendera ben marcada que, després de començar en direcció nord-est, ens adreça decididament cap a orient mentre no deixem de pujar.

Quinze minuts més tard, acabem l'ascensió. Ara, a mà dreta, gaudim d'una bona vista de l'estació següent de l'excursió, el tossal de Montpedró, que encara ens queda lluny. Amb l'assegador del Colomé avancem fins trobar la línia de termes que separa Castellonroi i Valldellou.

Allà, després de vorejar un bosquet, ens incorporem al camí de la basseta de Valldellou, cap a la dreta. Estem a la partida de Pinyana. Tanmateix, prompte abandonem aquesta via i tirem, també cap a la dreta, per una pista que mena cap al sud / sud-oest.

En acabant, aquesta via ens duu cap a l'est i, finalment, cap al sud novament. Amb ella comencem a guanyar altura per tal d'enllaçar, al cap de més de deu minuts, amb la pista que puja fins al peu del tossal de Montpedró.

Per un ferm molt enfangat, ja que ens ha plogut durant una bona estona, girem cap a l'esquerra per la pista fins que s'acaba. Allà mateix, agafem una senda estreta i costeruda que, amb algun ziga-zaga, ens eleva fins al cim de menor altura del Montpedró.

Des d'allà, i cap al sud-est, continuem la pujada fins a guanyar, en cosa de dos minuts, el Montpedró, a 736 msnm. Coronant aquesta muntanya, des d'on fruïm d'una vista privilegiada del pantà de santa Anna i de la frontera entre Catalunya i Aragó dibuixada per la Noguera Ribagorçana, tenim l'ermita de sant Salvador de Montpedró, on podem parar a descansar.

En acabant, mamprenem la baixada pel camí de sant Salvador, que arranca en direcció sud. Després, però, tomba cap a l'oest i s'enfila cap a la partida de la Canal. Finalment, el camí de sant Salvador s'eixampla i ens aboca al camí de la Socarrada, que agafem en direcció ponent. Passem per uns corrals en ruïnes i, de seguida, a mà dreta, ens queda l'enrunada torre de Buiret, o torre del Tomàs.

En aquest punt, abandonem el camí de la Socarrada i agafem una pista en direcció sud-oest. Immediatament, passem per les restes de la torre de Peri, o torre de l'Hereu i, en cosa de deu minuts, fem cap a la carretera de Lleida a Graus.

Travessem aquesta via per a passar el barranc del Solà pel pont de Coll. En creuar-lo, ens incorporem al camí de l'Obaga, que ens fa guanyar un poc d'altura i que, menant cap a ponent, ens porta novament fins al nucli urbà de Castellonroi.

Tanmateix, no arribem a entrar al poble perquè, en fer cap als primers habitatges, trenquem cap a l'esquerra per una carretera que baixa per la partida de l'Eral fins a fer cap a la carretera N-230. Ara, agafem aquesta via principal cap a l'esquerra, i la resseguim durant uns cinc minuts.

En aplegar al desviament de la carretera que va cap a Albelda, deixem la N-230 i ens incorporem a aquesta altra via, que arranca a mà dreta i que es correspon amb el camí del Vedat. Guanyem altura a poc a poc però sense pausa fins a assolir Lo Pla, on fan frontera els termes de Castellonroi i d'Albelda.

Just abans de començar la baixada cap a Albelda, a la partida del pla de Baix, girem cap a la dreta per un camí que mena cap a l'oest. Passem per diverses construccions en ruïnes i per un parell de granges. Finalment, al cap d'uns trenta minuts, enllacem amb el camí de Castellonroi a Albelda, just per on havíem passat ja unes quantes hores abans.

Desfem els passos del matí fins a fer cap al collet de les Comes. Allà, en lloc d'agafar el mateix camí que al matí, ens incorporem a una sendera que arranca en paral·lel i que avança cap a Albelda pels contraforts de Gardench. En efecte, aquest camí, en alguns punts un poc estret, ens fa pujar i baixar un parell de tossals.

Al remat, la sendera ens deixa a pocs metres de l'ermita de sant Sebastià. En acabant de contemplar aquest temple, agafem el camí que el connecta amb Albelda, on fiquem el punt i final a l'excursió.