Alberola, Los Picons, Sta. Maria de Montessor, cabana de Llobeta

Caminada per la Noguera, terme d’Os de Balaguer, cap els confins de la comunitat autònoma de Catalunya. Més enllà de l’embassament de Santa Anna l’administració és ara de la comunitat autònoma aragonesa. Tanmateix els territoris de la franja a l’altre costat de Santa Anna són de parla catalana i els hem de considerar dels Països Catalans.

La zona per on ens mourem i la que podrem albirar cap el nord han patit la mutilació deguda als embassaments. No podrem albirar els despoblats ran de les aigües: Blancafort, Finestres i Canelles a l’embassament de Canelles, i tampoc Boix que ens queda amagat en el de Santa Anna, però sí Tragó.

Sortim d'Alberola, llogaret més enllà d'Os de Balaguer al que arriba la carretereta asfaltada.
Comencem de la plaça Major del poble baixant a la carretera. La remuntem com si volguéssim anar a Blancafort i anem baixant per la pista. Baixar ara ens pesa, ja que després haurem de refer la cota perduda. Al cap de poc deixem a la dreta el camí a Blancafort. Al cap de 10 minuts deixem també a la dreta el camí que va a Vallverd.
Prenem el camí de l’Obaga a l’esquerra. Fem uns 2,7 quilòmetres per ell fins que trenquem a l'esquerra per un corriol que s'enfila per l'obaga, tot ell bastant dret, tret del començament i el final.

Molt aviat passem pel costat d’un edifici enrunat. Poc a poc el camí es va empinant i guanyem cota ràpidament. Quan la pujada es fa més lleugera falta poc per arribar a la collada, que no assolim del tot per agafar el rastre amb fites que ens du als Picons.
Assolim el punt en que cal treure’ns la motxilla de l’esquena o no passaríem. És una escletxa entre dues grans roques, amb una corda que dona bona ajuda. Un cop passat només ens separen uns metres del punt més alt.

Les vistes hi són excepcionals. Els paisatges que s'albiren transmeten un aire de territori liminar, en que la llunyania és un altre món, un món essencialment desconegut. El desconegut es presenta més bell, atraient, i a l'ensems infon respecte/veneració pel fet de no coneixe'l, de manera semblant al sentiment que s’experimenta quan hom acaba de conèixer una persona.

Iniciem la tornada i fet el pas estret a l’inrevés baixem fins el camí i tirem a l’esquerra. Al cap de poc ens tornem a enfilar per acostar-nos a la primitiva i malmesa ermita romànica de Santa Maria de Montessor. Val la pena. Admirem la magnífica volta del sostre, perfecta, miraculosament dempeus, encara.

Baixem continuant cap a l'esquerra (est). Tombem 90º a la dreta (a Sud) per travessar el gran camp obert a la collada. Pugem suaument fins una cruïlla de camins. Allí hi ha una casa enrunada que bada l'estança de la cuina, encara amb el prestatge raconer dels plats dempeus. És Ço de Guitllo o So Guillo –com resa a la llinda de l’entrada.

Enfilem una llarga pista en pujada, que acaba a la cabana de la Llobeta, estratègicament situada, amb una cleda al redós.

Continuem per la pista, ara ja de baixada, i en un moment donat l’abandonem per agafar un corriol a l'esquerra, que ens havia passat desapercebut. El corriol és encantador. Hi ha fites a tot el llarg, però està prou fressat.

El corriol s’acaba i trobem el sobreeixidor que baixa de la font de Lluell per un camí ample. Sobrepassem unes granges i guanyem la carretera d’accés. A la dreta tenim la font d’Alberola. Seguim per la carretera i passem pel costat de l'ermita de Sant Salvador.

Acabem la ruta a la plaça Major.

Titllo la ruta de fàcil, ja que ho és. El pas estret de tres o quatre metres dels Picons pot ser un repte massa agosarat per algú. Tanmateix només impediria fer uns metres fins el capdamunt.

Ja que he fet esment en aquesta de Tragó i de Vallverd, tinc penjada una ruta molt interessant que enllaça els dos tocoms:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/trago-de-noguera-pas-del-llop-montdevi-santa-maria-de-vallverd-os-de-balaguer-la-noguera-105052170